Periodista, nascuda a Sabadell el 1985, ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació digitals especialitzats en economia i en la premsa comarcal. Actualment treballa al digital Crónica Global que ha editat el llibre que acaba de publicar Aguas Turbias. La truculenta historia de la privatización de Aigües Ter Llobregat a Acciona.
El llibre va ser presentat el 4 d’octubre a Barcelona per Josep Borrell. Farrés en parla amb iSabadell aquest dijous.
Al seu llibre ha desenvolupat un gran treball d’investigació on cita nombroses sentències judicials. Quines han estat les seves altres fons?
Amb noms i cognoms no es poden dir. Però és veritat que truques a les portes de tota la gent que està relacionada. La primera vegada que començo a treballar el tema de l’ATLL és al 2011 quan s’està preparant el plec de condicions, quan CiU acabava de fer les lleis òmnibus pactades amb el PP. A partir d’aquí comences a buscar les teves fons, amb gent de la Generalitat, amb gent de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), amb operadors del sector, treballadors, sindicats i al final acabes fent la teva xarxa. Això s’inicia al 2011 i al 2016 has parlant amb molta gent. També, arriba un moment que tens molta documentació. El tema de l’ATLL es va judicialitzar des de que va sortir el plec de condicions i es va signar el contracte. A més de les resolucions judicials, també tens els informes de la Sindicatura de Comptes que fan un repàs de com ha anar el tema o les actes de l’ACA.
Al llibre s’afirma que la privatització fou impulsada per eixugar el dèficit de la Generalitat. No existeix un transfons ideològic neoliberal?
És una mica les dues coses. No gosaria dir que fos una iniciativa neoliberal de la Generalitat d’aquell moment. Ens hem de posar en la situació del 2011-2012. Al desembre del 2012 la Generalitat no podia pagar les nòmines del personal de la funció pública i necessitaven diners. ATLL tenia un deute espectacular, però tenia un problema de dèficit de tarifa que Artur Mas ho va arreglar abans de la privatització. A partir d’aquell moment la companyia ja era rentable. Ara podria sobreviure com a empresa pública? Sí. Aquest és el debat que haurien de tenir. Però si ens posem en aquell moment, la van privatitzar perquè necessitaven diners d’on fos, venent patrimoni de la Generalitat, com ara edificis públics. Tampoc amb ATLL s’ha fet el negoci del segle, perquè ni tant sols s’han cobrat els impostos que estan a punt de vèncer aquest desembre, perdent quatre o cinc milions d’euros. Crec que es va fer per una necessitat econòmica absoluta, però el negoci que s’han fet, després de pagar les taxes del periple judicial, apunta a que ha estat un negoci ruïnós per a les arques públiques. Van mantenir 300 milions en cash i va es poder desapalancar, per una carambola, els 1.000 milions d’euros de deute ordinari que amb el nou sistema comptable de la Unió Europea seria impossible de fer.
Existien unes altres vies per eixugar el dèficit?
Segurament es podien haver explorar altres vies perquè no era el millor moment per privatitzar. La banca no deixava diners i el mercat estava molt tancat. A més, era un companyia del sud d’Europa. Per molt que es tractés d’un recurs bàsic, d’una comodity com és l’aigua, ningú volia invertir al sud d’Europa. Estaven al llindar de l’intervenció. El context era molt complicat. Es podia fer alguna cosa? Havies de retallar despeses o aconseguir més ingressos. Privatitzar ATLL era una sortida, el que passa és que ho van fer malament.
Vostè atribueix la caiguda de Lluís Recoder, llavors conseller de Territori i Sostenibilitat, a la mala gestió d’aquesta privatització. Al seu parer van haver altres motius polítics?
En aquell moment havia un enfrontament entre ell i Francesc Homs, perquè Recoder no compartia l’estratègia de Convergència, però el tema d’ATLL va pesar molt. La Generalitat tenia unes necessitats econòmiques imperioses. A l’estiu del 2012 publiquen un plec de condicions per adjudicar un contracte que es podia firma al setembre tranquil·lament però es firma el 27 de desembre amb un govern en funcions i ho firma el secretari del departament quan el cas ja estava judicialitzar, quan s’havia anat diverses vegades als tribunals. La gestió de la privatització de l’ATLL va pesar molt, encara que no va ser l’únic motiu.
El exconseller d’Economia Mas Colell va ser el màxim defensor de la privatització. La polèmica provocada per l’ATLL fou un factor significatiu per a no tornar a ser nomenat en el càrrec?
En efecte, Mas Colell fou el màxim defensor de la privatització ja que la Generalitat necessitava diners. Havia de signar el contracte, perquè no havia trobat una altra manera de trobar liquiditat. Després ell va defensar la decisió. Ell tampoc estava a l’origen de la decisió i s’ho mirava des de una certa distància. Quan es va fer la privatització d’ATLL també es van privatitzar els túnels de Vallvidrera i del Cadí. Economia va portar el tema del túnels i Territori i Sostenibilitat l’ATLL. Per al conseller Mas Colell això era una cosa més. En aquest cas no crec que pesés tant com el cas de Recoder.
Al llibre explica que l’aposta de la Generalitat per Acciona va estar justificada perquè AGBAR no tingués el monopoli de la distribució de l’aigua a Catalunya. És aquesta l’autèntica motivació o van existir altres motius?
No hi ha cap document que digui el contrari. Per tot el que deien les meves fonts l’explicació és aquesta. D’altra banda, la pugna entre Acciona i Agbar és normal. Són dues empreses privades que volen un servei de 50 anys de la gestió de l’aigua que és un servei bàsic ja que tothom obrirà l’aixeta. Si ha altres coses darrera, no he pogut comprovar.
Com a profunda coneixedora del tema, quina és la seva opinió? És millor un model de gestió privada o pública de l’aigua?
Crec que és un debat que s’ha de mantenir, sense cap tipus de complex i posant tots els elements sobre la taula. La gestió pública de per sí és una millor gestió? Hi han casos a Europa que et diuen que no és la millor. A París o Berlín no va ser precisament la millor. Fins ara ATLL era una empresa gestionada públicament els seus problemes venien perquè no es van atrevir a pujar les tarifes, però la gestió interna de la companyia funcionava perfectament bé. S’hauria de tenir aquest debat. És millor la gestió pública o una gestió mixta? El que haurien d’evitar és la gestió privada, no ens l’hauríem ni de plantejar perquè l’aigua és un comodity, un ben bàsic que no pot ser privat. Podríem tenir una gestió mixta? Parlem-ne, potser l’administració pública té la majoria i l’altre és el soci industrial? Hi ha varies opcions sobre la taula. Ara bé, el que sí que tinc molt clar és que si fas una gestió mixta l’has de fer bé. No malament com al concurs de l’ATLL. Encara estem a l’espera de la sentència del Tribunal Suprem. Estem al 2016 i el contracte es va firmar al 2012. Hem de demonitzar la gestió mixta? Potser la gestió mixta és bona en algunes coses? Potser l’aigua no hauria de estar mai gestionada de manera mixta? No ho sé. No gosaria a pronunciar-me en sentit positiu o negatiu. No crec que sigui cert que tot el que és bo o dolent és públic o que tot el dolent o bo és la gestió mixta o privada. No tot és blanc o negre. Analitzem la gamma de grisos. Potser hi ha gestors públics que són superexcel·lents. Busquem l’excel·lència. Sigui quin sigui el model ha de ser bo pel ciutadà.
Per on creu que pot anar la sentència del Tribunal Suprem que és l’última instància en aquest litigi?
Sí, és l’última instància. Tot apunta que es resoldrà abans de finals d’any o a principis del 2017 com a molt tard. Podria ser, però seria molt estrany, que el Suprem canviés de parer. Les últimes resolucions del Suprem eren molt dures, especialment contra de la Generalitat. La Generalitat va tenir un problema, vas signar un contracte quan faltava que l’ORCC (Organisme Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya ) és pronunciés com era preceptiu. Per tant, va assumir un risc. Fins i tot existeixen càlculs interns del que hauran de pagar a Acciona i una discussió del volum de la indemnització que s’hauria de pagar. Tot apunta que anirà per aquí. El que s’ha de preguntar la ciutadania és que ens costarà al final haver privatitzar una empresa, per una necessitat econòmica de la Generalitat, tant important com la que gestiona l’aigua. Quina és la factura final? Estem parlant de xifres molt elevades que superen de sobres el que en aquell moment es va ingressar.
Ens podria donar una xifra estimativa del que ens pot costar?
Li dic de memòria, però la Generalitat estima que, entre els 300 milions i les inversions que es van fer, estem parlant d’uns 450 milions d’euros. Ho va dir el conseller Mas Colell en una sessió parlamentària i el vicepresident Junqueras va elevar aquesta xifra una mica més. Fins i tot, Acciona, en un comunicat, va afirmar que ells havien signat el contracte perquè la Generalitat els havia dit que si no firmaven la Generalitat no els hi tornarien els 10 milions d’euros que van dipositar per poder presentar l’oferta. Aquí també hi ha un altre litigi. Els litigis no s’acabaran amb la sentència del Suprem, sinó que començarà un altre. La factura final potser realment molt elevada.
Què opina de l’actuació de les forces polítiques en aquesta qüestió?
Si des del primer moment haguessin acatat el que deia el tribunal, potser la xifra final hagués estat menor. En aquests casos de licitació pública quan les coses se’t comencen a posar en contra, potser no t’has d’enrocar tant i no s’hauria d’esperar a l’última per a esmenar l’error. Això fa pensar que potser hi ha alguna més al darrera.
Què pensa de l’adquisició de la Companyia d’Aïgues de Sabadell (CASSA) per part d’AGBAR?
Van haver-hi diversos intents, dos OPA’s i un intent de negociació. Aquí és normal que els accionistes hagin volgut treure els màxims diners per l’empresa. El que ens haurien de preguntar és com es va gestionar i com es gestiona l’empresa. Hi ha coses que potser no s’haurien d’haver fer. Una companyia local que es volia internacionalitzar havia d’anar a Cap Verd? Els famosos apartaments de Palamós…No és un cas particular, sinó d’un període temporal de la gestió pública a tot el país. Hem de tenir els millors gestors, no els que només es preocupen pel seu pati del darrera. Crec la ciutadania ens hem tornat més exigents en aquest punt i no hem de perdre mai aquesta exigència.
Però la ciutat ha perdut o guanyat amb l’adquisició d’AGBAR?
No sé. El temps ho dirà. El que ha de preocupar-nos és: pago més de factura, els serveis són millors, si truco quan hi ha una emergència venen més ràpid? La qualitat de l’aigua és més bona? La depuració es fa bé o no? Tots aquests elements s’han de tenir en compte per poder emetre un judici de valor.
