Nascuda fa 62 anys a Sabadell. Llicenciada en Ciències Químiques, compagina, gràcies a una jubilació parcial, la seva tasca de professora a l’escola Ramar amb la presidència de Càritas. Està casada i és mare de dues filles i àvia de dues nétes.
Durant vuit anys va ser regidora d’Unió al grup municipal de CiU (2007-2015). L’entrevisto a la seu de l’entitat al carrer de la Salut, el passat dilluns.
Vostè ha estat elegida recentment presidenta de Càritas, es va oferir vostè o li van proposar?
Ja havia reduït la meva activitat laboral quan vaig veure un anunci al Diari de Sabadell on Càritas demanava voluntaris pel reforç escolar. Llavors, el curs passat, vaig trucar a la porta de Càritas i vaig apuntar-me al programa de dos dies a la setmana de reforç escolar. Després vaig anar com representant de l’entitat a les reunions del retorn solidari de la Crida per Sabadell i em van proposar integrar-me a la Junta de Càritas. Portava sis mesos a la Junta quan el president, Esteve Renom, es va plantejar deixar el càrrec i em va proposar assumir la presidència. Després de rumiar-m’ho, ja que considero que és una responsabilitat molt gran i un càrrec que fa molt respecte, vaig acceptar i aquí estic.
Abans no tenia cap vinculació amb l’entitat?
Com a ciutadana coneixia l’existència del rober i a l’escola on estic col·laboraven amb dos programes: el reforç escolar i el padrinatge d’avis on participaven alumnes de Ramar.
Càritas és un bon observatori per avaluar l’impacte de la crisi entre els sectors més desfavorits de la societat. Em permetrà que li faci un seguit de preguntes sobre aquesta qüestió. Quantes persones van atendre l’any passat?
La memòria de l’any passat s’està elaborant, a l’any anterior, el 2015, es van acollir a 7.200 persones en els diferents programes que desenvolupa l’entitat. Aquestes persones han estat ateses a Càritas al carrer de la Salut i a les parròquies. Unes 4.000 i escaig han vingut directament aquí i la resta a les parròquies.
Quin és el perfil de les persones que demanen ajuda a Càritas?
D’entrada són persones que viuen una situació de pobresa. Sempre hi ha hagut persones en aquesta situació, però el seu nombre s’ha incrementat molt amb la crisi. La crisi ha fet variar el perfil de les persones. Fins i tot gent que havia sigut col·laboradora de Càritas es va veure obligada a trucar a la porta de l’entitat per la situació en què vivia. També venen persones en risc d’exclusió social. Fins fa poc la majoria de persones eren de fora, darrerament s’ha incrementat el nombre de persones del país. Majoritàriament les qui truquen a la porta de Càritas són dones, d’homes pocs, que són més lluitadores i a més ganes de sortir de la situació en què es troben. Tot i que moltes tenen més dificultats amb l’idioma perquè surten poc de casa. La majoria d’aquestes dones tenen una edat entre 40 i 50 anys i amb fills. També venen moltes noies joves moltes de les quals s’han quedat embarassades.
Quin és el tipus d’ajuda que més es sol·licita?
Sobretot el rober. També es demanen ajudes per pagar rebuts, per aprendre el català, per aprendre cuina i altres sortides laborals per aquestes noies que es volen formar, com l’aprenentatge per cuidar gent gran. S’ha de tenir en compte que els programes van variant en funció de les demandes que hi ha.
Quins programes estan impulsant actualment?
Tenim programes d’acollida als sense sostre, que és un dels programes més importants. L’any passat es va traslladar l’atenció al carrer Duran i Sors (Centre). El programa dels sense llar acull diàriament a 35 persones que es dutxen, se’ls hi dona roba i esmorzar. A nivell d’acollida tenim els pisos compartits. Hi ha dos pisos de famílies monoparentals amb fills i un pis amb tres o quatre homes.
També desenvolupem el programa Promociona’t, on Càritas ajuda a la gent a fer un currículum, segons els tipus de feina, o a fer el currículum per internet.
Òbviament està el rober que és un dels programes de més volum a l’entitat. Càritas rep molta roba, tant de particulars com d’empreses que fan liquidació. Això ens ha permès dues botigues, una a la plaça Fuensanta de Ca n’Oriac i l’altre al carrer Lope de Vega de la Creu de Barberà. Aquestes botigues també serveixen perquè les noies que han vingut aquí puguin fer pràctiques i les ajuda a sortir de l’entorn en què estan. Haig de dir que aquestes botiges estan funcionant força bé. Precisament el passat cap de setmana hi ha hagut la botiga al carrer a Ca n’Oriac.
Després hi ha els programes de formació com ara el de català i el que es diu A prop teu que és molt complert ja que es fan classes de cuina, les ensenyen a planxar o cuidar gent gran i que està a càrrec d’una doctora i després fan les pràctiques aquí al costat a les Germanetes. Això permet que moltes famílies que ho necessiten vinguin a buscar-les, de manera que fem una mena de borsa de treball.
També desenvolupem el programa materno-infantil que crec que és força conegut on participen 28 mares i 33 criatures. Són mares molt joves i aquest programa funciona molt bé. Se’ls ensenya a cuidar la canalla, a fer el menjar a la cuina d’aquí, se’ls hi donen bolquers.
Així mateix impulsen el projecte Pro Infància que és possible gràcies a la Fundació de la Caixa que proporciona beques a famílies per aliments pels infants. Per rebre’l les famílies han de venir aquí on se’ls hi fa unes xerrades per implicar-les en l’educació dels fills. En aquesta línea, també tenim el programa de reforç escolar on s’ha introduït el mètode d’intentar que vinguin els pares. A certes escoles hi ha famílies on no existeix una comunicació fàcil entre pares i fills. Per això interessa que els pares s’impliquin, encara que no sàpiguen llegir català. Fins i tot hi ha noies que van a les cases de les famílies que ho volen i organitzen com s’han de fer els deures. És un programa que ajuda a integrar les famílies a l’escola. Això es molt necessari ja que de vegades la mare no parla ni català ni castellà, però és la que s’implica perquè el nen vingui a reforç.
Després tenim el programa del Tramat de vida que agafa a 136 àvies de 23 parròquies de Sabadell on treballa una voluntària per parròquia que cada quinze dies reuneix a aquestes àvies que tenen dificultats per sortir de casa i per establir relacions. Aquestes àvies fan jocs, fan berenars, xerrades…Quatre o cinc cops l’any, aquí al carrer de la Salut, fan una festa conjunta. A final de curs fan una excursió cultural i van a visitar un monestir o un parc.
Finalment, també hi ha el programa del padrinatge on els nens van a visitar avis a les residències. Els avis estan encantats de la vida i el nens també. L’any passat, al final de curs, va ser molt emotiu perquè hi havia nens que et deien que no havien conegut als seus avis i la relació que va tenir amb l’avi de la residència, que patia pels seus exàmens i tot, va crear forts vincles i els hi dona vida. Aquests són els programes més característics.
D’altra banda, voldria afegir que Càritas està en disposició d’acollir als refugiats. Càritas, que treballa amb els àmbits de la pobresa i la marginació social, fa anys que treballa acollint refugiats. Estem preparats per fer-ho, perquè ho estem fent. En aquest sentit, estem disposats a reorganitzar alguns dels nostres programes.
Per impulsar aquests programes quantes persones col·laboren amb Càritas?
Per a mi el voluntariat és el més impressionant. Càritas té més de 400 voluntaris, entre les parròquies i el carrer de la Salut. Qui mou Càritas és el voluntariat. Tenim tots tipus de perfil de voluntaris que treballen gratuïtament: advocats, metges, manyans…Òbviament hi ha un equip de deu tècnics que són imprescindibles per assegurar el funcionament del dia a dia de l’entitat.A banda dels voluntaris, quans socis té l’entitat?
Tenim al voltant de 200 que paguen regularment la quota, però també molts que fan donacions puntuals.
A més de les quotes dels socis, altres institucions públiques o entitats privades contribueixen amb el finançament de Càritas?
Insisteixo, també de persones. De vegades hi ha gent que li consta pagar regularment una quota i s’estima més fer donatius puntuals o altra mena d’aportacions. Fins i tot hi ha una persona que paga el lloguer d’un pis. Respecte a les institucions tenim subvencions de l’ajuntament de Sabadell i de la Generalitat, depèn de quin programa. També rebem ajudes de la Fundació de la Caixa i de la Fundació Banc Sabadell.
Ja que parlem de finançament, quin és el seu pressupost anual?
Està al voltant de 650.000 euros. Estudiant el pressupost de l’any passat veurà que hi ha una aportació de Càritas diocesana, d’uns 235.000 euros, però que es superada pels ingressos de Càritas Sabadell. Al pressupost de l’any passat es veu que els donatius (156.887 euros) superen les quotes dels socis (40.183 euros) i les subvencions de les institucions (79.928 euros). A més es comprova que les botigues, amb 64.672 euros, ens estan aportant molts ingressos.
Han percebut en aquest darrers temps, símptomes d’una reactivació econòmica? O no es així i aquest sectors més desfavorits continuen igual?
Ara hi ha menys gent que pica directament a la porta. També ens adonem que hi ha gent que ha trobat feina, però són feines que no els permeten deixar la pobresa. Tenen uns sous de 300 o 400 euros amb el que no poden tirar la família endavant. A més són feines que la majoria no duren més d’un mes. Abans no hi havia cap contracte, ara n’hi ha però tampoc els hi permet sortir de la pobresa. Per a molta de la gent que truca a la porta de Càritas aquesta reactivació econòmica no ha arribat. També hem vist en els darrers anys una baixada de la immigració i això ha portat un descens de la que gent que ens truca a la porta. Des d’aquí es procura empoderar aquesta gent i buscar la manera de sortir-se’n. No hi ha ningú a qui li agradi ser addicte a Càritas.
Càritas està vinculada a l’estructura diocesana de l’Església catòlica. Això a la pràctica com es tradueix?
Càritas és una part de l’Església catòlica i una de les potes de l’Església és la caritat. Totes les parròquies tenen a Càritas. Hi ha parròquies on, pel seu entorn i voluntariat, aquesta tasca es fa a nivell parroquial. D’altra banda, hi ha altres parròquies que depenen de la relació amb el carrer de la Salut. Tot i que nosaltres no demanem a ningú que vulgui ser voluntari si és o no és creient i no fem proselitisme. Càritas és la branca de la caritat de l’Església catòlica, però que es fa per ajudar a tothom i no només als catòlics. Aquest esperit de caritat no és exclusiu de l’Església catòlica.
Vostè ha estat durant vuit anys regidora de l’oposició a l’ajuntament de Sabadell. Com valora aquesta experiència?
Va ser una bona experiència. Jo m’encarregava dels temes de serveis socials i per això he arribat fins aquí. Vaig conèixer entitats a nivell social que em van donar una visió de la ciutat molt àmplia. Normalment el coneixement que tens de la ciutat és del teu entorn, del lloc on treballes. Per tant, estic molt contenta d’aquests vuit anys de regidoria. Penso que em va aportar molt i espero que aquesta etapa m’aporti més encara.
Com valora la tasca que està desenvolupament l’actual equip de govern en matèria de Serveis Socials?
He mantingut forces entrevistes amb el regidor Gabriel Fernàndez. Des d’aquí observem que aquest govern té molta consciència social i que fa molts esforços en el nou Pla Estratègic [d’Acció Social, el PEAS] que ha elaborat. Crec que és un bon Pla Estratègic i que, a més a més, té ganes de treballar colze a colze amb les entitats. Es fan moltes reunions periòdiques amb entitats del tercer sector amb un Pla Estratègic molt ambiciós. Penso que l’Ajuntament, en aquest àmbit social, ha pres molta consciència. Des d’aquí Càritas valorem positivament la tasca de la regidoria d’Acció Social i la relació que tenim amb la regidoria.
One Comment