ARTICLE D’OPINIÓ
Núria Aymerich, Secretària General del Gremi de Fabricants de Sabadell
Hi ha moments en l’evolució de les ciutats que és bo fer una mirada històrica per comprendre el present i saber dissenyar el camí més adient i els objectius de futur que es volen assolir.
Entre finals del segle XIX i la segona meitat del segle XX, Sabadell era una ciutat pionera en la revolució industrial a Catalunya, gràcies al tèxtil -de fet, el Gremi de Fabricants es va fundar anys abans, el 1559- i, una de les més reconegudes d’Europa en la producció dels teixits de llana. Aquesta indústria va impulsar la creació de diferents entitats que van donar resposta a necessitats del moment i que van saber sustentar-la com a gran potència.
Sens dubte, l’energia del vapor va ser determinant però, la veritable força provenia d’aquell impuls social, industrial i econòmic que es dona en un territori quan hi ha persones compromeses a fer possible que tot plegat sigui un èxit. I Sabadell va passar de ser un motor econòmic a convertir-se en una ciutat admirada i reconeguda arreu del món.
Avui, Sabadell ha distribuït l’economia productiva entre la indústria i els serveis i, segueix comptant amb empreses que creen ocupació, moltes d’elles, en el mercat global, a través del coneixement i la innovació. En 100 anys, hem passat de 50.000 habitants al 1890 a 208.000 al 2016, amb una ocupació de més de 80.000 persones i 5.522 empreses. Però no n’hi ha prou: rebaixar la taxa d’un 16% d’atur és un repte vital urgent, si volem fer una ciutat cohesionada i amable on els ciutadans hi vulguin treballar, viure-hi i gaudir-ne.
Ha arribat el moment de definir i redefinir Sabadell. I fer-ho amb una mirada llarga, sense encallar-nos en debats estèrils, amb la col·laboració públic-privada i la complicitat d’una societat civil que necessita diàleg i accions per fer, de nou, un Sabadell de referència.
És necessari vertebrar la ciutat: potenciar el centre històric, activar i comunicar cada zona i cada barri. I fer-ho amb equilibri entre vianants, vehicles i aparcaments i, el suport d’un bon servei públic de transport. Calen decisions i accions, fermes i ràpides, per reconvertir els accessos a la ciutat en vies ràpides i desviar el pas interior de vehicles, esponjant el trànsit i millorant la qualitat de l’aire.
Sabadell demanda un model de ciutat equilibrat i sostenible que doni suport al comerç i a la cultura, com a motor de progrés i una aposta sanitària per fer de l’Hospital Taulí un centre de referència que doni servei a tota la demarcació.
Tirem endavant iniciatives per a la creació d’ocupació, sigui industrial o de serveis. Simplifiquem normatives, agilitzem permisos i escoltem a les empreses per detectar necessitats. I fem-ho amb la participació activa dels agents implicats i en el mínim temps possible. Fa massa anys que es coincideix en l’anàlisi i la falta de determinació no permet portar-ho a l’acció.
Posem-nos d’acord en disposar d’un model de formació professional i ocupacional que respongui a les necessites presents i futures i, a les vocacions de les persones. I emmarquem-lo en el Vallés per donar una resposta més efectiva. És moment de passar als fets.
És necessari que els polítics pensin en gran, transcendint les diferències de partits, per fer de la seva governança un lideratge compartit en cooperació amb la societat civil. Sabadell demana tombar creences limitants i barreres ideològiques per treballar units. A l’hora de construir projectes tant vitals, el diàleg és una eina potent perquè implica escoltar i parlar, compartir i aprofundir, amb el propòsit d’arribar a acords. Necessitem acords, ara. Necessitem rellançar Sabadell.
Poques ciutats compten amb tants recursos i tant teixit social i empresarial, entitats culturals i esportives, patronals, sindicats, universitats, hospitals i centres de recerca però, per damunt de tot, Sabadell compte amb persones compromeses. Aquest és el nostre principal actiu: les persones, la història, la experiència i una situació geogràfica immillorable. Si som capaços de donar sentit i identitat a Sabadell, i fent-ho en gran, podrem formar part de l’impuls territorial del Vallés i del país.
El veritable repte és creure que podem fer de Sabadell una ciutat del segle XXI, pensada per les persones i que il·lusioni a tothom. Recuperem una manera de pensar i de fer i, que aquest impuls sigui un veritable motor de transformació. Tenim l’oportunitat de fer-ho. És un gran moment, és el moment oportú i és per a tots. Fer-ho és possible. Ens hi posem a fer-ho junts per aconseguir-ho?
Durante la campaña de las municipales de 2011, en respuesta a una periodista, de cuyos servicios el actual equipo de gobierno tuvo el buen gusto de prescindir, manifesté mi sensación que Sabadell había entrado ya en el tortuoso camino de la suburbialización y que una ciudad con tantas potencialidades humanas como la nuestra no podía verse encerrada en un término municipal tan pequeño y ya agotado, siendo una cuestión de supervivencia como ciudad proceder a una ampliación del término municipal mediante la anexión en una primera fase de todos los pueblos limítrofes que conforman su actual partido judicial y en una segunda fase de los que forman el partido judicial de Cerdanyola que nos fue segregado de Sabadell. La palabra anexión la tomé del Registro de la Propiedad donde hay inscripciones que hablan de San Pedro de Terrrasa (actual Creu Alta) y Sant Juliá de Altura (Can Oriac) “anexionados” a Sabadell, allá por los años 20 del siglo 20, o, la Creu de Barberá, “anexionada” a Sabadell allá por los años 50, o más recientemente un trozo de Sant Quirze del Vallés, “anexionado” a Sabadell en los años 70 durante la construcción de la autopista. La palabra “anexión” no gusto a los intelectuales orgánicos habituales, los mismos que siguen pensando que el Eix Maciá fue un gran acierto que no rompió con el crecimiento natural de la ciudad, o que Sant Pau de Riusec, si no existiera habría que volver a crearlo, o que siguen pensando que fue otro acierto impedir que la Gran Vía conectase Sabadell con Terrassa discurriendo paralela a la línea del ferrocarril, tal y como estaba proyectada. Por otro lado, a diferencia de Terrassa, Manresa o Vic, la hasta ahora clase dirigente local piensa más en Sant Cugat o Barcelona, que en la propia Sabadell, donde rara vez se dejan ver por la calle dando un paseo un domingo por la tarde. Otro elemento que favorece la suburbialización viene creado por la ideología dominante, el catalanismo, que nos deja en el banquillo, sin poder jugar, a personas nacidas en esta ciudad que podríamos aportar nuestro granito de arena, pero que al no comulgar con la ideología dominante (que no mayoritaria), se nos relega y acabamos pensando que “allá se las apañen”, que hay mucha vida fuera de Sabadell. Por lo tanto desde mi modesto punto de vista la suburbialización es imparable por dos motivos: Uno la falta de aquello los que los alemanes llaman “espacio vital”, y otro, el cutrerio salchichero en el que han acababo convertidos los ámbitos del poder local, gracias al sistema de selección excluyente impuesto por la ideología dominante.