ARTICLE D’OPINIÓ
EVA A. D., membre de la secció de l’assemblea de dones d’ERC Sabadell.

“Felicitats per la nova feina com a vigilant d’estacionaments”, -em digué la meva tieta poc després de graduar-me com a policia, ara farà alguns anys-. En l’intent d’esclarir que faria funcions de policia, -em replicà- “tu no pots ser policia, ets una dona i no tens prou força per detenir ningú”.

Des de la ignorància de la meva tieta sobre la dona a la policia catalana, i assumint una longeva consciència patriarcal i masclista instal·lada en aquesta societat, li vaig explicar que les dones feia anys que servien a Catalunya, que rebíem la mateixa formació i recursos que els homes, i que per tant, executàvem qualsevol tasca de la mateixa manera que ells, malgrat les diferències naturals de força física.

No recordo el nombre de detencions que he dut a terme des que sóc policia, la majoria no van precisar cap tipus de força física, però afirmo que m’he embrutat i m’he lesionat durant les actuacions tantes vegades i d’igual manera que els meus companys masculins, sense defallir mai en els meus deures com a garant de la seguretat ciutadana i amb la mateixa motivació laboral dia rere dia.

Ser dona policia no és una feina més fàcil o difícil que ser infermera, metgessa o mestra, però sí és cert que no existeixen les mateixes oportunitats d’accés. Des de la graduació de les 43 primeres mosses d’esquadra l’any 1985 fins l’última promoció el 2012, s’ha incrementat el nombre de dones d’un 18,14 per cent fins a un 26,08 per cent, un augment destacable però insuficient encara avui, sobretot si parlem de les poques dones que actualment ocupen alts càrrecs als cossos policials. Els plans de desenvolupament de polítiques per la igualtat impulsats per l’Administració des de fa quasi trenta anys permeten una discriminació positiva en el percentatge de dones als cossos policials, i també uns barems adequats al gènere en les proves físiques de les fases d’oposició, aconseguint una proporcionalitat justa entre homes i dones.

L’experiència a l’entorn laboral, m’ha permès observar recents canvis de comportament en la generació d’homes i dones amb els que comparteixo servei. Durant algun temps podia percebre en els serveis policials amb risc per la integritat física dels actuants, que al subconscient d’alguns agents homes acompanyats de dones policia, hi naixia un impuls inconscient que els feia reaccionar d’una manera dominant i proteccionista, més tard vaig comprovar que no era menysteniment ni instint, sinó una errònia creença sobre debilitat de les dones o de desconfiança capacitiva per afrontar el perill, fruit probablement de valors d’origen paternalista instaurats des de fa anys.

Existeixen tòpics interns cap a nosaltres, com per exemple, la creença en què una dona es fa policia per l’estabilitat econòmica i l’assoliment d’un lloc de treball amb tasques administratives o de millors horaris per conciliar més còmodament una vida familiar. Toca canviar aquests estigmes perquè s’acabin convertint en excepcions. Les dones ja hem demostrat que aportem la mateixa professionalitat, vocació policial, lideratge, fortalesa física i mental, i iniciativa en qualsevol tasca i càrrec dels cossos policials, podent compatibilitzar la vida familiar sense haver de renunciar a la satisfacció i promoció professional. Alguns dels meus companys, avui, ja em veuen com a una més a l’hora d’arriscar i resoldre, però mantinc la convicció que queda molta feina per fer, i no només des de la mirada d’ells.

Malgrat el canvi optimista cap a un entorn laboral més igualitari, reconec que encara convivim amb micromasclismes que el subconscient ha interioritzat perquè formen part del costum laboral des de fa anys, però necessitem expulsar-los ja de la nostra habitualitat per assolir l’eradicació absoluta del masclisme.

Aquests masclismes també provenen de determinats ciutadans i ciutadanes que avui encara refusen interactuar amb nosaltres només pel fet de ser dones, i creure que som incapaces o inferiors per concepte de gènere.

Opino sincerament que l’increment de les dones ha millorat la qualitat i l’efectivitat als cossos policials, però reivindico la necessitat de seguir lluitant entre totes i tots per desmuntar les falses creences, i contagiar tots els col·lectius professionals dels beneficis que té la conscienciació per la igualtat.