ARTICLE D’OPINIÓ
Manel Larrosa, arquitecte i urbanista
Centenars de cases de Sabadell, datades a principis del segle XX, ens mostren el mateix model de reixa en la seva finestra de planta. Una reixa força humil, de platines cargolades amb uns claus amb un motiu floral en els nusos d’encontre. A la part superior i inferior, la platina es fa voluta o espiral. La majoria d’aquestes cases són dels primers anys 20. Són cases obreres construïdes en un moment d’una gran inversió de beneficis de la guerra europea que van arribar a les classes populars dels barris de Gràcia, la Creu Alta, Hostafrancs, la Cobertera, l’Eixample sud, com també en podem trobar i moltes al nucli central.
Són diferents de les reixes de les cases del XIX, les quals combinaven amb el balcó del pis i eren de barrots rodons amb alguns elements de fosa. Les cases del XIX eren d’inspiració clàssica, com es deixa veure al ràfec de la cornisa o en la llosa del balcó. En canvi, les cases del XX segueixen la tradició però sense la rigidesa clàssica i són clarament avesades al modernisme en una vessant popular.
Aquests cases dels anys 20 eren quasi sempre solament de planta, de vegades de doble cos i potser pensades per afegir-hi un pis més endavant. Formaven part del programa d’habitatge dels treballadors de Sabadell i van definir tot un paisatge de l’extensió de l’eixampla en totes direccions. Gestionades, una a una, pel seu propietari, tot i que quasi idèntiques es diferenciaven, per exemple en el ràfec de coberta i en alguns altres remats, com els contorns de la porta i la finestra i en el “banquillo”, o envà superior que alçava per damunt de la tortugada uns 80 cm més de mur, fet que els atorgava més dignitat i presència. Moltes d’aquestes reixes encara les podem trobar ara protegint una persiana exterior de corda, en el mateix model de fa un segle.
Aquests centenars de reixes són molt iguals totes elles, però no exactes, fetes per més d’una mà de manyà. Algunes corben cap a l’exterior les platines fent panxa en la part inferior i de vegades en balcó del pis ho duplica, però el model estàndard és força homogeni i constant. Els motius florals poden variar de magnitud i n’hi almenys de tres tipus i, de vegades, no totes les platines es cargolen, unes sí, altres no. El gest protagonista de cargolar ajuda a obtenir major rigidesa amb menys material, però la voluntat que ho fa no és tècnica sinó artística. I les volutes i les flors ja són directament hedonistes. En conjunt, és la simplicitat del concepte i del gest constructiu allò que aporta la major originalitat i singularitat.
El model i solucions d’aquestes reixes no és original, ja que reixes modernistes de més art i factura ja incorporaven tots els seus elements, des del torçat als motius florals, però en un exemple tant simple i mínim, assoleixen una caràcter que no és mai ric, com succeeix en el modernisme fet art burgès.
Preguntat Ferran Pont, company arquitecte de Terrassa em diu que allà no hi ha aquesta proliferació. I aquí comença un segon interès del fet, perquè a Sabadell en són centenars i situades en barris prototípics. Si us hi fixeu, es repeteixen una darrera l’altra, i en descobrireu un munt. Caldria fer alguna protecció o valoració social d‘aquestes reixes, que de tant humils tendim a no veure-les i, encara menys, valorar-les. Fet l’exercici de revisar una part de la Creu Alta me’n surten més de 170 (més 30 elements similars de complement, com baranes, balcons…), amb la qual cosa a l’escala de Sabadell es pot estimar que de reixes de finestra n’hi ha d’haver un bon miler. Si un segle després n’han sobreviscut un nombre tan elevat és un fet a valorar.
Si realment són un emblema característic sabadellenc, llavors poden identificar un valor social que les explica. Sabadell, ciutat de valors mesocràtics hauria fet en les seves cases de l’eixampla i particularment en aquest detall distintiu de la reixa de la finestra un element de representació social, una definició de caràcter. En elles hi ha orgull i plenitud de classe, austeritat obrera amb un punt de bon viure i alegria, aplegat tot en un informalisme artístic fet de gest i funcionalitat.
