La peça transporta a l’espectador a un bar clandestí, inspirat en l’atmosfera de la Llei Seca dels anys 30, on una regla absurda dicta que està prohibit menjar espaguetis. Mitjançant aquesta insòlita premissa, l’obra reflexiona sobre el desig humà per la cosa prohibida: aquest impuls de voler, consumir i celebrar allò que se’ns nega. La peça és una celebració de l’absurd, on la dansa es converteix en un vehicle poètic per explorar els anhels, les restriccions i la capacitat de reviure’ns de les nostres pròpies regles.