El presidente de la FAV Sabadell, Amador Ruiz

Amador Ruiz o l’aposta per renovar el moviment veinal

  • “Hi ha una incorporació del 15M al moviment veinal organitzat”, assegura el nou president.

  • Ruiz i el seu equip encaren la tasca de fer sobreviure la FAV en temps de crisi i canvis.

La Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell, que representa una vintena llarga d’associacions de veins, ha renovat la seva junta en les últimes setmanes. L’anterior president, Alejandro Oruña, va dimitir alegant pressions partidistes, i les associacions han escollit una nova junta presidida pel gracienc Amador Ruiz. Està acompanyat per un secretariat amb experiència política i en el moviment veinal.

Tot i així, el nou equip de la FAV encara diversos reptes: la caiguda de subvencions que fan perillar la seva supervivència, l’envelliment dels veïns associats, com encarar l’onada de protestes que s’estan produint a tots nivells o la manca de coneixements tecnològics que tenen les entitats. La FAV s’haurà de reinventar per a sobreviure perquè, segurament, ja res tornarà a ser igual.

El nou president, amb un mandat inicial de dos anys, marca tres objectius clars: rejovenir el moviment veinal, aconseguir un local per a la FAV i fer que les associacions de veins vegin la Federació com un instrument imprescindible.

Qui és l’Amador Ruiz?
No sóc de Sabadell però hi visc des de fa 33 anys. Fa 26 o 27 que visc al barri de Gràcia. Durant molts anys he estat soci de l’Agrupació. Després em van demanar, per temes de renovació de la junta, que entrés a la junta. I després venir com a vocal a la FAV. Porto dos anys com a vocal. En aquesta assemblea em van escollir nou president del secretariat tot i que és un treball col·lectiu.

L’anterior president va dimitir, tot i que quedaven poques setmanes per a l’assemblea, alegant que hi havia pressions partidistes i que els partits volien potinejar dins la FAV.
La Federació no és apolítica. Hi ha gent de tots els partits i realment volem que hi hagi gent dels partits, des de la dreta fins a l’esquerra. Que participin a les associacions i també a la FAV. Les pressions si venen en nom del partit no són reals. Són opinions que arriben a la federació però pressions polítiques no hi ha hagut. En el procés de renovació, hi ha hagut un procés estatutari molt net. No coneixem aquestes pressions polítiques, al menys a nivell de la FAV.

O sigui, que les acusacions no estan motivades en la realitat.
Crec que no.

En l’equip que encapçala, hi ha el Juan Guil, que ha estat regidor d’Esquerra Unida i Alternativa durant vuit anys, també en Manuel Navas, conegut militant de l’Entesa per Sabadell. Això no pot ser sospitòs per la ciutadania que no li agrada que es barrejin militància amb càrrecs?
Si vas a qualsevol entitats social o ciutadania també hi ha gent de partits. En realitat, la gent dels partits són els que mouen realment aquestes entitats. La gent més conscient són, tot i que no és necessari però és real, gent afiliada a un o un altre partit, i són conscients de la seva participació a la ciutat. La gent no s’ha d’estranyar que dins la FAV hi hagi gent de partits i que hagin tingut un paper rellevant en algun moment.

El president de la FAV és afiliat a algun partit?
Ara mateix no.

I ho ha estat?
Sí. He estat afiliat d’Esquerra Unida i Alternativa.

Ara no ho és. Per quin motiu?
És un procés de clarificació personal. Fa tres o quatre anys que estic apartat de l’activitat de partit.

Quina creu que d’ara cap endavant ha de ser la relació entre la FAV i l’ajuntament. L’anterior equip deia que l’ajuntament els volia asfixiar econòmicament.
En el context actual, l’asfíxia que patim està dins el context de les retallades que tenim totes les entitats, subvencionades per l’ajuntament o per la Generalitat. Si d’això en diem asfíxia sí ho és però ens hem d’adequar a la situació sense perdre de vista que la FAV necessita d’uns recursos que venen pels associats però que també rebem subvencions per ser una entitat de dret social.

La gent no s’ha d’estranyar que dins la FAV hi hagi gent de partits i que aquestes persones hagin tingut un paper rellevant en algun moment a la ciutat o a l’ajuntament.

L’altre questió és si farem més o menys pressió a nivell municipal. En funció de les denúncies que hi hagi als barris serem representants d’aquestes reclamacions, com ara amb l’apagada de llums a les nits en algunes places. En primer lloc, utilitzant la negociació i la pressió i l’acord. Però serem perseverant en la defensa dels interessos dels veïns.

Amador Ruiz, president de la FAV Sabadell
El nou president, a l'actual local de la FAV, al carrer Salut. Foto: J.d.A

Quina són les línes d’actuació del nou equip de la FAV? La situació és complexa i fins i tot us demanen reinventar el moviment?

Per la banda del local, necessitem un espai més ample que reuneixi les condicions del que fem però estem negociant. Fa un parell de mesos vam fer una junta a l’ajuntament reivindicant un local. També hi ha associacions de veíns que no tenen. Algunes tenen un bon local: Can Llong, Can Rull… i d’altres que no tenen o tenen un molt precari o un privat que estan pagant quota dels socis. Portem aquesta reivindicació. Haurem de fer accions de protesta? Depèn de la resposta.

L’ajuntament diu que ha ofert un local compartit (situat al barri de Covadonga) i que la FAV no l’accepta. Perquè?
Perquè no estaria malalament però s’ha de compartir amb altre entitats. És petit i no reuneix les condicions. Hi ha un magatzem, altres entitats, i hi ha un conflicte quan diverses entitats utilitzen un mateix local que a més a més és petit.

La FAV vol un local en exclusiva?
O compartit, però que reuneixi les condicions. No ens neguem a compartir però hem d’estar ben acondicionats.

Una protesta de la FAV, el passat febrer. Foto: J.d.A
Una protesta de la FAV, el passat febrer. Foto: J.d.A

En aquesta acció de protesta que van fer a l’ajuntament podia sobtar que hi haguessin només una vintena de persones. A quanta gent representa el moviment veinal a la ciutat?
Ben bé representem a 20.000 associats a Sabadell. L’acció qeu vam fer era només de la Junta de la Federació, que es va reunir allà.

Com definiria la salut del moviment veinal, que va fer la transició amb gran força però ha baixat molt?
El moviment veinal porta a Sabadell més de 30 anys. Com a Federació, fa gairebé 37 anys que es va constituir. Durant aquest temps, hi ha hagut de tot, alts i baixos, mobilitzacions fortes i menys fortes però sempre s’ha mantingut en el sentit de disposar d’una coordinadora que agrupès a les associacions de veÏns per defensar els seus interessos davant l’ajuntament.

El moviment veinal porta a Sabadell més de 30 anys, amb alts i baixos, però representem més de 20.000 sabadellencs.

El que crec és que hi ha gent molt gran, que treballa molt, però que necessiten renovar-se. El moviment veinal s’ha de renovar tot i que van entrant gent nova i ja hi ha una certa renovació poc a poc. Hi ha un degoteig de gent nova que va entrant. S’està notant en aquests últims parell d’anys.

Un estudi de la FAV de Barcelona analitza la situació de les associacions. Conclusió: la meitat no té connexio a internet al local, una de cada 3 no té ni correu electrònic, 8 de cada 10 no tenen web, no estan a les xarxes socials i només el 10 per cent dels membres tenen menys de 40 anys. És complicat parlar de futur amb aquestes dades, no?
Puc dir-te que a Sabadell totes les associacions tenen correu electrònic i connexió. No totes tenen pàgina web o bloc. Enviem les actes de la junta per correu electrònic per estalviar i no enviar cartes. AIxò vol dir que tenen i utilitzen un compte de correu. També algunes tenen un compte de Facebook.

El gir que el 15M va fer cap als barris no va ser espontani sinó que va anar de la mà de moltes associacions perquè hi ha una incorporació d’aquest sector dins el moviment veinal organitzat.

A Sabadell estem avançats en aquest tema respecte les dades que dius. Però volem fer un pas endavant. Volem fer un grup més interactiu i horitzontal que no només l’acció associació-federació. Volem fer un grup ample obert perquè hi hagi un traspàs d’informació continuada. Hem de convéncer les associacions perquè organitzar-nos millor.

La mitjana d’edat dels membres del moviment veinal és prou elevada. Hi gent que porta 30 anys.
Els membres de les juntes són gent bastant gran. Es va fer un estudi fa un parell d’anys i ens deia que la gent prové de l’època de transifició i s’han mantingut en la lluita veinal però són grans.

Tenen com a objectiu ara que hi ha els moviments del 15M, la Plataforma Afectats Hipoteca, les protestes contra retallades a l’educació ampliar la base social del moviment veinal. Hi ha molt moviment social a la ciutat i els barris.
De fet, quan va sorgir el 15M i van girar cap als barris aquest gir no va ser espontani sinó que va ser de la mà de moltes associacions que es van oferir. Hi ha algunes vocalies del 15M. Per exemple, a La Concòrdia hi participen molt. Hi ha altres barris que gent del 15M s’han fet socis de l’agrupació. Hi ha una incorporació d’aquest sector dins del moviment veinal organitzat. El 15M no funciona per si mateix sinó que també miren per les associacions que fa anys que lluitem pels barris, com les nostres.

Sobre aquestes protestes, sembla que tornem als lemes i exigències de fa 30 anys: sanitat gratuita, educació per a tothom… En aquest joc, quin paper voleu jugar?
Volem tornar a posar en peu la Plataforma per la Sanitat Pública i preparar una acció el mes de juliol. Hem fet reunions i no només vam parlar de la sanitat sinó també d’altres com ensenyament. Intentarem fer accions però no només de defensa de la sanitat sinó que amplien a altres sectors.

El seu mandat són 2 anys més 2. D’aquí a 2 anys diria que ha estat satisfactori si…
En primer lloc, si acabem aconseguint un local adequat a les necessitats de la federació. En segno lloc, i més important, si aconseguim que totes les associacions i altres que no són de la FAV, puguin entrar. Després si el moviment veinal comença a renovar-se, si les juntes es renoven. Aquests són els tres eixos més importants. El moviment veinal és molt ample i la Federació no només coordina les associacions, que són sobiranes. Hem de fer que les associacions ens vegin com una eina imprescindible i necessària.

Comments are closed.