El debat sobre la independència arriba a Ca n’Oriac

L’urbanista Teresa Mira i el periodista Antonio Santamaria han enfrontat els seus punts de vista sobre la independència de Catalunya aquest dimecres a Ca n’Oriac. L’acte, dins de la Setmana Cultural que organitza l’agrupació de veïns del barri, ha atret uns 50 persones al centre cívic.

Teresa Mira, membre d’Iniciativa per Catalunya Verds i de l’Assemblea Nacional Catalana, ha defensat el seu posicionament personal a favor de la independència. Per la seva part, Santamaría, periodista i analista i col·laborador de iSabadell, s’ha mostrat contrari a la independència, advocant per caminar cap a una Tercera República espanyola, que obrís el camí a una relació federal entre Catalunya i la resta d’Espanya.

Sí a la independència

En primer lloc, ha parlat Mira, que ha definit la independència com l’única solució possible a la involució en drets que s’està vivint actualment a Espanya. Segons Mira, Espanya està governada per una “plutocràcia”. L’única sortida ja no és intentar canviar Espanya sinó començar de nou, posar el comptador a zero i crear un nou país amb més drets socials, polítics i civils. La independència de Catalunya, dissenyada i feta “entre tots” seria el primer pas. Catalunya va renunciar al dret a l’autodeterminació, la República o el concert econòmic durant la Transició i “no vam treure les arrels del qeu ara està ressorgint: el franquisme”. “Estan passant coses molt greus: retallades, una austeritat que mata a la gent i un nacionalisme d’Estat”. Segon Mira cal escollir entre “plutocràcia o democràcia”.

No a la independència

Per la seva part, Santamaria ha assegurat que el dret a decidir no existeix sinó que es basa en el reconegut dret a l’autodeterminació. Segons ell, Nacions Unides estableix unes condicions per exercir-lo i en cap d’elles Catalunya s’hi encabeix. D’altra banda, ha mostrat el seu rebuig a la formulació de l’actual consulta, que no té les mínimes condicions exigibles (una pregunta clara, igualtat d’oportunitats, un acord sobre el cens i sobre la interpretació dels resultats i un pacte entre governs). Santamaria creu que la independència és una “mala solució” perquè provocaria un enfrontament entre Catalunya i Espanya i també dins de Catalunya. A més, cauria el nivell de vida. D’altra banda, Santamaria assegura que en tot el procés l’esquerra s’ha subordinat als dictats de la burgesia nacionalista catalana, fent un paper de “comparsa” davant un gir “oportunista” del govern d’Artur Mas. Santamaria preferiria lluitar per una tercera República que obrís el camí a una relació federal entre Catalunya i la resta d’Espanya. “Prefereixo lluitar amb els veïns de Gamonal que amb la burgesia de CiU”, ha dit, perquè “la independència ens porta a un carreró sense sortida”.

En el segon torn, Mira ha assegurat que el procés sobiranista no entén “de dretes ni d’esquerres” perquè “ningú ha de renunciar a la seva ideologia per sumar-s’hi” i ha definit els conceptes com passats de temps. Un fet que Santamaria ha rebutjat: “pot preguntar aquests dies als treballadors de Panrico si encara hi ha lluita de classes”, ha dit gràficament.

Posteriorment, alguns assistents al debat han intervingut, fent les seves aportacions. L’acte s’ha emmarcat dins la Setmana Cultural de Ca n’Oriac, que organitza tradicionament l’entitat veinal durant el mes de febrer.

Foto portada: Santamaria (esquerra) i Mira (a la dreta), aquest dimecres al centre cívic de Ca n’Oriac. Autor: J.d.A.

Antonio Santamaria barris ca n'oriac independència Teresa Mira

Comentaris

carmen febrer 13, 2014 | 22:32

El bueno de Santamarñia intentando echar razonez donde sólo hay emociones. Pero hombre Antonio, no sabes que el corazón nacionalista tiene razones que la razón no comprende. Esto ha llegado a tal punto que sólo cabe ya aplicar la famosa doctrina de John Wayne expresada en el no menos famoso film FORT APACHE.

Respon
isidre febrer 14, 2014 | 09:32

La independència, agradi o no, és un dret individual i col·lectiu que ningú pot impedir amb un mínim tarannà democràtic. Trobo d'una falta d'arguments meridiana negar el dret a la indpendència amb l'argument de la insolidaritat. Independència i solidaritat són perfectament compatibles. El fet que una nació pugui decidir sobre el seu futur i gestionar-lo no vol dir que sigui insolidari. La insolidaritat la generen les actituts intrangigents, impositives i antidemocràtiques. Finalment, qualsevol opció democràtica de federació ha de partir de la independència. De la lliure decisió d'una nació a relacionar-se amb una altre o altres.

Respon
Maite febrer 14, 2014 | 11:58

Rèpliques al Sr. Santamaria: - El dret a l'autodeterminació de les nacions i dels pobles és un dret universal expressament reconegut a la Carta de les Nacions Unides i a altres tractats internacions subscrits per l'Estat Espanyol i per tant, de plena aplicació. L'únic motiu pel qual a Catalunya se li podria deixar de reconèixer aquest dret seria per considerar que no es tracta d'una nació, però actualment aquest dret es reconeix també a les nacions sense estat amb cutura i idioma propi. Avui mateix un col·lectiu de 34 jutges i magistrats s'han pronunciat en quest sentit. - La política econòmica de dretes i esquerres actualment és exactament la mateixa i ve determinada pels païssos més poderosos de la Unió Europea , especialment Alemanya. També França s'ha hagut de sotmetre a aquestes polítiques tot i que hi governa un partit d'esquerres. - La independència no és cap ideologia sinó un mitjà per assolir aquelles eines que permetin a una nació disposar dels recursos propis que generi i prendre les pròpies decisions en funció dels propis interessos. - L'alta burgesia catalana i en especial les elits econòmiques catalanes són més aviat contràries al procés sobiranista perquè volen mantenir l'statu quo actual. - El procés sobiranista es nodreix bàsicament de la classe mitjana treballadora (amb un suport més alt, com més alt és el nivell de formació), però no de la burgesia. El suport al sobiranisme ha crecut tant darrerament, perquè l'estat espanyol no reconeix la plurinacionalitat, atempta constantment contra l'autogovern i la llengua catalana i imposa un tracte fiscal injust, desfavorable als interessos de Catalunya. - Economistes de prestigi i el col·legi d'economistes de Catalunya no només consideren inqüestionable la viabilitat econòmica de Catalunya, sinó que a més asseguren que una eventual independència comportaria avantatges econòmics i un major benestar. - Als treballadors de Panrico els hi diria que la seva situació és fruit de la reforma laboral, perquè l'estratègia dissenyada per Espanya per sortir de la crisi es basa en l'ofec de la classe treballadora i les retallades en prestacions i salaris. Una Catalunya independendet, però, creixeria en productivitat i permetria el desenvolupament de l'Estat del benestar. A nivell econòmic les classes populars serien les més beneficiades. Réplica al comentario de Carmen: - Las razones en favor del independentismo se describen en los más de 60 libros editados en los dos últimos años al respecto. Le recomiendo "Delenda est Hispania" de Albert Pont o "Anatomía de un desengaño" del economista Germà Bel. Éste último se sustenta en múltiples estudios, incluso sobre las emociones o el llamado sentimiento nacionalista. A este respecto, un estudio recogido en este libro, demuestra que para aquellos que abogan por la independencia de Cataluña la cuestión de identidad o de sentimiento nacionalista no estaría entre las primeras, ya que este motivo se ve ampliamente superado por otras razones como la eficacia del estado, el progreso económico o la posibilidad de decidir el propio futuro. En cambio, cuando analiza los motivos que alegan aquellos que no son partidarios de la independenncia de Cataluña, es el sentimiento identitario el principal argumento. Es decir el motivo principal por el votarían no a la independencia de Cataluña es porque se sienten españoles.

Respon
Nuria febrer 14, 2014 | 19:24

Molt bé Teresa. Menys mal que al teu partit hi ha gent com tu.

Respon
Don Pepito febrer 15, 2014 | 02:32

Això no és una rèplica al Sr. Santamaria. A mi em sembla que vostè es replica a vostè mateixa. No hi havia classes, i ara hi ha classes treballadores mitges o mitjanes, que diu vosté. Senyal que n'hi ha de més baixes i més treballadores. I la mitja, doncs amb dues agulles. Més perles: "La política econòmica de dretes i esquerres actualment és exactament la mateixa" (Fins i tot hi ha polítiques econòmiques de dretes diverses entre sí. No va ser el mateix Sarkozy, que no es va atrevir a tocar el sector públic, tot i que ho duia al programa, que la Tatcher o l'Aznar, que el va saldar tot. Podria dir vostè, per dir alguna cosa amb sentit, que la socialdemocràcia no ha articulat unes polítiques econòmiques prou redistributives. Zapatero va fer la política del totxo, fins el punt de dur fins les últimes conseqüències les polítiques del Rato. I d'aquí molt bona part de la crisi. I no de l'Espanya que diuen que roba. Això fins i tot ho diuen uns quants lladres, que no ho són en abstracte. I ja els límits del deliri: Als treballadors de Panrico els hi diria que la seva situació és fruit de la reforma laboral, perquè l’estratègia dissenyada per Espanya per sortir de la crisi es basa en l’ofec de la classe treballadora i les retallades en prestacions i salaris. Una Catalunya independendet, però, creixeria en productivitat i permetria el desenvolupament de l’Estat del benestar. A nivell econòmic les classes populars serien les més beneficiades. Espanya (no la dreta o uns certs capitalistes) dissenya estratègies per ofegar els antics empleats del benemèrit costafreda, que ve a dir. Les toquen molt millor els economistes, per no dir els anarquistes o els comunistes, quan posen Panrico d'exemple de les depredacions dels fons d'inversió tiburonescos, que han descapitalitzan l'empresa. Però resulta que aquests fons son del capital multinacional que, com que no és Espanya, potser vosté imaginarà com a suport de la mundialment redemptora, fins i tot del capitalisme, independència al·lucinada pels telespectadors del tele3, i fora d'això majoritàriament illetrats pel que es va veient en general, i casos com aquest particulars. I ja això d'aquesta subliteratura de profetes que a més són falsos, el tal Pont i, potser amb matisos el Biel, fa petar (i perdoni la procacitat) Ni en les cites hi ha nivell. Entrats en els dominis del surrealisme, jo n'hi faré un parell de molt més il·lustres, redactades i aprovades per grans catalans dels qui les generacions actuals no som ni una ombra. Parlo de don Antonio Puigblanch (autor de La inquisición sin máscara, que tant va fer per suprimir-la), de don Anton de Capmany y Montpalau (a qui al saló de la Caixa de Sabadell hi tenia un vitrall dedicat, malmés per patètic Sr. Soley que, a més d'haver enfonsat la Caixa de Sabadell, no ha parat de patrocinar i animar això de la independència. I, molt coherentment, ens va destruir la Biblioteca. I parlo, també, de Llàtzer de Dou, president de les corts reunides a Càdis que van redactar i aprovar la constitució política de la nació espanyola. Es tracta de catalans dels quals se'n va enriure TV3 en un 30 minuts lamentable, cateto per no directament feixista en l'inspirador d'aquells altres catalans que van ser el Pare Bulart o el Pare Tusquets entre d'altres. D'aquells grans homes, dos articles que estimo molt, fins i tot per allò que tenen de saborós en l'estil d'aquella època: Art. 2. La Nación española es libre e independiente, y no es ni puede ser patrimonio de ninguna familia ni persona. Art. 6. El amor de la Patria es una de las principales obligaciones de todos los españoles y, asimismo, el ser justos y benéficos. Anys a seguir, en concret els del sexenni revolucionari i la I República, va venir la democràcia espanyola. També la van animar grans catalans: Laureanu Figuerola, don Francisco Pi y Margall. I, tot i no haver nascut aquí a prop, també veig molt catalans don Nicolás Salmerón, a qui a Gràcia van dedicar el Carrer Gran en temps de mala monarquia, o don Emilio Castelar, que pujava a l'Empordà per veure el pais des de Pals. Sincerament: l'Assemblea Nacional Catalana em sembla un moviment populista, prepolític, antidemocràtic, xenòfob i inculte, equiparable a la Lega Nord d'Itàlia o a aquestes coses que hi ha ara a Hungria. I no tan sols per pagada pels poders locals respectius, i basada en un ús intoxicador de la televisió pública, té evidents similituds amb allò dela sèrbia de Milosevic i la croacia de Tudjman. No és perquè sí, que fa pànic a l'Europa democràtica. Com el bo de santamaria, espero que la vella i tan castigada democràcia espanyola il·lumini la nova albada d'una III República. Sent III, em refereixo evidentment a l'espanyola.

Respon
Silvia Carrasco Pons febrer 15, 2014 | 15:24

Cal deixar clar que Teresa Mira en aquest debat NO ha representat la postura d'Iniciativa per Catalunya Verds, sinó la seva pròpia. Moltes gràcies.

Respon
PEDRO G febrer 15, 2014 | 15:53

Señor Don Pepito, Cómo puede calificar a la Asamblea Nacional de Cataluña de antidemocrática, si su objetivo principal es que los catalanes puedan votar, y de xenófoba cuando acoge un colectivo com el de Súmate? Coincido con Maite. Son los antiindependentistas los que hacen primar los sentimientos por encima de la razón y "añado" justamente por eso, a falta de argumentos, acaban siempre descalificando e insultando. Y, Sr. Don Pepito, el amor no puede ser jamás una obligación. Ni siquiera el amor a la patria.

Respon
Nuria febrer 15, 2014 | 16:51

Em dic Nuria Gomez, estic a l'Assemblea Catalana i al procés constituent, on hi ha molta gent d'ICV i els he sentit molts cops argumentar coses similars a la Teresa Mira. Per tan pregunto, Sra Silvia Carrasco vostè a qui representa? Ha fet una consulta o assemblea del seu partit, per assegurar el que diu? Ho trobo molt fort i un atac a una companya seva.

Respon

Silvia Carrasco Pons febrer 16, 2014 | 10:10

Benvolguda Núria, re-llegeix be la meva frase. Em limito a constatar un fet per tal d'evitar confusions: ICV no és un partit independentista. Defensa la consulta, no una de les opcions de la consulta. En aquest sentit, la Teresa Mira pot participar on vulgui com a ciutadana, o membre de qualsevol altra entitat de les que participa, en un debat on defensa la postura independentista, només faltaria. No com a ICV. Em sembla que queda ben clar.

Respon

Pilarin febrer 15, 2014 | 20:23

Ja m'estic cansant de tanta palabraria. En cap comentari surt la paraula pobresa, miseria, atur, desnonaments, injusticies socials etc. Sembla ser que només tenim un problema. Estic farta. Igual em quedaré a casa meva a l'hora de votar!

Respon

Silvia Carrasco Pons febrer 16, 2014 | 10:11

Sí que surt, en la postura que defensa l'Antonio Santamaria. Que jo comparteixo plenament.

Respon

Nuria febrer 16, 2014 | 15:06

Sra Carrasco, és vostè qui ha de re-lleguir. El seu comentari inicial és completament sobrer. L'article comença explicant que Teresa Mira ha defensat el seu posicionament personal. No calia que cap altre persona, menys encara del mateix partit, clarifiqui aquest terme donat que és evident. De la mateixa manera que l'opinió de vostè és també personal,. Penso que fa un mal favor a ICV en voler apropiar-se del pensament nacional de la seva formació política. He sentit fins a la sacietat dir al seu dirigent Herrera, que a ICV conviuen independentistes i federalistes amb el mateix dret. Sobre la pregunta encara no hi ha cap determinació oficial,- he repassat ara l'hemeroteca d'ICV- sobre Si Si, Si No o tot el contrari. Per més que reflexiono sobre les raons dels seus comentaris, tan sols m'apareix una idea; perdoni però gent com vostè fan molt mal dins dels grups, equips o partits.

Respon

Silvia Carrasco Pons febrer 16, 2014 | 19:13

Si segueixes tant de prop el que diu l'Herrera i inverteixes tant de temps a les hemeroteques per un comentari, només puc pensar que deus tenir molt de temps lliure i que t'interessa molt ICV. Necessitem gent com tu, seriosa i documentada.

Respon

Nuria febrer 16, 2014 | 22:17

Sra Carrasco com ja li he dit, participo en dos espais prou interesants, en un d'ells coincideixo amb Teresa Mira. Si en ICV està vostè no crec que m'apunti, espero que ho entengui.

Respon
Maite febrer 17, 2014 | 13:27

La postura de Santamaria és la del nacionalisme espanyol del PSOE (Felipe González, Bono...), que no reconeixen el dret a l'autodeterminació ni a la consulta i en aquest aspecte coincideixen plenament amb el PP i Ciutadans. ICV defensa la consulta, i un Sí a la primera pregunta, però encara no s'han posicionat sobre la resposta a la segona pregunta, perquè aglutinen independentistes i federalistes, però no sembla que vulguin deixar llibertat de vot. La seva postura varen dir que seria la d'esperar si hi havia alguna proposta del govern espanyol sobre el federalisme per acabar-se de decidir i venien a dir que en cas que no hi hagués cap proposta promourien també el Sí a la segona pregunta. (Tot plegat molt lògic ja que dos no es federen si un no ho vol). ICV han apostat molt fort per la consulta perquè temen molt que s'arribi a fer unes plebiscitàries, ja que els obligaria a definir-se pel Sí o el No i perdríen com a mínim la meitats dels vots.

Respon
Xavi febrer 18, 2014 | 09:55

La xerrada debat era sobre “El dret a decidir”, poc se’n va parlar. Com sovint passa, a alguns els convé desviar el contingut cap a raons com el gran futur d’una España republicana, o la visió marxista de les classes treballadores o que el dolent és el president Mas... El Sr Rodriguez, perdó el Sr Santamaria barreja conceptes per desviar l’atenció em sembla un excel·lent candidat per C’s a la ciutat. Ah, per cert jo hi vaig anar però la Sra Carrasco no la vaig pas veure.

Respon

El debat sobre la independència arriba a Ca n’Oriac

L’urbanista Teresa Mira i el periodista Antonio Santamaria han enfrontat els seus punts de vista sobre la independència de Catalunya aquest dimecres a Ca n’Oriac. L’acte, dins de la Setmana Cultural que organitza l’agrupació de veïns del barri, ha atret uns 50 persones al centre cívic.

Sí a la independència

No a la independència

Foto portada: Santamaria (esquerra) i Mira (a la dreta), aquest dimecres al centre cívic de Ca n’Oriac. Autor: J.d.A.

Respon a Don Pepito Cancel·la les respostes