Foto portada: el president de l'entitat, durant l'assemblea. Autor: J.d.A.

Farrés obre la porta a posposar el tancament del Mercat de Campoamor

  • Uns 150 veïns del sud participen en una assemblea contra el tancament de la llotja municipal. 
  • Farrés: el mercat serà enderrocat i substituït per un centre cultural amb alguns pisos i comerços. 

L’Ajuntament estudia no abaixar la persiana del Mercat del Campoamor el 31 de març per facilitar l’activitat a les dues parades que seguiran obertes. Així ho ha assegurat l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, a l’assemblea de l’entitat crítica amb el tancament, que ha congregat unes 150 persones. No obstant, Farrés insisteix que el mercat no té solució com a tal. El govern aposta per un centre cultural “de ciutat” ubicat al sud complementat amb habitatge i, també, comerç. 

Assemblea al casal cívic Rogelio Soto, entre Campoamor i Espronceda. L’Associació del Poble del Sud, que lidera el rebuig al tancament del mercat de Campoamor, ha aplegat més de 150 persones. Una participació notable, poc vista en mobilitzacions al sud de Sabadell. L’entitat ha sotmès a votació fins a quin punt acaten o lluiten per una sortida alternativa al compromís electoral que el PSC vol fer ara realitat: enderrocar el mercat i fer-hi a sobre un auditori cultural i alguns habitatges socials.

El president de l’Associació del Poble del Sud, Ramón Giménez, ha sotmès a votació dues propostes: la primera era acatar la proposta del govern socialista. En resum: tancar el mercat a finals de març, enderrocar-lo aquest mandat i fer-hi, a finals d’aquest o segurament ja al proper, un centre cultural i alguns habitatges. La proposta de l’entitat és paralitzar el tancament, crear una taula de treball per redefinir el mercat i mentrestant permetre l’entrada de nous botiguers a la llotja. Després de diverses explicacions, ha guanyat la segona votació per unanimitat, que es portarà al ple el proper mes de gener:

“Sabem que el mercat no funciona. Des dels anys 80 no s’hi ha invertit ni un euro. Entrar al mercat és entrar a la màquina del temps i fer un salt enrere 30 anys. Però defensem millorar-lo i replantejar-lo com es va fer a Barberà, per exemple. El mercat dels Merinals funciona, el del Centre ni parlar-ne… podrien haver-hi comerços de no comestibles i obrir la porta a nous sectors. El sud necessita el seu mercat. No diem no a l’auditori ni als pisos, sinó que diem sí al Mercat de Campoamor”, ha resumit Giménez.

Giménez s’ha mostrat crític amb les juntes de les associacions de veïns d’Espronceda i de Campoamor, que han donat per bo el pla municipal sense consultar-ho als seus socis. “No estem en contra seva però hi ha aquesta dissonància: les juntes han aprovat projectes sense consultar-lo amb els seus socis”, ha dit. Cap dels presidents de les entitats esmentades ha estat a l’assemblea; sí altres membres de les juntes i sí la presidenta de l’Associació de Veïns de la Creu de Barberà.

Intervencions crítiques

L’assemblea ha tingut un bon grapat d’intervencions, totes crítíques amb el govern municipal: “tenim una infraestructura i ens la volen tirar a terra”, “portem 50 anys vivint al barri i ara que som grans i necessitem el mercat a prop ens volen fer aquesta vilesa”, “necessitem un punt de trobada per la gent de tot el barri”, s’ha dit.

No obstant, la sessió ha acabat amb més aproximacions entre el govern municipal i l’entitat del que havia passat fins ara. L’alcaldessa, Marta Farrés, i la regidora del districte 6 i d’Urbanisme, Mar Molina, han assistit a l’assemblea. El gest ha estat ben rebut pels assistents. Farrés ha defensat la proposta del govern: el supermercat Condis plega i això ha precipitat el tancament.

Un auditori “de ciutat” al sud de Sabadell

L’alcaldessa no ha plantejat salvar el mercat en cap moment. En canvi diu que vol impulsar el sud i cal un element tractor que ara no existeix. Creuen que pot ser el nou centre cultural, en línia de les polítiques que es fan Europa: situar elements de centralitat, de ciutat, en barris perifèrics. El que passa al nord amb La Sala, però al sud, i augmentat. El projecte principal és l’auditori. Però la peça té molts metres. El complement són els habitatges, potser una vintena, i sense tancar la porta a tenir comerços en els baixos. “És possible perquè la pastilla de terreny és suficientment gran”, ha defensat Farrés, qui creu lligat que els dos milions d’euros que s’anaven a invertir en la reforma del mercat es quedaran al barri per millorar-ne l’espai públic.

Pla per una zona verda al camp dels Reis Catòlics

I més novetats: s’ha obert una negociació amb l’antic INCASOL (ara Agència de l’Habitatge de Catalunya) sobre el camp de futbol de terra i les pistes de petanca davant de la piscina de Campoamor i l’institut Ribot i Serra, al costat del mercat. La intenció és convertir tot aquest terreny en una gran zona verda. Farrés ha promès revitalitzar els barris del sud, la degradació dels quals és tan evident com coneguda des de fa una dècada.

Farrés, adreçant-se als assistents a l'assemblea. Autor: J.d.A.
Farrés, adreçant-se als assistents a l’assemblea. Autor: J.d.A.

Una de les pors del veïnat és que un cop tanqui el mercat es produeixin robatoris o ocupacions a dins.  L’Ajuntament assegura que serà emprat com a magatzem municipal. I una de les novetats: fins l’enderroc obre la porta a baixar definitivament la persiana més enllà del 31 de març si els pocs comerciants que queden volen seguir. Així li ha dit Farrés a un d’ells, que ha assistit i participat a l’assemblea. Per tant, el tancament es pot posposar. En tot cas, però, l’executiu municipal no veu possible redreçar l’equipament tal i com està plantejat avui dia. Ara per ara queden quatre comerços: un supermercat, un bar, una joiera i una carnisseria. El supermercat tanca a finals d’any i el bar traslladarà la parada als Merinals.

Un projecte a llarg termini

La conversió del mercat en centre cultural serà llarga: cal canviar l’ús de l’equipament, enderrocar-lo, fer els projectes del nou centre cultural amb les pertinents fases i finalment executar les obres. Caldran, potser, dos mandats.

Foto portada: el president de l’entitat, durant l’assemblea. Autor: J.d.A.