Autora: Alba Garcia

El conflicte del Poblenou de la Salut: en joc més que un consultori

  • “Molt ens temem que si ara tanquen el consultori després també vinguin a tancar l’escola”, diu el president de l’AA.VV.
  • “Els avis que van aixecar el barri amb les seves mans asfaltant fins i tot els carrers no es mereixen això”, manté una veïna. 

Hi ha conflictes que tenen tant de material, de fets, d’elements tangibles, com de simbòlics o intangibles. Alguna cosa d’això té la polèmica sobre el consultori del Poblenou, que afecta la perifèria de les perifèries locals. El veïnat tem que tancar el consultori sigui el penúltim capítol en la transformació sense fi d’un ‘poble’ en un ‘barri dormitori’. 

La vida no és veu igual des del centre que des de les perifèries. I no hi ha barri més perifèric que el Poblenou de la Salut, un ‘poble’ de casetes baixes aixecat per les pròpies mans de molts dels seus escassos 1.800 residents, més a prop de Polinyà que del nucli urbà de Sabadell, que té a més de cinc quilòmetres. Una mena de barri obrer apartat, a mig camí entre pedania i urbanització, que a més no està tan a prop de Torre-romeu com sembla: les cames han de pujar i baixar costeruts carrers i seguir per la llarga recta que separa més d’un quilòmetre els dos nuclis deixant de costat el cementiri. En definitiva, amb un autobús passant en el millor dels casos cada 30 minuts, “necessitem el cotxe per a absolutament tot”, diu el president de l’AA.VV Poblenou de la Salut, Rubén Navarro. No cal dir que el tòpic, allò de dir ‘vaig a Sabadell’ quan es va al nucli urbà, segueix tan viu com que és plenament real.

Poblenou de la Salut (per la proximitat al santuari). Un poble que es va desenvolupar en un costat de la carretera de Granollers a partir dels anys 50 del segle passat en paral·lel a la gran migració que va triplicar la població local. Els terrenys eren d’un sol propietari, que els va anar venent per parcel·les a terminis. Durant la dècada dels 60 hi havia més d’un centenar de barraques sense les més mínimes condicions. L’incipient moviment veïnal va lluitar per compensar les deficiències més bàsiques: aigua, clavegueram, paviments, enllumenat, escola o salut. Un petit barri lluitador, un dels feus principals de la Joventut Comunista de Catalunya, la JCC, a Sabadell. Durant la tardor de 1972 es van detenir 16 joves de la JCC al barri pel seu antifranquisme. Dos dies després de l’atemptat amb mort del president del govern per ETA, l’almirall Carrero Blanco (desembre del 73), la Brigada Político Social va regirar una desena de domicilis del Poblenou. Van detenir novament una desena de persones per la seva oposició al règim franquista. Dos van ser processats per propaganda il·legal i militància a la JCC.

Foto portada: el president de l'AAVV Poblenou de la Salut, aquest diumenge al pati de l'escola Juan Ramón Jiménez. Autor: J.d.A.
El president de l’AAVV Poblenou de la Salut, aquest diumenge al pati de l’escola Juan Ramón Jiménez. Autor: J.d.A.

Ara. 50 anys més tard, el barri s’ha fet gran, i segueix igual d’aïllat. A la força han mantingut certes singularitats. Sense anar més lluny, cada 5 de gener organitzen la seva pròpia cavalcada: aquest any la pandèmia ho posarà en dubte, però. Fins i tot algun any han fet un pessebre vivent, l’únic, més que desconegut, a Sabadell.

Producte de les retallades, el CatSalut va voler tancar bona part dels ambulatoris de Sabadell a l’estiu fa uns anys. Les protestes van parar el cop al nord, al sud, a Gràcia, a Merinals… però el consultori del Poblenou no es va escapar i cada estiu abaixa la persiana. La resta de l’any ha perdut la pediatra.

Producte de la concentració bancària de la darrera dècada, el barri es va quedar fa uns anys també sense oficina bancària ni caixer automàtic. Allò ja els va revoltar i es van plantar a les portes de l’Ajuntament l’estiu de 2017. En tenien un, l’històric, de Caixa Sabadell, després Unnim i finalment BBVA però el gegant bancari va tancar l’oficina i va enviar els clients a l’oficina de Torre-romeu.

Ara, amb la pandèmia, les autoritats sanitàries obren la porta a tancar per sempre el consultori, que d’altra banda porta vuit mesos i mig tancat:

“En la manca de botigues o en el tancament del banc no vam poder fer-hi gaire perquè al cap i a la fi són negocis privats però amb el consultori plantarem batalla”, deia Navarro aquest diumenge al final de la multitudinària assemblea amb més de 200 assistents.

A hores d’ara, al barri no queden gaires serveis: un petitíssim centre cívic, el consultori tancat, l’escola pública, alguns comerços i uns quants bars. “De bars un a cada cantonada”, diu un jubilat que es mira l’assemblea des de fora de l’escola. No n’hi ha per a tant, en realitat. Menys per cap que a l’avinguda de Matadepera, de Barberà o al propi Passeig de la plaça Major.

“Tenen el barri abandonat; el volen deixar sense metges, no hi ha gairebé botigues, la línia 14 que va al Taulí no arriba fins el barri, han tancat la drogueria, la peixateria… a aquest pas unes 2.000 persones, en molts casos gent d’edat avançada, es quedaran sense res”, diu la veïna del barri Judith Méndez a aquest digital.

“No volem fer un barri fantasma”, conclou Méndez. “Anem cap a ser cada cop més un barri dormitori. Tot es fa fora i la gent només hi ve a dormir”, lamenta el dirigent veïnal. La suburbialització és el problema de fons que evidencia el malestar actual: “molta gent ja porta els seus fills a l’escola al centre de Sabadell o a Polinyà”, diu Moreno. És el seu temor amb el tancament del consultori, i la por del barri: “molt ens temem que si ara tanquen el consultori després també vinguin a tancar l’escola”. “Els avis que van aixecar el barri amb les seves mans asfaltant fins i tot els carrers no es mereixen això”, diu Méndez.

Més info: 

Veïns del Poblenou visualitzen el seu malestar: “nosaltres també som Sabadell”

Foto portada: un ciutadà passejant pel Poblenou, fa alguns dies. Autora: Alba Garcia.