Foto portada: el director general de la CSPT, Joan Martí. Autor: J.d.A.

Joan Martí, director general del Parc Taulí: “potser estem en un punt d’inflexió”

Amb tota la prudència del món, reiterant les prevencions, i sempre amb la boca petita, però el director general de la Corporació Sanitària Parc Taulí, Joan Martí, veu brots verds en les darreres xifres del nou coronavirus, el Covid-19, a l’hospital de Sabadell. El número de nous casos no creix al mateix ritme i fins i tot s’ha frenat lleugerament. Altres aspectes criden a un cert relaxament de la tensió de les darreres setmanes: ha arribat material de protecció per als treballadors, tot i que escàs, i la posada en marxa d’un hospital mòbil a la Pista Coberta multiplicarà el número de llits UCI a l’hospital per al moment més crític de la pandèmia. 

L’hospital de Sabadell, com pràcticament tots els catalans i espanyols, viuen el seu major repte aquests dies. El Covid-19 ha convertit el Parc Taulí en un centre específic per a pacients del nou virus ja que els malalts d’aquesta infecció ocupen el 85 per cent dels espais. En aquesta entrevista, Martí repassa l’estat de situació a punt d’encarar un mes d’abril transcendental. 

Quarta setmana amb el coronavirus afectant directament l’hospital de Sabadell. Com estan els ànims?
Estem amb moltíssima feina però amb una gran implicació dels professionals. És un tema dur, complex i malauradament serà llarg. Això ho fa difícil. Els ànims estan realment entre les nostres obligacions: la prioritat és atendre les persones.

En una carta fa uns dies dirigida a la plantilla deia que el Taulí s’enfronta al repte més difícil de la seva història.
Sens dubte.

El director del Clínic també deia aquesta setmana que mai s’havia afrontat a una crisi tan greu. Estaven prou preparats pel que se’ns venia a sobre?
Mai estàs del tot preparat. Vam fer un pla de contingència que hem implementat de forma progressiva i de moment encara podem estar atenent les persones raonablement bé. Però quan hi ha una dimensió molt gran és difícil de gestionar. En aquest cas hi ha una variable on no hi penses: tenir una quantitat enorme de pacients amb capacitat de contagiar. I es demostra que el contagi és social, i el contagi està en la societat.

Els plans de contingència es pensen per a catàstrofes. I mires de pensar què pot passar. Però en aquest cas no és una catàstrofe com podria ser un accident o un incendi. És un fet contagiós. Això genera incerteses fins i tot per l’evolució de la malaltia. Tots tenim neguits. Per exemple que els professionals de la casa adquireixin la infecció mentre desenvolupen la seva feina. A més, és una malaltia absolutament nova. Però amb el pas dels dies anem afinant.

Què han après en aquestes setmanes?
Hem vist que hi ha alguns patrons de pacients, quatre o cinc, que més o menys tenen comportaments similars. Aleshores si hi ha patrons podem definir una sèrie de trajectòries. Ho hem fet avui. Els tractaments de cada patró es fan més estàndards i també els abordatges i les proves. Es fa més fàcil, o més previsible, abordar la malaltia.

Sabien que és una malaltia més perillosa per la gent gran i ara que en certa manera saben que també ho és pels homes.
Sí. Afecta més a homes que a dones. Es contagien igual els petits que els grans però si hi ha patologies associades el virus es demostra molt més agressiu.

Fa una setmana hi havia poc més de 250 ingressats. I ja semblaven molts. Ara n’hi ha més de 500. Quina és la situació a hores d’ara a l’hospital?
De moment hem entomat aquests pacients i aquelles patologies de persones que no tenen Covid-19 les hem pogut tractar. Hi ha hagut un descens d’arribades a urgències i això ens ha fet més fàcil atendre els infectats per coronavirus amb més tranquil·litat.

Amb tota la prudència del món, portem tres dies que el nombre de casos no s’incrementa, almenys al nostre hospital. Els casos que entren per urgències són els mateixos des de fa tres dies i ens fa albirar que potser estem en un punt d’inflexió. Però és molt difícil de determinar. Potser demà ens trobem que puja de forma brutal.

Com estan les urgències?
Hem habilitat espais per agilitzar el triatge i el primer diagnòstic. Els pacients se’ns acumulaven des de que entraven fins que es feien les proves i teníem els resultats: passaven masses hores. Ho hem escurçat. Hem afinat els circuits.

En quin percentatge el Parc Taulí és un hospital Covid-19?
En un percentatge altíssim. Potser al 85 per cent. Tenim totes les plantes ocupades excepte salut mental i la tercera planta, dedicada a pediatria i obstetrícia. Aquí intentem que quedin el més aïllats possible. Ho estem aconseguint de moment. El sociosanitari [Albada i VII Centenari] ja és un hospital d’aguts. Hi ha malalts Covid-19 i en una zona malalts no Covid d’hospitalització convencional.

La setmana passada van derivar pacients a altres centres mèdics i també a hotels.
Per tenir més capacitat de pacients coronavirus vam derivar malalts a la clínica Asepeyo, bàsicament de traumatologia, i malalts no hipercomplexes a la Clínica del Vallès. I divendres vam posar en marxa el dispositiu a l’hotel Verdi. Tenim pocs pacients però poc a poc anirà entomant més capacitat.

Quina capacitat té l’hotel Verdi?
Tenim un màxim de 198 llits en aquest hotel. Hi ha la possibilitat de posar en marxa algun altre hotel però ara s’està treballant en l’hospital temporal Salut Vallès a la Pista Coberta. No sé quan trigarà en estar funcionant però anirà ràpid i llavors si en algun moment tots els dispositius estiguessin plens, podríem obrir un altre hotel.

Si es confirmés aquest cert alentiment de nous casos, hauríem arribat al pic de contagis?
És molt difícil de predir encara. Els nostres models calculaven que el pic arribaria més aviat cap a la segona setmana d’abril. Però una cosa és la teoria i l’altra és el que observem: ara veiem una certa fase de meseta, que pot anar cap a baix o cap a dalt. No ho podem predir del tot.

Mirant les estadístiques publicades, hi ha algunes coses sorprenents. La primera és l’alta mortalitat a l’àmbit Taulí comparada amb la mitjana catalana. El Parc Taulí té una àrea de referència de 400.000 habitants. I hi ha hagut fins ara unes 120 morts, 30 defuncions per cada 100.000 habitants. Com s’ho explica?
És una dada elevada però hi ha factors que hem d’estudiar encara més a fons. Ara la Generalitat publica un mapa interactiu i es veuen els casos diagnosticats per territoris. La zona del Vallès té més persones diagnosticades per coronavirus que altres territoris. Podria ser un element que doni l’explicació a la mortalitat. A priori l’atribuïm a la major afectació. Una cosa és la mortalitat d’un hospital i una altra la que es produeix a nivell de territori. No sabem encara quina mortalitat per coronavirus hi ha hagut a la població en general, comptabilitzant residències, domicilis… cal estudiar més la situació.

En aquest mateix mapa, com diu, es veu que hi ha més afectació per coronavirus a Sabadell, Sant Quirze o Montcada que a altres municipis del voltant o de Catalunya. Per què és així?
Encara no tenim cap tesi. Estem revisant si els criteris són els adequats. No hi ha res que permeti dir cap tesi encara.

Canviem de tema. Des del passat divendres gairebé cap pacient de l’hospital pot tenir acompanyant. Això genera angoixa entre els familiars. Quin és el seu missatge cap a les famílies?
La mesura està pensada per protegir sobretot els familiars dels pacients. Entenem que és dur: nosaltres volem que les persones visitin els seus familiars amb normalitat, com sempre hem fet. Sempre hem estat un hospital molt obert i no hem tingut restriccions horàries ni res però ara toca.

Dit això, treballem per mantenir una certa comunicació. Un conjunt de malalts ja disposen ells mateixos de telefonia mòbil i poden comentar amb les famílies. Els telèfons de les habitacions, que eren de prepagament, ara estan oberts a tothom sense límit. Però a banda d’això les treballadores socials van preocupant-se si algun pacient vol contactar amb algun familiar i els intenten facilitar. En la majoria de casos el metge truca la família i li explica com està el seu familiar. Hem millorat sensiblement la situació a les plantes.

Encara tenim dificultats a urgències. És difícil que el metge contacti amb el familiar. Ara hem destinat dues treballadores socials, que identifiquen pacients i consultant la seva situació clínica donen informació a les famílies. El sistema encara no ens funciona tan bé com volem però estem fent accions per millorar-lo.

Com està l’hospital a nivell de recursos materials i humans?
Vam passar moments molt difícils. Estem millor en elements de protecció. No tant bé com voldríem però hem millorat. No estem en la situació difícil que vam passar fa dues setmanes. Va haver una dificultat molt important que vam salvar com vam poder.

Què ha arribat?
De tot, però en quantitats encara limitades. Tenim de tot però ho hem de racionar, per dir-ho fàcil. Però la tendència és a millorar i s’està notant. Fora d’algun dèficit puntual d’algun fàrmac, ens n’hem sortit. I gràcies al nostre laboratori de 3D hem fet una bateria de productes que ens fabriquem directament i que ens han aportat bastanta ajuda.

I pel que fa al personal?
La implicació és extraordinària, però el cert és que portem gairebé tres setmanes de tensió creixement amb un element desconegut i vulguis o no genera un cert cansament. Estic segur que farem el que calgui per seguir.

A banda que hi ha molt personal que treballa 12 hores ha crescut la força de treball? S’ha contractat gent?
Hem anat incorporant la gent que s’ha prestat i sobretot totes les persones que no estaven a temps complet s’han mobilitzat a temps complet. El cert és que hi ha algunes persones, intentem que siguin les menys possibles, que fan més jornada de la que els correspon. Hem incorporat estudiants d’infermeria, hem contractat algun infermer i hem incorporat algun infermer i algun metge jubilat.

Tot el personal que se l’havia de fer ja s’ha fet el test de detecció?
Ara mateix no tenim bossa de professionals pendents de fer prova. Quan el Servei de Salut Laboral determina que algú s’ha de fer la prova en 12 hores la tenen feta.

Fa uns dies hi havia un centenar de professionals de la casa en aïllament. Ara?
Ara ha anat baixant i tenim uns 50-60. Que hagin passat el coronavirus, al voltant de 25.

Hi ha problemes amb els respiradors, sobretot tenint en compte les setmanes que vindran?
L’escenari ens diu que en les properes setmanes serà quan hi haurà més pressió d’UCI perquè en molts casos no són malalts d’alta ràpida, sinó que l’estada mitjana és llarg. Les demandes d’entrada seran superiors a les altes.

Tenim dificultats amb les mascaretes d’oxigen: estem adaptant les màscares de busseig amb unes vàlvules perquè facin la funció que ha de fer una màscara estàndard. En quant als respiradors n’hem recopilat i encara tenim alguna certa disponibilitat per habilitar-ne de nous. No masses. I finalment s’està treballant en un projecte per fer un respirador amb impressió 3D que estem desenvolupament amb Leitat i altres entitats. Aquest dilluns es feien proves amb animals i si tot va bé només faltarà l’acreditació del Ministeri com habilitat. Si funciona es podrà començar a fabricar en sèrie. Val a dir que no és un respirador sofisticat però fa la funció que a priori fa un respirador estàndard.

Quan es posi en marxa l’hospital temporal a la Pista Coberta, quants llits per UCI tindrà el Parc Taulí?
L’hospital temporal Vallès tindrà 250 llits de malalts de complexitat mitjana tirant a baixa. Requereixen hospitalització i oxigen però sense complicacions a priori. No és equivalent a semicrítics.

En paral·lel, a l’hospital tenim llesta una de les sales per a crítics, per a UCI. Són uns 80 llits que es poden posar en marxa en dos dies si aconseguim l’equipament. La setmana vinent tindrem una altra de 80 llits. I ens quedaria encara una altra de 60 llits més. Per tant, a banda dels 90 llits d’UCI que tenim ara, n’afegiríem si aconseguim l’equipament, prop de 220 llits més d’UCI. És una situació per posar-se en un escenari molt dolent. Esperem no utilitzar-ho tot.

Es parla molt del Covid-19, però com es tracta a la resta de pacients? S’ha erosionat la qualitat assistencial de l’hospital?
La qualitat és la mateixa. Potser l’entorn no és tan confortable perquè hem d’aïllar molt els pacients de l’entorn Covid-19. Els professionals tampoc no es barregen amb els de Covid-19. Els pacients no Covid van al VII Centenari i potser no és el mateix confort i hi ha algun problema logístic si cal fer alguna prova. Però els estem tractant exactament igual.

Donada l’alta capacitat de transmetre’s del virus, quines garanties hi ha que un pacient no Covid no l’acabi agafant?
El virus està a la societat en ple. L’hospital no és un focus de contagi de Covid-19. Són molts els malalts que han entrat per una patologia diferent i 24 hores després d’ingressar-los han tingut símptomes de Covid. En aquests casos, sense voler òbviament, per dir-ho d’alguna forma, el virus ha entrat dins de l’hospital. El focus és la societat. Es parla que d’una forma subclínica un 50 per cent de la població haurà passat aquest virus. I hi ha el cas dels nens, que és paradigmàtic: passen el Covid sense símptomes, o gairebé sense símptomes.

Quina és la relació entre el Taulí i les residències de gent gran. Hi ha transmissió de residents a l’hospital? Com funciona el circuit?
Si és una persona que està en una residència i té una expectativa raonable de vida i té clínica, els hem atès a l’hospital, evidentment. Una altra cosa és que hi ha casos que val més tractar-los dins la pròpia residència. D’aquest tema es cuiden els equips d’atenció residencial, Mutuam o l’ICS, que atenen majoritàriament els malalts a les residències.

Donacions de material, aplaudiments a les vuit, quedar-se a casa. De quina forma pot ajudar la ciutadania al Parc Taulí de Sabadell?
Hem de dir que la petició d’estar-se a casa la gent l’està complint a nivell general, tot i que no tothom. Però es veu en qualsevol lloc, al supermercat per exemple, un gran respecte per les distàncies. Sí hagués estat positiva una restricció de moviments més potent abans: hauria portat a que la pandèmia tingués menys intensitat ara mateix. Però a hores d’ara complir les restriccions i quedar-se a casa és clau per evitar la transmissibilitat del virus. Per altra banda, les mostres d’afecte ajuden el personal. I en quant a les donacions voluntàries que estem rebent, les estem recopilant i quan tot això passi les farem públiques, veurem de quina forma, amb la voluntat de gran agraïment.

Foto portada: Martí, en una imatge d’arxiu. Autor: David B.