- 1.500 persones assisteixen a l’acte d’inici de Sabadell Cultura Catalana 2024.
- L’OSV condueix un espectacle fet a mida de la ciutat amb la música, la poesia, el teatre i la història com a grans protagonistes.
El tret de sortida a la capitalitat de la cultura catalana Sabadell 2024 va voler venir acompanyat de la pluja que, fins a l’últim moment va amenaçar un espectacle sobri, elegant, ple de referències a la vida, a l’aigua, a la poesia. Més de 1.500 persones segons fonts municipals es van aplegar a la plaça de l’Argub per gaudir de música, molta música i d’estereotips culturals sabadellencs.
La pluja feia acte de presència a Sabadell pels volts de les cinc de la tarda. A la Nova Creu Alta, els assistents s’aixoplugaven a la part de tribuna, que els responsables del club havien decidit obrir. Mentrestant, a la plaça de l’Argub, tot estava gairebé preparat per l’espectacle que havia de significar el tret de sortida dels actes de la capitalitat cultural catalana. Malgrat tot, la pluja podia espatllar hores i hores de reunions, de treball intens, d’assajos. Cap a tres quarts de sis, l’ajuntament difonia un comunicat en el qual afirmava que l’acte es mantenia, tot i que no semblava que els núvols marxarien d’una manera tan ràpida.
El públic s’arreplegava a l’entrada del recinte tancat per l’ocasió, però la poca pluja caiguda un parell d’hores abans de l’inici de l’esdeveniment havia malmès alguns equips, la qual cosa va suposar que comencés tres quarts d’hora tard. Molt probablement en un dels dies més freds de tot l’hivern a Sabadell, estava a punt de començar l’espectacle. I ho va fer d’una manera molt delicada, amb l’entrada de l’Orquestra Simfònica del Vallès, que serà l’encarregada de portar tot el pes musical de la cerimònia. I sona la cançó Qualsevol nit pot sortir el sol, d’en Jaume Sisa, amb referències a Sabadell a la seva lletra. Després, els Castellers de Sabadell aixequen una petita torre humana a la part esquerra de l’escenari mentre la Simfònica interpreta les notes de la suite folklòrica L’Aplec, del compositor sabadellenc universal Agustí Borgunyó.
La història de la nostra ciutat també hi és molt present i la primera a fer acte de presència és la Sireneta del Ripoll, que ens recorda d’on venim, els nostres avantpassats, el que som gràcies a ells i la nostra relació amb l’aigua, amb el riu Ripoll, amb la nostra emblemàtica Torre de l’Aigua: la cultura és aigua, ens recorden les veus en off. I Sabadell és òpera, amb la veu d’un tenor que aixeca els primers aplaudiments del públic, que s’enforteixen amb l’actuació de Juan Manuel Cañizares: Sabadell és flamenc. Un tema conjuntament amb l’OSV i un altre sol a la guitarra que indiquen que l’espectacle va a més. I surten els primers cors, perquè Sabadell també és corals. Al llarg de tot l’acte, la Coral de Belles Arts, PAX- Cor de Cambra, l’Orfeó de Sabadell, el Cor Praeludium, el del Conservatori de Sabadell i el Cor Jove 9Songs seran els encarregats de posar la veu a tot plegat. I poesia, molta poesia. Imprescindible un dia com aquest la petita descripció de Sabadell i el seu entorn que va fer en Pere Quart: “En ma terra del Vallès cinc turons fan una serra quatre pins, un bosc espès cinc quarteres massa terra com el Vallès no hi ha res”. Però és L’abraçada que d’en Roc Casagran la que arriba al cor, potser per desconeguda per la majoria dels assistents, potser perquè desconeixíem tantes maneres d’abraçar-se, d’estimar-se.
Sabadell és circ amb un acròbata que es mou amb la música de la Simfònica de fons i també xemeneies i dones amb talent que van omplir milers de fotografies que van viatjar pel món gràcies a la indústria tèxtil, omplint també els catàlegs de roba imaginada i feta a casa nostra. I novament música i dansa unides, rap, 31 FAM i Flashy Ice Cream, escalfant l’ambient que cada vegada és més fred, amb els aplaudiments del públic més jove. I l’entrada elèctrica, electrònica, visualment impressionant dels Brodas Bros, que es mouen sense parar amb uns efectes de llum igualment extraordinaris, el més aplaudit fins al moment.
L’espectacle ha tingut en compte fins al més mínim detall, fins i tot aquelles paraules que ens identifiquen com a sabadellencs. Perquè Sabadell també és estrep, xips, xurruques i petador. Cal dir-ho amb orgull. I orgull de ciutat són també els nostres musicals. Un colofó al més pur estil nord-americà amb la representació dels artistes del Centre Sant Vicenç i de la Joventut de la Faràndula. Un final amb castell de focs inclòs on la Simfònica i cantaires de diversos cors sabadellencs interpreten l’Oda a l’alegria, inclòs en el quart moviment de la novena simfonia de Beethoven. Senzillament espectacular, apoteòsic.
Rosa Renom, Mireia Vilapuig, Mariona Ribas i la joveníssima Laia Brugarolas han estat les encarregades de portar el discurs més filosòfic, més poètic, on les paraules han agafat la força per transmetre-les de manera suau als espectadors. La Noemí Pasquina ha dirigit una orquestra amb la professionalitat de sempre, en una gala on hi ha hagut algunes errades tècniques, especialment de so i de llum, segurament causades per la pluja que havia caigut hores abans.
En definitiva, un espectacle original i atractiu, una mica lent en alguns moments, però impecable en l’actuació dels protagonistes. En acabar, molts assistents es preguntaven per què no s’havia fet a la Faràndula, on ni el fred ni la pluja haurien molestat. Fins i tot, en dues sessions perquè pogués veure-ho més gent. Malgrat les crítiques, tothom coincidia en valorar la feina dels impulsors i dels encarregats que tot sortís bé i en el fet que el tastet de sabadellenquisme que s’havia vist i sentit, havia mostrat perfectament la nostra idiosincràsia. Ara ens espera un any ple d’activitats que, amb tota probabilitat, evidenciaran encara més la importància de l’art i de la cultura a Sabadell.
Més fotos:
Foto portada: un moment de l’acte. Autora: Alba Garcia.
