Joventut de la Faràndula finalitza aquest cap de setmana amb gran èxit de públic les representacions de Els Pastorets, el clàssic nadalenc de Josep Maria Folch i Torres, que aquest any celebra el Centenari.
Parlem amb Albert González, membre de la Joventut de la Faràndula des de fa 20 anys i actual director del muntatge de Els Pastorets més espectacular del Vallés.
Fa dos anys que dirigeixes Els Pastorets, però abans d’arribar a aquí has passat per molts papers diferents?
Vaig començar fent de pastor quan tenia 14 anys, després vaig estar uns quants anys fent de fogainer, després vaig fer quatre anys de pecat, fent de peresa i de supèrbia. Després va venir el paper de Rovelló, que el vaig fer durant quatre anys i l’any següent vaig fer de Martinet, juntament amb el Marc Rius, com a impàs abans de dirigir-los.
Mentre participaves durant tots aquests anys en el muntatge, se t’havia passat pel cap que acabaries dirigint-los?
Quan vaig començar només pensava arribar a fer algun dels papers protagonistes, en Lluquet o Rovelló, no aspirava a dirigir-los. M’ho vaig començar a proposar quan vaig entrar a l’Institut del Teatre, mentre encara feia de Rovelló. Vaig pensar que ja que em volia dedicar al món de la direcció teatral, tard o d’hora havia de dirigir-los. Havia dirigit Blancaneus i els Músics de Bremen i em faltava Els Pastorets. Ara que puc fer-ho he aprofitat per agafar la direcció de l’obra.
Què són per a tu Els Pastorets?
Per a mi és com una tradició, com fer cagar el tió, o anar a dinar el dia de Nadal a casa de l’àvia. Formen part de les festes nadalenques de cada any. L’any que vaig fer de Martinet i que no em tocava fer totes les funcions, anava a La Faràndula per veure’ls. Son vuit dies que tens reservats per això, com qualsevol altre rutina nadalenca.
La representació del clàssic nadalenc que realitza la Joventut de la Faràndula són especials respecte a Els Pastorets que es realitzen a d’altres poblacions, quins trets destacaries?
Bàsicament destacaria que són un gran muntatge. El teatre te unes dimensions bastant considerables i això fa que l’escenografia tingui unes proporcions diferents d’altres llocs on es fa la representació. Normalment s’utilitzen telons de paper, antics, en el fons és la tradició de Els Pastorets. Nosaltres a l’any 2.000 vam considerar que s’havia de renovar el muntatge i es va fer una renovació total de l’escenografia, vam eliminar la majoria de telons i ara la majoria de decorats són corporis. També tenim a tècnics professionals tant en llums com en so i maquinistes, fa que tot tingui un to més professional. Però en el fons no deixen de ser Els Pastorets de sempre, el que passa és que la gent quan ve a la Faràndula no s’espera veure aquest muntatge tan espectacular.
Dius que el producte final és molt professional, però en canvi els actors no ho són, els hi exigiu molt per arribar a aquest nivell de qualitat?
Crec que això ve d’anys enrere, de fer cada cop millor les representacions i la gent que puja s’emmiralla en els que ho han fet abans. El voler-ho fer be sempre fa que els que pugin segueixin aquest criteri. A part, les persones que han interpretat els personatges principals han estat actors bastant reconeguts a Sabadell, és el cas de Joan Baptista Torrella, Salva Peig, Jaume López, Oriol Berch o Marc Rius, són gent que ha fet molta vida teatral a la ciutat. D’altra banda els directors que han dirigit el muntatge han estat molt curosos amb el treball actoral. Jo mateix estic intentant aplicar al treball dels actors tot allò que estic aprenent a l’Institut del Teatre. El secret és intentar fer-ho bé i no caure en els tòpics de Els Pastorets.
Queden dues funcions d’aquesta temporada, portes dos anys dirigint Els Pastorets, com enfoques una tercera temporada? Com seran Els Pastorets de cara a l’any vinent?
De moment no puc avançar que els dirigeixi jo, en principi sí, però encara no he pres la decisió definitiva. La junta em va demanar que els dirigís dos o tres anys, els dos ja els he fet i quan acabem amb aquestes funcions ja ens posarem a pensar en Els Pastorets de l’any que ve. De fet ja hi estem pensant perquè s’han de renovar moltes coses, hem de revisar les dates de l’any que ve perquè no són gaire bones. També he de parlar amb en Pol Berch que m’ajuda en la direcció. Si els acabem dirigint m’agradaria aportar alguna cosa nova, com la banda sonora i el vestuari de dimonis del primer any, o l’escena de Buscant posada d’aquest any. De cara a l’any que ve, potser és l’hora de canviar l’escenografia de forma significativa perquè fa 15 anys que tenim aquest muntatge. També hem de fer millores tècniques importants. Potser també començarem a buscar una parella nova de Lluquet i Rovelló, perquè ja m’ho demanen els actors actuals.
Quina valoració en fas d’aquesta temporada?
Crec que com l’any passat hem aconseguit un gran èxit de públic, hem tingut la platea plena tots els dies i hi ha hagut dos diumenges que hem tingut el teatre a rebentar amb més de 900 persones. La nova escena de Buscant posada ha agradat molt, tant el decorat com la posada en escena. De moment estem molt contents. Potser no arribarem als 6.300 espectadors de l’any passat perquè les dates no han estat tan bones, però ens hi acostarem molt. Crec que podem estar més que satisfets.
Aquelles persones que encara no han anat a la Faràndula a veure Els Pastorets, què els hi diries?
Doncs que espavilin [riu]. Si venen cada any han de venir i si no ho han fet mai que s’enganxin a Els Pastorets. Veuran que és una tradició que hi ha a Sabadell, que és molt bonica i que aprofitin aquestes dues funcions per venir. Encara que els toqui al primer pis o al galliner es veu bé i està perfectament sonoritzat.
Encara queden dues representacions de Els Pastorets de la Joventut de la Faràndula, el proper dissabte 9 de gener i el diumenge 10 de gener a les 18 hores al Teatre La Faràndula de Sabadell.
