La vivència espiritual de Fina Miralles arriba als Espais Volart de Barcelona

Els Espais Volart de Barcelona (Ausiàs March, 22) de la Fundació Vila Casas han presentat aquest dimecres les exposicions Des de més enllà del temps de la sabadellenca Fina Miralles i la retrospectiva sobre Maria Girona Contemporània de si mateixa.

L’exposició sobre Fina Miralles repassa diversitat de temàtiques i com aquestes es relacionen entre elles i creen “esferes metafísiques”.

“És una vivència del cosmos, que va des del món de l’aigua, la terra, el paisatge i el mar al món subtil de les estrelles”, ha explicat una de les comissàries, Maia Creus a l’ACN. 

Una de les particularitats de l’obra és que el color blanc “és un element de conjunt” hi té protagonisme en la majoria de peces.

“No és un blanc com a punt zero de la modernitat des d’on s’expressa l’autor, si no un blanc en el sentit oriental. Com un espai ple de vida, de comunió i de comunicació amb el món i el cosmos. És un viatge al blanc de la Fina Miralles”, ha destacat Creus.

Creus ha explicat a l’ACN que Miralles “treballa per seqüències” i que pinta des de la memòria.

“La Fina pinta amb els ulls tancats, des de l’ànima. Se situa davant del paper i fa un ritual. Queda en silenci i tanca els ulls i espera que l’obra es manifesti. Segueix el dictat de la presència i, un cop el quadre està acabat, aquest mateix s’autoanomena”, ha explicat. “És una forma de treballar que s’allunya molt dels paradigmes del segle XX i de l’Avantguarda i la Modernitat. Per això ella diu que és una artista antiga”, ha conclòs. “La Fina no és una artista de formes, és d’energia i vibració”, ha afegit.

En declaracions a l’ACN, Fina Miralles ha reivindicat la mirada de les persones davant l’art i ha recordat que la pintura existeix “gràcies a la mirada dels altres”. “Jo quan veig aquestes obres m’hi reconec completament i torno a sentir el que sentia. Formen part de la meva vida perquè la pintura m’ha fet, és un art vivencial”, ha apuntat.

La mostra, que està comissariada conjuntament entre Maria Creus i Maria Lluïsa Faxedas, aprofundeix en el diàleg entre l’escriptura i l’obra visual de l’artista realitzada entre el 1984 i el 1996, i fa aflorar “allò que els ulls no veuen i que ella ens fa percebre”.

A les obres hi flueixen les formes del vent, els moviments de l’aigua, els ritmes de l’energia i moltes altres imatges simbòliques. “La línia és l’ànima d’aquestes obres, mentre que l’estructura compositiva plasma una visió circular en un moviment cos­mogònic on tot està relacionat amb tot”, han comentat les comissàries.

Entre les obres s’hi poden trobar paisatges que configuren una visió “cosmocèn­trica del món” i dibuixen la “bellesa d’un univers d’analogies en què la terra, l’atmosfera, el cel, el firmament i els humans esdevenen òrbites d’energia en relació”.

En paral·lel al paisatge, la figura travessa tot el corpus pictòric de Fina Miralles, amb imatges que remeten al passat in­dígena comú a tots els éssers humans, la presència de la mare biològica o l’arbre còsmic i els éssers d’aigua. També s’hi pot veure una galeria d’esperits mitològics que convoquen des de l’ancestral potència del tòtem fins a l’esperit del bosc, del dia i la nit, o donen imatge a la floració del regne vegetal.

Segons han explicat, l’obra de Miralles “trenca” amb les propostes academicistes que s’ense­nyaven a les escoles d’art de l’època i amb les formes de comportament establertes.

“El viatge que va fer a finals de 1983 a l’Amèrica del Sud, va suposar un punt d’inflexió transformador de la seva vida i del seu art; fu­sionada amb la immensitat d’una naturalesa intocada i amb la mediació de l’ancestral cultura inca, va aprendre a silenciar la vida de la ment per escoltar la veu interior.”, han recordat.

És el primer cop que es pot veure l’obra de Miralles després que fa més de 20 anys va ser donada al Museu d’Art de Sabadell. De fet, el Museu d’Art ha cedit prop de 300 obres per l’exposició de la Vila Casas, que estarà oberta fins el proper 14 de gener de 2024. L’exposició aprofundeix en la relació entre l’escriptura i l’obra visual de l’artista a partir de l’edició en quatre volums dels escrits, recopilats a Fina Miralles. Paraules fèrtils 1972-2017. L’exposició està comissariada per Maia Creus i Maria Lluïsa Faxedas.

Foto portada: l’exposició dels Espais Volart. Autor: ACN.