La visita virtual a l’obra de l’artista sabadellenc Ramiro Fernández ha permès conèixer de primera mà les coordenades del pintor sabadellenc més internacional. Fernández ha atret un centenar de persones al foyer del Teatre Principal, ple en la seva capacitat, de la mà de l’escriptora Montse Barderi, coordinadora del programa Sabadell Capital Cultura Catalana 2024.
L’acte, poc habitual a Sabadell, un “homenatge en vida” en paraules del regidor Lluis Matas (portaveu de Junts per Sabadell, formalment a l’oposició però amb un peu i mig al govern municipal), ha consistit en un visita virtual per 45 obres de Ramiro, comentades amb la seva habitual espontaneïtat i trufades pels comentaris de Barderi. Tot entre la curiositat del públic assistent.
Un passeig artístic d’hora i quart de durada, que estaria bé que es pogués repetir amb altres artistes, i que ha permès identificar les coordenades d’aquest singular pintor i escultor. I a la mateixa vegada conèixer part de la seva obra en mans de col·leccionistes privats i, per tant, poc accessible.
Aquesta és la galàxia ‘Ramiro’ resumida en 10 frases.
1. “De petit em vaig posar malalt. Molt malalt. Em van donar mig per mort. Però no se sap perquè mira [riu…]. Quan vaig tornar a casa ho vaig començar a veure tot diferent. Va ser com el que els alemanys diuen la ‘sublimació’, veure-ho tot amb ulls de nen, com si fos la primera vegada. M’agrada mirar les coses com si les mirés de petit”.
2. “M’agrada pintar els vapors de Sabadell. Un vapors idealitzats, del segle XVIII i del segle XIX. Tota una ciutat que ha desaparegut”.
3. Dona la raó a Barderi quan diu que és un autor “intensament formal”. “Si no hi ha això, el quadre no funciona”, reconeix. Però a la vegada fuig de la perfecció: “les coses perfectes no tenen veu, no tenen ànima. Els accidents ajuden”.
4. “Mentre pinto, m’ho miro tot. Sóc una mica lent. Potser massa i tot. Pintar un quadre m’absorbeix molt durant un mes i mig de la meva vida”.
5. “Tinc facilitat amb el color i el traç. No tant en tot allò que no tinc innat, en tot allò que he hagut d’anar aprenent, amb el que encara segueixo aprenent, com la composició i el dibuix”.
6. “Una vegada em van encarregar una obra els monjos de Montserrat pel museu del Monestir. Em van dir que era l’únic pintor modern que pintava els temes catòlics amb devoció [riu]… i sóc ateu absolut!”
7. “L’art és un acte de fe. Quan està sortint tot, quan estàs creant, tot està a punt de desmoronar-se. Si no tinguessis fe, tot s’ensorraria”
8. “Tinc un quadre que és un fracàs ja des del títol: es diu el meu primer casament”.
9. “Els quadres que tenen expressió sempre troben un pare o un nuvi”.
10. “Per mi, l’escultura neix de la pintura. M’és més fàcil. Sovint parteix de comentaris d’amics o familiars. Però sempre parteix de la meva pintura així que tinc mitja feina feta”.
Foto portada: l’escriptora Montse Barderi i Ramiro Fernández, aquest dijous al Teatre Principal. Autor: David B.
