- El grup de dansa barceloní omple el Principal
- La fusió de música, llum, ball i color triomfa entre un públic de totes les edats
La pluja minvava en un dia que havia estat gairebé de rècord en precipitació en molts mesos. Mentre a la plaça Sant Roc se sentia el soroll dels Diables de Sabadell, al Principal estava a punt de començar un espectacle únic, d’aquells que captiven des del primer moment. Una simbiosi de ball, música i la col·laboració imprescindible de l’escenografia visual de Desilence, formen aquest nou projecte anomenat Dōji, “simultani” en japonès.
El Teatre Principal ha estat l’escenari de la presentació del nou treball dels Brodas Bros, aquesta vegada amb la col·laboració de Desilence, empresa dedicada a elaborar projectes audiovisuals de reconegut prestigi al món i pionera en escenografia visual. El resultat no pot ser més espectacular, més visualment hipnòtic, ple de formes, d’imatges i de sons que atrapen des d’un inici que es fa amb els cinc components de Brodas Bros entrant des de la platea amb un paraigua obert. Entre el públic es barregen persones de totes les edats. Moltes famílies amb fills petits que flipen en veure la quantitat i la qualitat de les formes que es mouen projectades al fons de l’escenari, ja siguin aquestes línies, dibuixos, llums o altres figures que, amb una perfecta coordinació, s’uneixen amb els balladors conformant una sola imatge.
L’èxit de tot plegat és degut també a una música que ho condiciona tot, que ho transforma tot, esdevenint un tot que no pot ser vist per separat. El ritme, la dansa, la llum i els colors han encisat un públic que ha romàs en silenci gairebé tota l’hora que dura l’espectacle, excepte quan la música i els moviments dels Brodas Bros han estat més intensos. Menys futuristes i robòtics que en Around the world, han sabut transmetre una sensibilitat i un humanisme molt naturals, amb un vestuari senzill i una posada en escena molt efectista.
La Berta i la Clara Pons, el Pol i el Lluc Fruitós i el Markitus Carrizo, que així es diuen els ballarins dels Brodas Bros, aconsegueixen crear un ambient espontani, on la comunicació amb el públic és real i necessària. De fet, la mirada constant cap als assistents, no demana tant l’aprovació com la participació. I així ha estat en diverses ocasions, com quan s’ha reclamat que tothom encengués el llum del mòbil i intervingués en l’espectacle.
La música, amb aquella percussió que va a més, ha tingut un dels papers més cabdals en l’èxit del muntatge. Si bé no pot anar separada de la resta, ha contribuït a modelar tot aquest univers que envolta els Brodas Bros, tota aquesta energia que sorgeix i es plasma en infinits salts a la manera dels saltimbanquis, en desenes de tombarelles i acrobàcies, en una profusió de moviments de mans, de cames, de cap. Una demostració de força increïble, brutal e immersiva, però també plena d’un gran positivisme.
Brodas Bros han tancat la seva petita història de llums i ombres, aquesta reflexió sobre la nostra vida de què som i com ens movem en aquest món, d’una manera molt particular. El paraigua i els seus cinc components s’han tancat novament en el seu espai, qui sap si per somiar un nou món, un món millor.
No era del tot el final. La música ha tornat a sonar amb força. Impossible quedar-se quiet a la cadira. Les llums i les ombres han transformat el Principal en una discoteca. Fins i tot, la música que havia estat entre electrònica i mística en alguns moments, ha esdevingut disco, recordant la del grup britànic Jamiroquai, una barreja de funk i acid jazz. El públic s’ha posat dret i ha ballat durant una estona llarga, mentre aplaudia l’actuació dels Brodas Bros. Ells, amb una satisfacció evident, han agraït les mostres de suport des de l’escenari. Dōji és, en definitiva, màgia pura, una petita però intensa glopada d’energia d’innegable valor constructiu. La intensitat de les formes i imatges formades, juntament amb els moviments dels ballarins, no amaga el seu valor creatiu en les ments de cadascun dels espectadors; i aquí rau la seva característica principal.
Foto de portada: espectacle de Brodas Bros, aquest dissabte, al Principal. Autor: David Jiménez.
