El Principal es rendeix als peus de les actrius de 'La Trena'

Ja fa uns anys que la companyia La Perla 29 és una de les més exitoses del panorama teatral contemporani. A Sabadell han vingut diverses vegades,amb muntatges com Luces de Bohemia, o Dansa d’agost, i destacant potser la inoblidable Incendis, totes amb gran acceptació de públic i crítica.

Actualment a punt d’estrenar a la Biblioteca de Catalunya Els ulls de l’etern germà, un dilema de Stefan Zweig, estan girant la que fou la seva gran aposta de la temporada anterior, La Trena, un muntatge exclusivament femení, des del text -originalment una novel·la- de Laetitia Colombani a les interpretacions de Marta Marco, Cristina Genebat -elles dues en signen també la traducció i adaptació- i la sabadellenca Carlota Olcina, dirigides per Clara Segura, probablement avui dia l’actriu catalana més reconeguda amb permís d’Emma Vilarasau, i amb l’ajudantia de direcció a càrrec de Montse Vellvehí.

Segura és també la narradora de les tres històries, tres dones que tot i no conèixer-se entre elles tenen en comú la lluita per la seva pròpia supervivència familiar, laboral i fins i tot vital. Una dona índia anul·lada pel sistema de castes que lluita per la llibertat de la seva filla, una italiana a càrrec d’una empresa familiar de perruques en fallida i una canadenca, advocada, malalta de càncer, trenen les seves lluites i anhels en nom de les dones del món sencer.

Els cabells femenins són el símbol que uneix les tres històries – i que justifica el títol- . Les tres actrius interpreten també els personatges secundaris que embolcallen les narracions: els fills, els pares, els amants, les companyes de feina… Una escenografia minimalista – tres parets neutres i nues, per on entren i surten els personatges i que serveixen també de plafó per les projeccions visuals que contextualitzen el país on transcorrerà cada escena- , unes lleugeres pinzellades musicals i alguns tocs coreogràfics signats per Vero Cendoya – menció especial a la recreació de la dansa de la mort, amb les actrius transformades en sinistres àngels negres – serveixen per acabar d’arrodonir una posada en escena impecable tot i la seva aparent senzillesa.

Pel que fa al text, des del punt de vista de la societat occidental, resulta segurament molt més fàcil identificar-se amb la Giulia o la Sarah que amb la Smita, i això també es dibuixa d’alguna manera en el resultat, però el mèrit interpretatiu de les tres actrius fa que aquest detall quedi oblidat a l’hora del muntatge final. Les tres històries acaben lligades entre sí però amb final obert, sense explicitar el que els passarà en el futur. Sí queden patents els cants d’optimisme de les tres protagonistes, que fa acabar el muntatge en un punt d’eufòria.

Els aplaudiments, per part d’un públic que va exhaurir entrades amb molta anticipació, han estat extensos i intensos, en agraïment a la tasca incansable de les actrius durant una hora i 50 minuts que no les ha deixades ni un moment de respir físic -canvis de vestuari i caracteritzacions constants- ni emocional. Un muntatge per tornar a reconcil·liar-se amb el bon teatre de text que expliqui històries punyents i actuals.

Foto portada: un moment de l’obra ‘La Trena’, en una imatge de Perla 29. A l’esquerra Cristina Genebat, al centre Carlota Olcina i a la dreta Marta Marco.

FES-TE SUBSCRIPTOR!

Si t’agrada iSabadell, ajuda’ns a créixer i fes-te SUBSCRIPTOR. A més, tindràs avantatges exclusius.