A Sabadell es va veure una versió al Teatre del Sol l’any 2014 que va servir per descobrir al públic local una interessant fornada d’actrius que actualment segueixen en boga. Entre el públic català és ben coneguda la versió de l’any 1993 amb un repartiment de luxe: Muntsa Alcañiz, Emma Vilarasau, Ester Formosa, Ramon Madaula, Lluís Torner, Anna Lizaran, Anna Güell i Pep Montanyés. Vilarasau fou la guanyadora del premi Margarida Xirgu d’aquell any pel seu treball a l’obra.
Ferran Utzet i La Perla29 (una de les companyies més potents del panorama català actual i que aquest any presenten una cartellera de luxe) han portat al públic la història d’aquesta família irlandesa; una història que es sustenta principalment en el treball de les cinc actrius femenines, tot i que els rols masculins tenen més pes del que a primera vista podria semblar. Tot i que en aquesta gira hi ha hagut dos canvis respecte al repartiment original que va fer temporada a la Biblioteca de Catalunya, la compenetració entre les cinc actrius ha estat total. Precisament una de les actrius que no apareix a la gira, Mònica López, va guanyar el darrer premi Margarida Xirgu per la seva interpretació de Kate, la germana gran de la família, aquí López ha estat reemplaçada per Nora Navas, que a la temporada va representar el paper d’Agnes, rol ara assumit per Montse Vellvehí. L’altre canvi al repartiment ha estat Clara de Ramon substituint la sabadellenca Carlota Olcina, en el paper de Chris, la germana més petita i mare soltera. El repartiment complet està format per Màrcia Cisteró, Clara de Ramon, Marta Marco, Nora Navas, Montse Vellvehí, Òscar Muñoz, Albert Triola i Ramon Vila.
Un vestuari i posada en escena de primeríssima qualitat, marca de la casa La Perla 29, ajuden l’espectador a submergir-se de seguida en l’ambient opressor i oprimit de la ultraconservadora i catòlica Irlanda rural del 1936. L’escenografia és una versió simplificada per poder portar-la de gira sense gaires dificultats, ja que aquest cap de setmana representaran tres funcions seguides. Unes representacions que exigeixen un esforç important als actors, ja que el muntatge sobrepassa les dues hores i mitja de durada.
Dansa d’Agost no només parla de la vida d’aquestes cinc germanes sinó que és un retrat costumista de la societat de l’època al país natal de l’autor. Precisament emprant la fórmula de la comparació amb una cultura teòricament tan allunyada com la d’Uganda, on el germà gran de les cinc dones ha treballat com a missioner molts anys, Friel vol reflectir que en el fons hi ha moltes més semblances que diferències entre ambdues societats. També hi apareix la guerra civil espanyola i la discrepància entre la catòlica germana gran, Kate, partidària del cop d’estat franquista, i la petita, Chris, ardent defensora de la democràcia.
Un altre dels temes que apareixen a l’obra és el progressiu desmantellament de la vida rural en favor d’una societat urbana, amb el mal que provoca a aquells que no saben o no poden adaptar-se al canvi. Gràcies al personatge de Michael, el fill de Chris, que narra als espectadors el que va succeir aquell agost de 1936; el públic coneix abans que els personatges el que després els hi passarà, posant doncs el públic en una curiosa i interessant posició d’avantatge. Durant tota l’obra una ràdio Marconi acompanya el relat, la música que hi emergeix és l’únic instant de felicitat que es viu a la casa familiar al llarg del dia, transformant-se en balls irlandesos dins de casa, ja que no poden anar al ball popular de la sega perquè a excepció de Kate, que treballa de mestra al poble, la resta passen els dies tancades fent feines domèstiques o cosint. Quan la ràdio deixa de funcionar, cosa que passa molt sovint, el desànim i l’enuig es va empoderant de cadascuna de les cinc dones.
Després de la representació, la periodista sabadellenca Anna Cabeza ha moderat un debat postfunció amb els membres de la companyia. Nora Navas i Marta Marco han explicat el record que tenien del muntatge del 1993, que van viure com espectadores i que Navas diu “em va fer descobrir que jo també em volia dedicar a això i poder fer el que elles feien”. Cada actor ha explicat les dificultats de la creació de cadascun dels seus personatges, i han detallat que abans de començar a preparar l’obra van fer un viatge a Irlanda per imbuir-se dels llocs on Friel es va inspirar per crear el seu relat.