L’escriptor català David Vila i Ros ha rebut el premi Joan Coromines per la seva trajectòria al servei de la llengua catalana mitjançant la seva difusió i per assolir-ne la plena normalització en l’ús social. “Hi crec des de la passió, mai ho he fet esperant un reconeixement”.
Vila (Sabadell, 1977) combina la seva tasca com a docent amb l’escriptura. L’entrevistem amb motiu del premi a la seva trajectòria.
Què significa per vostè rebre aquest premi?
Per mi és un honor, realment, perquè és un premi que porta el nom de Joan Coromines, un dels filòlegs claus per entendre la normativització del català. És un referent absolut. Em va fer molta il·lusió perquè porto molts anys amb l’estudi de la llengua i sempre ho he fet tot perquè hi crec i perquè ho vull fer, des de la passió. Mai no ho he fet esperant un reconeixement. Tot i això, rebre aquest premi és molt bonic, és un regal.
Com valora la seva trajectòria?
Vaig començar fa més de 20 anys, aquí a Sabadell, la meva ciutat. Vaig organitzar el Correllengua, després em vaig implicar en la coordinadora d’associacions per la llengua catalana i altres entitats a escala nacional, com ara Tallers per la Llengua. També he fet molta activitat per lliure, amb el vessant d’escriptor. He publicat llibres de llengua i m’agrada voltar arreu de Catalunya fent xerrades sobre el català. Des de fa quatre anys, aproximadament, junt amb la Jessica Neuquelman, vam impulsar el projecte Llenguaferits, on parlem de diversitat lingüística i del català arreu dels països catalans, en qualsevol espai.
Com veu l’estat actual del català?
Les dades són positives. Sempre em pregunten si veig el got mig ple o mig buit. Sempre responc el mateix, que el que hem de fer és omplir-lo. El percentatge de persones que entenen el català és molt alt i les persones que el saben parlar també. En general, el nivell de comprensió de la llengua és molt més alt del que ens pensem. El gran problema és que al carrer, el seu ús va retrocedint.
Per què passa això?
Això passa perquè no tenim un marc legal que ens protegeixi i en el cas del català no el tenim a l’alçada. Per altra banda, hi ha un tema on sí que podem fer-hi alguna cosa, que són els hàbits lingüístics. El fet que 9 de cada 10 catalans canviïn de llengua a la mínima que tenen la sensació que potser l’altre no l’entén és un problema. No ens podem deixar arrossegar per prejudicis lingüístics, canviant de llengua a la mínima, quan no cal.
Així doncs, què creu que s’hauria de fer des de les institucions per impulsar l’ús del català?
El marc polític actual no ens ho permet. A partir del moment en què hi ha una llengua que té més protecció legal a Catalunya que no pas la llengua pròpia, això ja ens col·loca en una situació d’inferioritat. Si tenim en compte que el català és una llengua amb una situació de minoració i persecució, doncs encara més. Cal que el marc legal fos el que ha de ser. Malauradament, sembla que només ho podem aconseguir amb un estat propi. És molt difícil imaginar-se un estat espanyol que reconegui el català com a primera llengua dels països catalans. Per tant, l’única opció és accedir a tenir un poder polític, un estat independent, que sí que els garanteix aquesta normalització. El que tenim a la nostra mà és parlar-lo sempre arreu i amb tothom i veurem que ens emportarem moltes sorpreses.
Va publicar el llibre Ciutat de Paraules molt relacionat amb Sabadell, veritat?
Sí, el vaig publicar el 2017. Era fruit d’un treball que havien fet les entitats que treballem per la llengua aquí a Sabadell. Era un recopilatori de paraules pròpies de la ciutat. També tenia un petit espai a Ràdio Sabadell, amb el programa Ciutat de Paraules i quan el vam acabar vaig pensar que estaria bé fer-ne un llibre.
L’últim que ha publicat és El parlar del Vallès. Ens en pot fer cinc cèntims?
Té una visió més àmplia. Agafa tant Vallès Oriental com Occidental. Recull paraules, dites i frases fetes. També els girs fonètics, és a dir les característiques fonètiques que té el català del Vallès, que no són moltes, però n’hi ha algunes que les he recollit aquí. És un reconeixement a l’existència i varietat del català central que pertany al Vallès i una reivindicació a aquestes paraules perquè la gent les utilitzi.
Foto de portada: El guanyador del Premi Joan Coromines, David Vila i Ros. Autor: cedida.