Els sabadellencs Ricard Fernández ‘Efa’, Cesc Dalmases i Roger Surroca -autor de la secció La vinyeta d’aquest digital- viuen una setmana daurada. En pocs dies han sabut que Adeu Birkenau ha estat seleccionat a la categoria millor còmic per a joves al Festival d’Angulem, el més prestigiós d’Europa. I han signat un acord per portar a còmic un nou projecte de sis llibres. Dissabte a la tarda presentaran Adeu Birkenau a Sabadell.

Efa, Cesc i Surroca es van sumar al guió de Jean David-Morvan i de Victor Matet per portar a novel·la gràfica la colpidora història de Ginette Kolinka, supervinent de l’extermini nazi. L’èxit del volum a França -80.000 exemplars venuts i molt bones crítiques- n’ha impulsat la traducció a mitja dotzena d’idiomes, també el castellà i el català, que s’ha presentat recentment amb edició de Norma Editorial. Parlem de la història de Ginette Kolinka, dels projectes dels il·lustradors, del còmic i de la ciutat amb ells.

Molta gent sap que va ser Birnekau, més encara si ho lliguem al camp d’extermini Auschwitz. Però qui va ser Ginette Kolinka?
Ricard Fernández ‘Efa’. La Ginette Kolinka és una senyora jueva no practicant francesa que es va trobar en plena adolescència amb l’ocupació alemanya a París i que per circumstàncies va acabar i va sobreviure a Birkenau, que és el més extraordinari. Una senyora que va callar com molta gent que ha patit misèries i l’horror, tant fa que sigui l’ocupació nazi o la Guerra Civil. Va callar durant 50 anys fins que es va trobar en la tessitura d’haver d’explicar. Va ser quan es va començar a filmar La lista de Schindler. La Fundació Shoah va recórrer a ella i Steven Spielberg va recórrer a ella per documentar-se en relació als camps. Això la va posar sota el focus. La Ginette es va qüestionar si li tocava ser una passant de memòria. I des de llavors s’ha dedicat en exclusiva a això.

Va estar 50 anys en silenci però un cop va explicar la seva història, ja no va parar fent centenars de xerrades a instituts i escoles. És molt coneguda a França. Fa la seva biografia. I la seva història passa a gràfica fa no gaires anys. Com va ser?
Cesc Dalmases ‘Cesc’. El Víctor Matet, periodista i un dels guionistes, es va conèixer casualment amb la Ginette mentre ell es documentava sobre el tema. Ella li va recomanar el seu llibre i van començar a tenir una petita relació, que va anar creixent. Van coincidir en diversos llocs i el Víctor va tenir la idea de traslladar la història al còmic. Va contactar amb Jean-David Morvan, que és un guionista molt reconegut a França. I va sorgir el projecte.

Com hi apareixeu vosaltres?
Cesc. Tot ve pel Ricard. El buscaven per fer el tebeo però no tenia temps per fer-ho en solitari. Ens va proposar diversificar la feina. Allà estava jo i també el Roger [Surroca]. Ens vam enredar i ha estat una col·laboració molt senzilla. Tant l’editorial com els guionistes van encaixar molt bé la nostra forma de fer-ho. En sis mesos ho teníem fet.

Primer va sortir a França.
Roger Surroca. Fa un any, al setembre de 2023. França és el mercat potent a Europa.

I ho ha petat. Més de 80.000 exemplars venuts.
Efa. Ha anat molt bé.

D’aquest èxit ha sortit l’edició en castellà i en català, molt recent.
Cesc. És un llibre bastant universal i ara han sortit traduccions a l’alemany, a l’anglès, al neerlandès, al català, al castellà… hi ha diverses editorials que s’han interessat pel projecte. Però tot ve de l’èxit a França, que t’obre portes.

I com està funcionant aquí?
Surroca. Va sortir el 20 de setembre per la Setmana del Llibre en català. L’editorial ens diu que va molt bé. L’editor ens diu que s’estan fent reposicions. El cap de setmana passat vam estar a Girona, al Girocòmic. En el món del còmic si hi ha cues per signar llibres és que les coses van bé. I podem dir que hi havia cues. També estem tenint bastant d’èxit entre les escoles.

Dèieu fora de micro que als instituts pot tenir molt recorregut.
Surroca. El tema hi ajuda, i al professorat lo pot interessar per tractar aquesta part de la història. La història de Ginette també es basa en que després de 50 anys de silenci fa moltes xerrades a les escoles per traslladar la memòria.

Efa. Part dels personatges del còmic són un grup escolar de l’institut i el professorat que acompanyen la Ginette en l’últim viatge a Birkenau. És molt fàcil interpel·lar un lector jove.

De fet l’enfocament ja està dirigit a recuperar la memòria. El còmic comença amb el fill de la Ginette preguntant-se perquè la seva mare té un número tatuat al canell.
Efa. Els guionistes han intercalat com és ella amb les seves vivències. A mes, el fill de la Ginette, el Richard Kolinka, és el bateria d’un grup de rock famós dels anys 80 a França. Un grup molt conegut, tipus Mecano aquí però més rock. Entrar per la figura del Richard Kolinka és un gran esquer per part dels guionistes.

El còmic és una forma ideal, òptima, per parlar de memòria o simplement és un canal més?
Efa. És un canal tan vàlid com la transmissió oral, el llibre, l’audiovisual, els museus. Però el còmic té el factor popular. És molt accessible. Molta gent potser no aniria a buscar un llibre de text per mil motius però el fet de tenir dibuixos i ser còmic pot ajudar molt. No en va veiem com a Espanya han aparegut en els darrers 40 anys un fotimer de còmics sobre la Guerra Civil.

Cesc. El còmic facilita les coses. Si estàs en una classe explicant aquesta època, tindràs suport gràfic. En aquest cas a més està molt ben documentat. I es mostra l’horror però tampoc s’és massa explícit.

Al final és la història de la vida de Ginette Kolinka i no només de la seva estada al camp d’extermini.
Cesc. És un còmic sobre Ginette Kolinka. No és explícit però sí directe. Et pots fer una idea molt clara de l’horror nazi sense caure en imatges gaire explícites.

Adéu Birkenau té una particularitat. Està escrit i dibuixat a moltes mans. Està signat per cinc persones. És habitual? Com és això?
Cesc. És una qüestió tècnica. El projecte corria pressa, s’havia de fer en unes dates concretes.

Surroca. Es pot dir en quant temps el vam fer?

Efa. En sis mesos.

Tenia tantes mans pel mig complica o facilita les coses?
Cesc. La veritat? Depèn de la companyia.

Si et diuen que fareu un projecte entre quatre o cinc, què penseu?
Cesc. El primer què penses és ‘amb qui ho he de fer’?

Surroca. Nosaltres ja ens coneixíem i teníem una confiança gran i havia de ser per molt que no funcionés.

Efa. No és gaire habitual. Però a vegades és necessari fer-ho així. Hem deixat l’ego de costat. Hi ha projectes que no necessiten de l’artista i aquest era el cas. La protagonista és la Kolinka. Cadascú ha complert i està satisfet de la seva part. I a més hem compartit un treball, el del dibuixant, que és molt solitari. Compartim estudi però estem en silenci com si fóssim monjos de clausura.

Cesc. Compartir els neguits i els triomfs és el més maco.

Surroca. A mi m’ha sorprès una mica la comunió que hem tingut tant entre nosaltres a la part gràfica com als guionistes per trobar el to de la història. Només hi havia un protagonisme, i és ella i la seva història.

Efa. Les coses han sortit tan bé que repetirem l’experiència. Ja ho tenim encarrilat.

Sí? Quina és la novetat en aquest sentit?
Efa. Fa molts anys vaig participar en una sèrie peculiar que va funcionar molt bé de ficció anticipativa, ciència ficció, especulació. Molts anys després s’ha volgut reprendre aquesta sèrie però d’una forma independent. Farem un satèl·lit. Un derivat d’aquesta sèrie.

Surroca. Molt ben trobat això del satèl·lit.

És el nom del còmic?
Efa. Tota la història gravitat al voltant d’un satèl·lit. Són sis llibres de ciència ficció. Quan hem tingut l’èxit de Ginette, l’editora em va contactar i em va dir ‘amb l’equip que heu fet Ginette no podríeu fer la sèrie aquesta’? Hem fet les proves i l’èxit de Ginette ens ha posat en una bona situació. Justament ens han acceptat la nostra proposta aquesta setmana.

Cesc. Són sis còmics. És una sèrie llarga.

Surroca. Estarem quatre anys. Sortirà a França. I després veurem.

Cesc. Comencem amb l’editor belga. I amb moltes ganes. A més sortiran segurament tots els llibres a la vegada perquè és una mica especial i els llibres es podran llegir en l’ordre que vulgui el lector.

Hi ha més novetats de fa un parell de dies. I és que esteu nominats com a finalistes al prestigiós festival d’Angulema per la història de la Ginette. No ho pot dir qualsevol.
Cesc. Si els Eisners són els Óscars del còmic, això seria com el Festival de Cannes, el festival de cine més important d’Europa.

Efa. És un dels reconeixement més importants en el còmic europeu. El Festival d’Angulema és la meca del còmic a Europa. Evidentment, estar allà ja és important per a nosaltres. Hi ha premsa. Hi ha interès. Hi ha públic. Fa un any que va sortir el còmic a França i ara ens dona dos nivells més de promoció: tornar-lo als aparadors per les nominacions perquè estem dins la selecció del premi de joves lectors i després, si guanyéssim, una nova finestra i una renovació de la distribució del llibre.

Surroca. El premi es per votació dels alumnes. I al cap i a la fi és el públic al que vam dirigits. Si el nostre públic ho valora és una gran notícia per nosaltres.

Presenteu el còmic en breu a Sabadell. Quan i com?
Surroca. El presentem dissabte a Sabadell Còmics. Abans a les cinc de la tarda el presentem a l’escola Joso per a l’alumnat. I després fem signatura de llibres a Sabadell Còmics.

Els tres esteu vinculats a l’escola Joso.
Cesc. Sí. Com exalumnes i com a professors, tot i que el Ricard aquest any fa guaret.

La Joso és el germen de l’ecosistema del còmic que hi ha a Sabadell?
Surroca. Vaig venir de Lleida per estudiar a la Joso. I gràcies a l’escola ens coneixem i ha sortit l’equip de treball.

Efa. Més que el germen, la Joso ha estat el catalitzador. Sabadell és una ciutat amb molta tradició visual, de gràfica, de pintura, de còmic, de ninotarires… Suposo que va lligat a la tradició industrial, que fomentava aquestes activitats.

Per què?
Efa. Ser una ciutat industrial va fer emergir unes estructures socials i culturals, ja fossin de la burgesia o dels treballadors, que van democratitzar activitats com l’escriptura, l’alfabetització… hi havia escoles populars, ateneus populars, societats recreatives… això va fer que tota activitat humanista fos més fàcil i més permeable, cosa que no passava amb la pagesia.

Cesc. Potser en altres llocs no ha quallat tant però a Sabadell hi ha molta tradició en tots els àmbits culturals. Som una ciutat posindustrial però hi ha bagatge.

Surroca. A gairebé cada carrer hi ha un pintor o un artista sigui amateur o professional. Pel que fa a la gràfica el catalitzador sí que ha estat la Joso clarament.

La ciutat o la ciutadania és prou conscient d’aquest ecosistema tan nodrit d’il·lustradors?
Efa. De cap manera. Fa uns anys vam muntar una associació de dibuixants i una de les vocacions era donar a conèixer que hi ha moltíssima gent dedicant-s’hi professionalment i gent que són primeres espasses a nivell internacional en els seus àmbits. En cobertes de llibres tenim la Marina Vidal, per exemple. Gent excel·lent. No és estrany que hi hagi la Joso però també altres centres perquè hi ha la necessitat formativa de molta i molta gent. Abans ens formàvem a casa i avui dia hi ha més demanda i també més oferta. Les possibilitats laborals ara són més que fa uns anys. Hi ha més sortides. Quan el Cesc es va apuntar a la Joso l’únic objectiu era el còmic i avui dia hi ha moltes més coses.

Cesc. Sí. S’ha diversificat molt. Hi ha més oferta laboral. Abans era còmic o il·lustració. Ara hi ha més varietat i més sortides professionals. Ara l’animació, el concept, el videojoc té més pes, fins i tot més pes que el còmic.

I el mercat del còmic ha crescut a Catalunya i Espanya?
Cesc. La indústria del còmic puja i baixa. Va fluctuant. Ara estem en una pujada.

Efa. Algú parla de l’era daurada del còmic, de moment dolç. Potser no cal exagerar tant. Soc cautelós però estem en un bon moment. Hi ha editorials, molts autors, moltes possibilitats. Internet ha facilitat l’autoedició, ha facilitat mostrar-se, exhibir la feina que fas. És molt fàcil fer-se publicar. Però el difícil com sempre és la professionalització. A finals dels 70 i 80 segurament era fàcil perquè es movien moltes coses i la indústria era forta. Però a finals dels 80 van desaparèixer les revistes de còmic. Ara han tancat tots els quioscos. Els pocs que quedaven. I una altra cosa seria parlar de com de precari és el mercat. Al final, si vols ser professional, has d’acabar venent a mercats estrangers.

La indústria catalana i espanyola no és prou potent?
Surroca. No, tot i que darrerament sembla que les vendes del còmic en català han augmentat un 130 per cent. La venda està augmentat molt, i també la publicació.

Cesc. La veritat és que hi ha un boom de còmic en català. Les editorials estan apostant més per aquesta via.

Surroca. També notem més interès per part dels professors, escoles i instituts de començar a treballar amb còmic per acostar l’alumnat a la lectura.

Efa. Hi ha més obertura a acceptar el còmic com a lectura. No sé si és que han vist que el còmic també és vàlid o si simplement alguns des del prejudici accepten que es llegeixi qualsevol cosa mentre es llegeixi. Però poc a poc el còmic ha estat més acceptat pels editors, la premsa o el professorat. Poc a poc el còmic es va obrint al públic adult. Còmic que tracta temes seriosos com els tracta la literatura o el documental. També hi ha qüestions generacionals. Hi ha gent que ha crescut llegint còmic. Ara són pares, tenen més poder adquisitiu i segueixen llegint còmics i a més generant nous lectors de còmic. D’aquí uns anys veurem si el cicle continua pujant. Però el cert és que estem en un bon moment i ara per ara no ens podem queixar.  

Foto portada: Ricard Efa, Cesc Dalmases i Roger Surroca, aquest dimecres a la plaça Taulí, a La Creu Alta. Autor: MA Claveria.