Pla torna a Sabadell quatre anys després d’una actuació al Centre Sant Vicenç.
Mompou, un desconegut en les mans del pianista sabadellenc.
Hi havia moltes, moltes ganes de tornar a escoltar el pianista sabadellenc Adolf Pla a la seva ciutat. Molts assidus als concerts de cambra que organitza Joventuts Musicals havien mostrat el seu desig de que Pla evidenciés el seu talent a la nostra ciutat i la seva presidenta, la Joana Soler, n’era conscient d’aquest clam.
És cert que al desembre de 2011 va fer una actuació gairebé oculta al Teatre del Centre Sant Vicenç, però cal anar molt enrere per trobar un concert d’un dels grans pianistes del segle XXI. Amb la seva habitual humilitat, ha volgut passar desapercebut al seu país i durant molts anys ha ofert concerts arreu d’Europa. En les pròximes setmanes visitarà el Japó, amb l’objectiu, una vegada més, de donar a conèixer l’obra de Frederic Mompou a tots els adeptes al piano. L’Adolf recorda sempre els seus orígens musicals plens de jazz i de pop, tot i que es va iniciar al piano a través del repertori clàssic i romàntic. No oblida les influències dels seus mestres, Magda Caballé, Mª Teresa Segarra i J.M. Martí Aragonés, i té paraules d’agraïment pels seus alumnes, a qui considera també bàsics per a poder continuar el seu aprenentatge.
Pla és segurament el millor pianista que ha donat mai Sabadell. De fet, la seva trajectòria indica que aquests últims deu anys han estat els més profitosos i prolífics en la seva carrera musical. Professor a l’ESMUC (l’Escola Superior de Música de Catalunya), ha dedicat molt de temps a la investigació musicològica, estudiant amb paciència els repertoris on el piano té un paper important i combinant-ho amb nombrosos concerts arreu d’Europa.
Al Principal, amb la platea plena, Adolf Pla s’ha sentit estimat per un públic que ha mostrat des del primer moment el seu afecte i el seu entusiasme per les belles melodies que sortien del piano. Perquè si s’ha de fer una definició de Pla, immediatament surten paraules com finor, delicadesa, finor, sensibilitat, delicadesa… Mompou, un dels gran compositors catalans i alhora un gran desconegut és, sense dubte, el gran protagonista de la vetllada. L’Adolf Pla ha enregistrat tota la seva obra, una de les feines més gratificants i enriquidores que ha fet mai el músic sabadellenc. I això es nota en la magnífica interpretació de dues de les seves obres, on la tradició i la mediterrània no queda amagada, sinó més aviat es fa visible des de les primeres notes.
Però l’Adolf és un especialista en fer saltar les emocions. Si Mompou esdevé una sorpresa per a molts, Enric Granados aixeca passions. La seva música sonora i fresca dona una embranzida que omple tota la sala. Chopin, més malenconiós, sona sota l’atenta mirada d’un públic que manté un silenci sepulcral, com si volgués acompanyar l’ intèrpret en un viatge espiritual cap a la perfecció. Després arriba Franz Liszt i la interpretació de Sant Francesc de Paula caminant sobre les aigües esdevé mítica. El pianista continua pacient i inalterable. No hi ha mostres de cansament i regala a un públic farcit de bellesa, dues peces més, una cançó de Mendelssohn i una Siciliana de Bach arranjada per a piano pel compositor alemany Wilhelm Kempff.
El pas de l’Adolf Pla pel Teatre Principal ha estat un èxit de principi a fi. Els amants de la bona música, del piano i d’aquest gran intèrpret hem hagut d’esperar noves conjuntures, per tal de delectar-nos amb el moviment de les seves mans. Ha estat una glopada de llibertat, d’aire fresc i valent que ha tingut el seu premi amb llargs aplaudiments i abraçades que s’han fet paleses al final de l’espectacle. ‘Lo bueno se hace esperar’, diuen en castellà. Esperem doncs, que els fans de la música de cambra no haguem d’esperar massa temps per tornar a sentir les notes del piano tocades amb la sensibilitat i la passió de l’Adolf Pla.
