-
L’entitat del carrer del Sol representa durant sis mesos un ambiciós musical.
-
L’èxit de Set núvies…, Fama o Joseph pot ser de nou igualat o fins i tot superat.
Hi havia molta expectació per veure el nou gran muntatge del Teatre de Sol, especialment perquè la sala gran retorna al gènere musical que tants èxits els ha donat després d’haver fet una excepció la temporada passada amb L’Oncle Vània d’Anton Txèkhov.
A diferència d’aquell text, que només comptava amb vuit actors, Els Pirates té un llarg i destacat elenc, alguns rostres habituals i altres de nous, tot i que el protagonisme, com en el cas de Vània, torna a recaure en Joan Baptista Torrella, que a més ha assumit la tasca d’ajudant de direcció. El resultat ha respost a les expectatives del públic, que ha aplaudit amb intensitat les interpretacions dels actors, especialment als números musicals.
El muntatge, dirigit per Ramon Ribalta, és de molt alt nivell en tots els aspectes: a banda de les cuidadíssimes escenografia, caracterització, vestuari i decorats, amb suport audiovisual inclòs, i llums i so perfectament acordats, el punt fort són les coreografies (com és habitual, a càrrec de Montse Argemí) on els actors superen la prova demostrant estar en perfecta forma física, i les interpretacions vocals, reforçades esplèndidament per la actuació en directe dels músics instrumentistes dirigits per Guillem Galofré.
L’únic handicap del muntatge, veure un personatge de 21 anys interpretat per un actor considerablement més gran, queda ràpidament oblidat i ocult per la força de les actuacions, especialment la del propi Torrella.
Menció especial per l’excepcional actuació de Cristina Barbero com a Ruth, un paper on es transforma espectacularment al llarg de l’obra i que reafirma la seva gran capacitat com actriu i cantant (la vam veure la temporada passada a Més que un record del Teatre Sant Vicenç i més recentment com la fada del Món del màgic d’Oz a La Faràndula, on també formarà part de Hansel i Gretel). En quant a la protagonista femenina, Anna Campmany, llueix el seu increïble timbre de soprano especialment en la seva primera aparició, que aixeca aplaudiments entusiastes. Molt aplaudits també Marc Calvo i Miquel Ramon, ambdós amb papers còmics prou agraïts. Finalment, els grups de pirates, les vuit germanes i els policies (encapçalats pel personatge de Miquel Ramon) tenen els seus propis moments de lluïment i abundant presència escènica com per repartir el mèrit del resultat entre tots els participants del muntatge.
La intenció del Teatre del Sol amb aquesta obra és atraure el públic familiar, i tenen tots els números per aconseguir-ho i triomfar llargament a la cartellera. Es tracta d’un text que conjuga perfectament música, ball i humor, amb una durada adequada (al voltant de 105 minuts) i que resulta plàsticament memorable. Sembla que l’èxit de títols com Set núvies per a set germans o anteriorment Fama o Joseph pot ser de nou igualat o fins i tot superat.
