Badia (Cineclub): “si has vist ‘Fast & Furious’, t’esperem al Cineclub”

Esteve Badia és el nou president del Cineclub Sabadell. Una entitat històrica, amb més de 65 anys de recorregut, que ara vol obrir-se més que mai.

Així almenys ho vol intentar Badia, qui explica els seus plans en aquesta entrevista un mes després d’agafar les regnes d’una entitat que té als cines Imperial el seu epicentre d’activitat.

President del Cineclub des de fa molt poquet. Tres setmanes. En quin estat de salut agafa el testimoni del Cineclub?
Vaig conéixer l’entitat en un moment molt complicat com la pandèmia. Però veníem de dos anys amb una gran davallada a nivell de públic i problemes econòmics.

Hi ha una nova junta. Com la definiria?
És una junta amb alegria i ganes de treballador. Una junta jove.

Quin és el seu pla d’actuació?
El que més volem fer és obrir-nos al soci i a la ciutat. Volem un Cineclub obert. No volem una entitat tancada, amb xerrades tècniques. Volem obrir-nos a qui entén de cine i també a qui no entén. Ens volem obrir. Volem que vingui gent a les nostres sessions siguin socis o no.

Quan un ciutadà pensa en un cineclub segurament pensa en cine d’autor, en blanc i negre, sovint mut, de geografies llunyanes…
Volem fugir de l’elitisme. Que sigui tot just el contrari. Definir-nos per la varietat. Volem que la persona que vingui els dijous miri la següent pel·lícula i vulgui repetir. Podem passar pel·lícules de cine mut dels anys 20 o de l’any passat. Volem varietat. I volem cine espanyol i català. Hi ha una àuria que al cineclub no es passa cine espanyol perquè no és prou bo. El proper trimestre passarem cinc pel·lícules espanyoles per demostrar que aquí es fa un cine excel·lent. Volem trencar tòpics?

Què ha de tenir una persona per acostar-se al Cineclub?
Amor pel cinema. Prou.

A qui li agradin Los vengadores té lloc al Cineclub?
Jo sempre havia vist cine d’acció fins que vaig veure El gato pardo. Vaig dir: ‘així què és?’. Qualsevol persona que hagi vist les 10 de Fast & Furious li convido a venir al Cineclub perquè no saps mai que pots trobar. Tothom és benvingut. No volem entesos.

Quants socis té el Cineclub i com es finança l’entitat?
Tenim 80 socis. I bastanta gent que agafa packs de 5 entrades per les pel·lícules. Ens financem per les entrades, les quotes i una subvenció per projectes a l’Ajuntament.

La principal activitat que feu són els Dijous al Cineclub, que només s’han aturat pels confinaments durant la pandèmia. Teniu previst alguna nova iniciativa?
La nostra principal finalitat ara és popularitzar-nos al màxim i fer noves sessions. Per exemple el proper trimestre vindran directores de cinema català, que assistiran a les sessions i farem una tertúlia al final. Volem que el Cineclub sigui una eina de coneixement. I portar professionals. Un director de fotografia. I donar suport a creadors locals com l’Héctor Romance, que vindrà a fer una xerrada.

Sabem que Sabadell és ciutat de teatre. És ciutat de cine?
I tant! Mira quantes sèries de televisió o anuncis s’han gravat a Sabadell. Més de les que pensem. Sabadell és una ciutat molt cinematogràfica. Jo trobaria 50 llocs per rodar que són atractius. El mateix Passeig és molt cinematogràfic.

Com veu l’estat de la cultura a Sabadell?
Som una bona ciutat cultural. Es fan moltes activitats. Però poca promoció. Hi ha un desconeixement important del que es fa. Pots passar pel costat d’activitats interessants i ni t’enteres. No hi ha ni ròtuls sovint! És una situació lamentable en aquest sentit.

Hi ha gent que diu que ens hem dedicat sempre a treballar que no pas a vendre’ns, a la feina més que no pas a l’oci. Que els sabadellencs som molts modestos. Potser el problema que diu va per aquí. Què en pensa?
Crec que els sabadellencs sabem que som bons però hi ha una certa timidesa a expressar això i donar-se a conèixer. He fet algun curtmetratge. Un cop fet, em preguntaven si estava segur de treure’l a la llum. I jo pensava: ‘si l’he fet és perquè la gent el vegi’. Em donaven una resposta ‘sabadellenca’: he fet una cosa, hi he invertit hores i ara la deixo a casa i només l’ensenyo a quatre o cinc.

La sabadellenca Lluïsa Forrellad van guanyar el Premi Nadal als anys 50 però va estar mig segle escrivint per ella mateixa. Sense publicar. Encaixa una mica amb el que diu.
Segurament ens cal un canvi de tarannà. Molta més col·laboració entre els agents culturals i que els carrers s’omplin de cultura. Hem de seguir el camí de la Fundació Òpera Catalunya, que omplen la Gran Via i la Rambla cada cop que fan una òpera i tothom ho veu. Si m’he d’emmirallar en algú, és en els Amics de l’Òpera.

Foto portada: el nou president del Cineclub, Esteve Badia, fa uns dies. Autor: J.d.A.