El pregó de la Festa Major està protagonitzat per l’actriu, creadora de continguts i activista contra la grassofòbia Mara Jiménez, també coneguda com a Croquetamente a Instagram. Jiménez va ser escollida la Sabadellenca de l’Any 2023 en una votació popular organitzada per tercer any per iSabadell. L’Ajuntament li ha volgut encarregar el pregó de la festa en el mateix any i un mes i mig abans que ompli La Faràndula amb el seu espectacle Gordas.

El pregó començarà, com sempre, a les 21 hores a la plaça Sant Roc. Jiménez ens respon el qüestionari 24 hores abans de tornar a Sabadell per fer el pregó i viure, després de molts anys fora, la Festa Major.

Si fa un any t’haguessin dit que al 2024 faries el pregó de la Festa Major de Sabadell, què hauries pensat?
No ho hauria cregut. Per mi era una cosa completament inimaginable i no diria ni un somni perquè mai m’ho havia plantejat. Mai havia pensat que aquesta possibilitat existia i que jo podria fer el pregó. Llavors és una cosa que m’emociona doblement perquè mai hagués imaginat aquesta possibilitat.

Aquest any has guanyat el Premi Sabadellenc de l’Any, que organitzem des d’iSabadell però es decideix per votació popular, ara faràs el pregó i a l’octubre portaràs Gordas a la Faràndula, que està pràcticament ja plena. Sempre has dit que has tingut una relació contradictòria amb la teva ciutat. Com interpretes ara aquest moment tan dolç?
La veritat és que aquest moment tan dolç que m’està regalant Sabadell aquest any 2024 no ho oblidaré mai, això segur, i ho sento com una abraçada, ho sento com una mà que s’estén cap a tu i et diu ‘vine, pots tornar a casa tranquil·lament, estem aquí, i pots tornar i estar en calma amb els teus orígens i al lloc al que on pertanys’.

Ho estic vivint com un regal, com un regal pel qual em sento profundament agraïda, ho estic sentint com una abraçada molt càlida de la meva ciutat, de la gent que forma part de la meva ciutat, sobretot perquè al final la ciutat la fem la gent. I ho sento així, ho sento com un moment de molt d’agraïment, perquè sento que puc tornar a casa i reconciliar-me amb aquelles parts de mi que potser els estava costant una mica més reconciliar-se, i és una forma també per mi molt sanadora de dir adéu a parts de mi que estaven dolgudes i que encara tenien aquesta por, aquesta vergonya de rebutjar d’alguna manera tot el viscut. Llavors va ser una manera de posar tot això sobre la taula i abraçar amb molt amor qui soc, d’on soc, els meus orígens i la ciutat que m’ha vist créixer i que m’ha vist néixer.

Quan i com et van proposar ser la pregonera?
Abans de l’estiu vaig rebre la proposta. Em preguntaven si em venia de gust ser la pregonera. Òbviament vaig dir que sí. Vaig trucar corrent els meus pares perquè no m’ho creia. A partir d’aquí, justament, sortia la programació de la Festa Major. Llavors, tampoc volíem fer un anunci una mica especial, així que ho vam mantenir amb aquest secretisme, amb aquest misteri, fins que vaig poder estar uns dies a Barcelona i vam poder reunir-nos amb l’alcaldessa i el seu equip per fer l’anunci oficial. I també, d’aquesta manera, acabar de tancar les dates i la disponibilitat i etcètera. I a partir d’aquí, l’estiu l’he dedicat a donar-li voltes a què volia dir el pregó, a preparar-lo i ja està. Demà és el dia.

Com assumeixes el repte?
La veritat és que amb molta por i molts nervis. Nervis de ganes, com quan abans de sortir de l’escenari, però amb molta més pressió, perquè és un moment molt important per mi i molt especial també per la ciutat, que, com deia, no pensava mai poder viure i, per tant, és com doblement especial. Llavors, intentaré estar tranquil·la, al pregó, he intentat que sigui molt jo, que tingui aquesta essència honesta i també divertida, però a la vegada sincera, així que espero que surti bé, que no m’entrebanqui, que pugui dir tot el que vull dir i, sobretot, que la gent gaudeixi d’un pregó proper i honest.

Quan vivies a Sabadell, havies seguit el pregó de la Festa Major? Quin recordes més o millor?
Doncs és que aquesta festa major per mi és doblement especial, perquè jo fa molts anys que sempre treballava fora als estius, sempre marxava a treballar com a animadora turística tot l’estiu, i llavors sempre em perdia la festa major. Llavors porto, doncs no ho sé, potser són més de 10 anys, sense dubte per l’edat que tinc, són més de 10 anys que no estic a la festa major. I les que recordo antigament, recordo sempre fer els plans amb les meves amigues, anar a veure els focs artificials, els concerts, a les barraques, les primeres sortides quan era adolescent amb les meves amigues… Llavors li tinc molta estima al record de la festa major i per tant tinc moltes ganes de tornar-la a viure des d’aquesta posició ja com a adulta i poder crear aquests nous records.

Com estàs preparant la teva intervenció? Sense desvetllar res, quin serà el teu missatge?
La intervenció del pregó l’estic preparant amb tota la tranquil·litat que puc, rellegint moltes vegades el que he escrit, que per suposat ho he hagut d’escriure per no oblidar-me de res i per no posar-me nerviosa i que els nervis em traïssin. I l’únic que he volgut és ser honesta, el que et dic. He intentat ser transparent i dir tot allò que sento cap a la meva ciutat i cap a la meva història viscuda a la ciutat. No hi ha part actriu, no hi ha part activista, tot i que evidentment la meva reivindicació va molt amb mi. I aquest discurs més posicionat és part de mi, de la meva essència i per suposat hi ha una part d’això. Però el que he volgut és rendir homenatge a mi, a la meva vida i a la vida de persones com jo, que ara són adultes i que han crescut a Sabadell i que tenen la seva història, tenen els seus somnis i tenen les seves ambicions. Llavors, per mi és un homenatge a totes aquelles persones que tenen somnis i somnis grans i que potser han sortit de la ciutat i han estat molt de temps fora i potser també s’han sentit alguna vegada que no formaven part del seu entorn i que ara reocupen aquest lloc que els pertany d’estar a casa. Així que, bé, sense desvetllar res, sobretot és això, és transparència i sí, és veritat, és el que defineix el que faré.

Acaba la frase: ‘El pregó de Mara Jiménez serà…’
El pregó de Mara Jiménez serà transparent, el pregó de Mara Jiménez serà emocionant i serà proper. Crec que són les tres paraules que més i millor el defineixen.