La visita guiada a l’església de la Puríssima és una de les joies amagades del programa de la Festa Major. Es tracta d’una proposta que ha anat creixent en popularitat en els darrers anys i que combina les precioses vistes del campanar, situat a més de 40 metres d’alçada, amb una interessant col·lecció d’objectes històrics, ubicada a l’Arxiu-Museu de la parròquia. “Molta gent no ha pujat mai al campanar i queda impressionada amb el mirador de 360 graus”, explica Antoni Barreda, un dels voluntaris.
Encara no són les 10:30, però una desena llarga de persones ja espera pacientment davant de l’església de la Puríssima Concepció. És dilluns al matí, no hi ha missa, però el temple obre les seves portes per segon dia consecutiu amb motiu de la Festa Major. Tal i com comenten els organitzadors, el boca-orella ha funcionat i cada vegada més famílies aprofiten aquestes dates per apropar-se a la Via Massagué i observar Sabadell a vista d’ocell.
“La veritat és que és una activitat que té una molt bona acceptació. Sobretot venen molts matrimonis amb nens petits per visitar el campanar. Un cop a dalt, té unes vistes fantàstiques: s’hi pot veure la Torre de l’Aigua, Sant Feliu, l’Escola Pia, la Torre Millenium… i si fa un bon dia també La Mola i Montserrat”, exposa l’arxiver Ricard Quintillà.
Tot i que el plat estrella és el mirador, la visita inclou l’accés a l’Arxiu-Museu, instal·lat a la primera planta. Les seves parets expliquen la història de la parròquia, construïda a finals del segle XIX, que ha estat testimoni de l’evolució de la ciutat durant més de 150 anys. Els plafons recullen, per exemple, imatges sobre la destrucció de l’edifici en els primers compassos de la guerra civil, quan els revolucionaris van cremar les esglésies de la ciutat i van fondre les campanes per utilitzar-les com a munició.
Les incomptables hores de documentació, de fet, han permès recuperar molta informació sobre l’activitat de la Puríssima. Des del llistat de músics que ha tingut el temple al llarg dels anys fins al repartiment de l’obra de teatre Ponç Pilat, de Francesca Forrellad, que va gaudir d’una gran crítica al Sabadell de meitats del segle passat. Segons explica Quintillà, ara un dels reptes més importants és la digitalització de l’arxiu, un procés lent però que permetrà millorar l’accessibilitat i la seguretat dels documents.
“L’Arxiu-Museu va ser inaugurat el 1987 pel mossèn Joan Nonell i en Jaume Busqué, que va ser el primer arxiver de la parròquia, i de mica en mica s’ha anat convertint en un dels arxius parroquials de més importància”, diu l’arxiver.
Pel que fa a les peces del museu, els visitants poden descobrir obres d’artistes sabadellencs com Antoni Vila Arrufat o Fidel Trias, a més de nombroses estàtues, calzes i casulles. Tot un viatge en el temps. “Amb quin objecte del museu em quedaria? Segurament la imatge més important que tenim és la Mare de Déu de Riu-sec, que està guardada. Aquí hem exposat una reproducció per prevenció, perquè últimament roben molt art gòtic-romà d’aquella època. Però és molt complicat escollir, n’hi ha tants que potser te n’hauria de dir 10 o 12…”, conclou Quintillà.
Contingut relacionat:
Foto de portada: una dona observa la ciutat des del campanar. Autor: Jordi M.
