Lluis Coloma es converteix en gairebé imprescindible a la Festa Major.
El cicle de concerts al pati del Pere Quart acaba amb nota.
Ja abans de començar l’espectacle, molta gent comenta que en Lluís Coloma no hi podia faltar. Sembla que la seva presència i el Boogie Woogie han de ser-hi d’una manera o altra a la Festa Major. Alguns no entendrien la seva absència. Però el cas és que alguns anys hi ha faltat i no s’ha acabat el món!
La cua abans d’entrar-hi fa preveure un ple absolut. I així ha estat. S’han tancat les portes diverses vegades, però finalment la majoria han pogut entrar-hi. Aquesta vegada no hi ha hagut cap trasbals i a les dotze en punt els músics han pujat a l’escenari per oferir-nos un concert clàssic de jazz. La posada en escena era magnífica: els dos pianos de cua amb els teclats mirant cap el públic, el contrabaix més enllà i la bateria en el costat dret.
Aquest cop el Lluís Coloma ve acompanyat d’un altre virtuós del piano, l’August Tharrats, amb una sòlida i continuada carrera, un històric de l’escena del blues que ha tocat peces a quatre mans amb en Lluís. Ho fan amb una senzillesa extraordinària, pensem nosaltres, però que demostren hores i hores d’estudi i d’assaig. Val a dir que l’August és completament autodidacta i a casa escoltava discos de Louis Armstrong i Lionel Hampton i a força de fer-ho sense parar ha recreat aquest món musical amb un respecte total cap als clàssics.
És la vuitena vegada que el Lluís actua a la Festa Major. Ho explica després del primer tema, Mary, pertanyent al Blues que es feia a Chicago. Després, per a mi, un dels temes més brillants de la nit, After Hours. Mitja hora de blues lent i tranquil per després començar amb Boogie Woogie trepidant que fa vibrar. Tres quarts d’hora després l’August sorprèn tocant un tema tot sol. El Luís torna després per tocar un tema junts amb la presència de dos balladors damunt l’escenari. S’aprecia un d’ells amb barret: és ella la que el porta.
Els temes se succeeixen un darrera l’altre sense gairebé descans i els dos protagonistes agraeixen la implicació i els ànims dels assistents que, una vegada més omplen el pati, quedant-ne alguns drets acostats a les parets.
Lluís Coloma enganxa. El seu ímpetu i la seva força extraordinària envolta a cada concert i el Boogie Woogie s’endinsa en el cos fent impossible quedar-se quiet. A més, amb el seu somriure i la seva mirada demana que formem part del concert, que compartim la seva il•lusió, el seu projecte, de manera que formem un equip. És el que sempre aconsegueix: que vulguem més i més i que no pari mai…
Ritme trepidant, alguns temes més lents, pocs, això sí, i una demostració de qualitat que ja molts coneixíem. El concert acaba i els aplaudiments inunden l’espai. El Lluís, l’August i també el bateria, Marc Ruiz Alguersuari i el contrabaix Manolo Germán ho han donat tot i han acabat amb aquest cicle de tres concerts amb molt bona nota. Fins l’any que ve!
