• Els nou components del cor lloen l’amor en les seves cançons.
• La presentació del nou disc esdevé una festa al Fresc.

El cor In Crescendo ha tornat a Sabadell per presentar el seu nou disc, In, íntegrament en anglès. I ho han fet al Festival Fresc en un vespre dels més calorosos que es recorden a Sabadell en un mes de juny. Les seves cançons, la seva màgia vocal, el seu estil, han aconseguit oblidar, almenys durant un temps, la xafogor intensa, fins a 35 graus en iniciar-se l’espectacle.

Ho ha dit un dels components del cor In Crescendo al final del concert. “La vetllada no ha estat gaire fresca, però ha estat divertit”, fent un joc de paraules amb el Fresc. Efectivament, els ventalls de cartó oferts per l’organització del Fresc han estat un dels protagonistes.

El públic assistent no ha notat una baixada significativa de la temperatura ambient en tot el concert, però ha gaudit d’allò més bé de la predisposició dels cantaires, de la seva empatia, de la seva força vocal, de la selecció de temes que tenien com a denominador comú l’amor en tots els seus vessants. Tot i que el cor el composen 19 joves i la publicitat del Fresc en parlava de 13, finalment han estat nou els que han aparegut dalt de l’escenari.

Tot això ja s’ha pogut comprovar des del primer moment, amb la magnífica versió a cappella del tema de The Jacksons 5 Blame It on the Boogie. Senzillament espectacular, amb la veu de la Júlia Illa com a protagonista. Igualment amb Take on me, del grup noruec A-ha i la conegudíssima How Deep Is Your Love dels Bee Gees, amb aquell soul clàssic tan particular i que ha mostrat la qualitat vocal del Miquel Fernández que també ha estat genial en la interpretació del tema del 1979 Highway to Hell d’AC/DC.

De fet, els joves del cor s’han presentat afirmant que l’amor ho inunda tot, que l’amor mou el món, que aquesta presentació del seu disc en anglès, In, era un viatge a l’amor a cappella amb cançons icòniques que van de la dècada dels seixanta del segle passat fins a l’actualitat. Així doncs, el repertori s’ha omplert de les melodies del grup britànic de funk Jamiroquai, amb el tema Virtual Insanity, destacant la Samantha López com a solista. A Don’t You Worry ‘bout a Thing, cançó composta per Stevie Wonder el 1973 ha sobresortit la veu de l’Elena Oliver i a Leave the Door Open la de la Maria Rosa Rodríguez.

De fet, tots els membres del cor han estat en algun moment solistes, amb interpretacions de gran qualitat, tot i que la de l’Arnau Oliver amb Fix you, de Coldplay ha estat de les més aplaudides, amb ell visiblement emocionat. Destacar també la força i l’energia de Lady Marmalade, amb una Mònica Campillo realment esplèndida.

Tot i que el conjunt ha estat formidable, les versions vocals dels temes Lose Control de Teddy Swims i de Human Heart de Coldplay cal tenir-les molt en compte. La primera per la seva gran dificultat, per la velocitat de la melodia i per la gran simbiosi de les veus; la segona perquè la senzillesa de la música i de la lletra arriben al cor, més encara en el moment que els membres de In Crescendo aparten els micros i canten sense ells. Tota una experiència i una constatació de la seva qualitat que ha quedat palesa amb la participació del públic que ha acabat cantant les últimes estrofes del tema de Coldplay.

In Crescendo ha triomfat al Fresc no només per la seva aptitud vocal tan impressionant. Des d’aquell primer lloc a la segona edició del programa Oh Happy Day el 2014 han passat moltes coses. De fet, la setmana que ve compliran onze anys des que van iniciar el seu camí. Han fet col·laboracions amb artistes com Mishima, Damaris Gelabert, Gemma Humet o Manu Guix.

Han estat capaços de mostrar un estil propi. I com ells mateixos han dit al final del concert, es tracta de sincronitzar els nostres cors, d’estimar, d’aconseguir que siguin més plens. I bé que ho han aconseguit, també amb petits esquetxos que han desvetllat una part còmica del grup. La del bar i la del cotxe, una delícia.

Abans de tornar a interpretar Blame It on the Boogie amb tot el públic dret cantant i ballant i donar per acabat el concert, els nois i noies del cor In Crescendo han agraït a tothom la seva presència, incidint en el fet que somriures i aplaudiments són el motor que els anima a continuar en aquest camí. També als tècnics i a tothom qui ha fet possible aquesta vivència, especialment als encarregats del so que, aquesta vegada sí, ha estat perfecte.