El Fresc Festival ha tancat la cinquena edició amb una obra de teatre sobre Albert Speer, un dels màxims mandataris del règim nazi. L’interrogatori entre ell i el seu interlocutor de la República Democràtica d’Alemanya (una reacció socialista i antifeixista fruit de la Segona Guerra Mundial) ha posat en evidència la vulneració de drets i llibertats que va suposar l’Holocaust. És així com aquest dijous al vespre els actors Pep Munné i Xavier Ripoll han representat la funció dirigida per Ramon Simó, que es basa en el text escrit per Esther Vilar, als Jardinets de l’Espai Cultura.
Albert Speer va ser el ministre d’Armament de l’Alemanya nazi entre el 1942 i el 1945 i l’arquitecte predilecte de Hitler. De fet, se’l coneixia com l’arquitecte del diable i també com l’arquitecte del III Reich. Va entrar a presó pel cas Nuremberg i quan en va sortir va escriure diverses memòries i llibres biogràfics. L’obra d’aquest dijous, però, es desenvolupa al despatx on Speer havia desenvolupat el projecte de remodelació de Berlín, rebatejada com a ‘Germania, la capital del II Reich’. Finalment, només es va quedar amb una maqueta. Un funcionari de la República Democràtica d’Alemanya el visita per qüestionar algunes de les accions que va emprendre juntament amb Adolf Hitler, com el desallotjament dels jueus a través de guetos, els camps de concentració o les cambres de gas.
“Quan per fi arribes a una posició de poder que et permetria ajudar als més vulnerables, et tornes massa insensible, oi?”, li ha retret.
Speer ha estat una classe d’història que ha desvertebrat el nazisme a través de les justificacions de Pep Munné i de les preguntes crítiques de Xavier Ripoll. La traïció i la hipocresia també han estat dos dels valors centrals d’aquesta obra de teatre, ja que al final ha resultat ser que tot el discurs articulat pel funcionari de la RDA era una farsa per ensarronar-lo i descobrir-lo. Totes les justificacions de Speer només eren estratègies per espolsar-se el sentiment de culpa. Per tot plegat han estat 70 minuts crítics amb qualsevol autoritarisme a través d’un text escrit per Esther Vilar i una obra dirigida per Ramon Simó.
Cinquena edició
Aquest any, el Fresc Festival ha portat un total de 15 funcions als Jardinets de la Fundació 1859; inicialment n’eren 17 però una (Balkan Paradise Orchestra) es va suspendre per la pluja i, una altra (El paso del tiempo y yo) es va cancel·lar. El nombre de persones que han passat per la darrera edició encara no estan comptabilitzades, però les sensacions de l’organització són bones.
