• La formació barcelonina omple els Jardinets.
• Gòspel, soul, funk, tot un espectacle de bones veus.

Vespre màgic als Jardinets, en un concert també únic, protagonitzat pels artistes de Live Choir, un grup coral format fa cinc anys i que ha demostrat una qualitat excepcional. El públic, que ha omplert tots els seients, ha gaudit especialment els temes més potents que els intèrprets han seleccionat per a l’ocasió.

Encara clarejava quan han sonat les primeres veus dels Live Choir, un conjunt vocal de Barcelona. Els ocells encara cantaven dins el recinte dels Jardinets i fins i tot semblava que volien acompanyar-los. No seria la primera interacció de la natura amb els intèrprets, en una nit especial, tant per ells i elles com pel públic assistent, que potser no s’esperava un espectacle amb tanta intensitat, elegant, tan purament seductor i fascinant. Ja amb My life, s’ha pogut apreciar la categoria d’aquests cantants, un tema on ja s’intuïa que el concert aniria a més. De fet, la Sonia Moreno, la directora, amb una energia que ha mantingut fins al final, ha animat els assistents a cantar, a aixecar-se, a ballar.

La Laura Bernaus ha sorprès amb la seva interpretació de Grandma’s, un tema que va a més, que compta amb la participació de tot el grup, que és únic segurament per l’efecte sincopat de la seva música. No ha estat l’única. Gairebé tots els integrants de Live Choir han tingut el seu moment de glòria. Impossible destacar-ne un o una en concret, ja que tots han estat genials, no només en la part vocal, sinó també en la interpretativa. En Brighter day, ha estat l’Ángela Furquet la que ha posat la veu solista, a un ritme totalment funky i alegre on, per primer cop, el públic ha intervingut amb palmades.

La cosa s’anava animant de mica en mica i s’han vist els primers assistents drets intentant ballar en l’estretor dels seients a ritme de Awesome God, un tema ballable i engrescador de Fred Hammond. Father, composta per la directora de Live Choir, Sonia Moreno ha posat el punt emotiu al concert, una cançó molt especial on cada un dels membres del grup ha interpretat un fragment, en anglès i en castellà, una composició que comença lenta, que guanya en intensitat i té un final magnífic.

L’espectacle ha continuat amb moments realment profunds, espiritualment parlant, especialment amb la interpretació de I will there be light del grup A Contrablues, una de les millors bandes europees de rock i blues actual i que es podrà veure el dia 26 d’octubre a Sant Cugat. Igualment intenses i enèrgiques Love Theory, amb el públic dret i cantant, i Don’t cry, que comença lenta i va agafant un ritme brutal, potent, que s’inicia gairebé a cappella, integrant-se els músics de mica en mica i acabant de manera increïble, amb tots abraçats. En The turned it ha destacat la veu de la Marina ‘BBface’ Torres en un concert que agafava la recta final enmig de campanades de l’església de Sant Fèlix i el cant de les granotes que, de manera gairebé màgica, s’ha unit a la interpretació de Gospel Medley, totalment a cappella.

En definitiva, s’acaben els adjectius per descriure l’exhibició de Live Choir. Gairebé dues hores d’empatia amb el públic, d’alegria, d’intensitat màxima, amb les veus de Marc Antolí, Nick June, Edu Hidalgo, Marina “BBface” Torres, Alba Pérez, Ángela Furquet, Claudia Steccato, Yasmina Azlor, Caro Guiral i Laura Bernaus. Tot plegat, amb la participació indispensable i autèntica d’Enric Ez a la guitarra, José Gallardo als teclats, Jordi Franco al baix i Xavi Reija a la bateria.

Segurament no hi havia millor lloc a Sabadell per rebre a Live Choir. Amb un so espectacular, amb l’omnipresència de la buguenvíl·lia al fons de l’escenari, amb un directe ple de passió, amb la simbiosi amb els elements de la natura i les campanes, ha esdevingut tot plegat una injecció d’optimisme i eufòria molt necessaris en els temps que corren. Un gran encert dels organitzadors del Fresc. A la sortida, alguns assistents comentaven que potser havia faltat acabar amb Oh Happy Day!, segurament acostumats als típics concerts de gòspel; altres afegien adjectius com brutal i flipant. En això, hi havia unanimitat.

Foto portada: un moment del concert. Autor: D.Jiménez.