Ramon Madaula ha tornat a la seva ciutat natal amb un altre text d’autoria pròpia. Sota la direcció de Mònica Bofill, i acompanyat a escena per Júlia Genís, el muntatge, estrenat el 2024, toca una temàtica habitual en els textos madaulinians: la família i els conflictes generacionals – Adossats o Els Brugarol en són exemples anteriors-.
Com en aquells dos casos, Madaula, a banda d’autor, es converteix en protagonista, amb la seva solvència escènica habitual donada per moltes dècades de trajectòria, i per uns personatges òbviament fets a la seva mida.
A Loop, però, el punt de vista es multiplica. No són només el pare i la filla a escena. Són, i sense necessitat de caracteritzacions addicionals, generacions passades i futures, que a mode de bucle (loop en anglès) van repetint els mateixos xocs, primer com a fills, després; des de l’altra banda de la finestra, com a progenitors.
La dificultat de l’obra rau, doncs, en evitar que el públic es cansi d’aquesta fórmula circular durant els 70 minuts de durada. I Loop troba la tecla per aconseguir-ho. El públic, que ha omplert l’amfiteatre per complet, ha connectat intensament amb la proposta, que es recolza sobretot en les dues magnífiques interpretacions i la precisa direcció, acompanyades d’una senzilla però cuidada escenografia que imita l’estudi del protagonista, d’ofici escultor de poc èxit. A l’ acabar, el tradicional col·loqui postfunció amb els actors ha posat la cirereta a la sessió.
La següent oferta teatral del Fresc serà dijous 2 de juliol, amb el muntatge El Parc amb Miquel Sitjar i Ramon Godino.
