Molt probablement l’únic grup d’aquestes característiques a Europa. Quatre violoncels i una bateria que barregen encadenats temes de tota mena i de tots els estils, tot i que hi domina el rock. Impossible romandre quiet al ritme que sorgeix de l’escenari.
El Festival Fresc ha portat la que pot ser la proposta més agosarada. Agosarada perquè, malgrat les crítiques a la premsa i a les xarxes, ningú no pot imaginar-se el que és viure l’experiència Northern Cellos. És possible barrejar temes de músics i grups tan diversos com Queen, Michael Jackson o Aerosmith? I tant! Els seus cinc components, Anna Caner, Pol Farell, Glòria Expósito, Laura Roura i Joel Riu aconsegueixen crear des del primer moment un univers espectacular, on el so dels violoncels, més la bateria i alguna música preenregistrada van més enllà d’un mer concert.
Amb una estructura de blocs i amb temes encadenats de manera molt ben treballada, els músics, la majoria provinents de les comarques gironines, aconsegueixen, no només els aplaudiments d’un públic al qual li ha costat seguir les indicacions dels joves. Potser perquè la xafogor que queia sobre l’espai era tan gran que impedia algun moviment; o perquè l’estretor dels seients feia gairebé impossible posar-se a ballar. Malgrat tot, i perquè l’espectacle anava a més, els assistents han acabat per aixecar-se i endinsar-se en el món proposat pels Northern Cellos, que, a més del so espectacular, oferia un embolcall de llums i colors igualment sorprenent.
Chenoa, Iron Maiden, Lady Gaga, Oques Grasses, Sopa de Cabra, Bon Jovi o Queen. Fins i tot un minúscul fragment d’un dels grans del jazz, Ray Charles. Tot hi cap en aquesta bossa inacabable de temes que els cinc artistes barregen amb un criteri particular i amb una simpatia també desbordant, animant a tothom a ballar, a picar de mans, a participar activament de l’experiència, a enregistrar tot el que es vulgui i a compartir-ho a les xarxes.
Amb currículums impressionants, carregats d’assajos i proves diverses, com la del percussionista Joel Riu amb el seu últim espectacle “Guateque”, on barreja música de Mozart amb la de Nino Bravo, es comprova aquest vessant lúdic de la música, la constatació que la música és alguna cosa més que sons que surten d’un instrument. L’experimentació és el pal de paller de Northern Cellos que, amb una precisió immillorable, connecten amb tothom.
En un espectacle d’aquestes característiques que, a més, ha anat rapidíssim, gairebé sense temps per a respirar, és complicat assenyalar els moments més àlgids. Potser quan els quatre violoncel·listes es posen el guant i el bateria el barret blanc en clara al·lusió a Michael Jackson; o el bloc romàntic amb dos temes icònics com són Shallow cantat per Lady Gaga i Bradley Cooper, i I Don’t Want to Miss a Thing de la banda nord-americana de hard rock Aerosmith; o el bloc català, amb cançons encadenades de Els Pets, Sopa de Cabra, Sangtraït, Oques Grasses i Zoo.
Les interpel·lacions a la festa per part dels músics han fet efecte gairebé al final del concert amb tothom dret i participant activament cantant els temes més coneguts, la qual cosa ha agradat moltíssim als Northern Cellos que esperaven aquesta reacció des de l’inici.
El final arribava de la mà del Despacito de Luis Fonsi, el Bailando d’Enrique Iglesias i el Yo quiero bailar de Sonia y Selena, però els assistents en volien més. David Guetta, Avicii, el Flying Free de Pont Aeri i la conegudíssima i ballable Dragostea din tei, dels moldaus O-Zone han impulsat encara més els assistents, acabant amb una altra de les icòniques i que sona cada vegada que el Centre d’Esports Sabadell fa un gol, Freed from Desire, de la cantant italiana Gala Rizzatto i que, malgrat els seus trenta anys de vida, no passa de moda.
Eufòria final amb tothom dret i la constatació de l’èxit d’uns joves que s’han treballat absolutament tot. De fet, i és important dir-ho, els arranjaments han sorgit de les ments del Joel Riu i del Pol Farell, que, per cert, ha reivindicat ser “una mica de Sabadell”, ja que va passar la seva infantesa a la nostra ciutat i és aquí on va iniciar els seus estudis musicals.
