- El Fresc Festival convida la Vella Dixieland en el seu 40 + 1 aniversari.
- Destacada actuació de la saxofonista Irene Reig.
El Fresc Festival ha convidat una d’aquelles bandes que formen part de la vida de moltíssima gent, i des de fa ja quaranta anys. Així es mostrava en una platea amb una mitjana d’edat alta, de persones que segurament van començar a estimar el jazz amb La Vella Dixieland.
Tot és previsible quan s’assisteix a un concert de La Vella Dixieland; no obstant això, cada concert és diferent, cada nota, cada ritme, esdevé particularment autèntic i únic de la mà d’uns músics que porten ja quaranta anys, perdó, 40 + 1, damunt els escenaris de tot Catalunya, especialment, però també amb actuacions memorables a diversos festivals de jazz d’Espanya, d’Europa i el món. El profund coneixement del jazz per part dels músics que en formen part, aconsegueix dotar la seva música d’un magnetisme veritablement contagiós i fa que sigui gairebé impossible romandre quiet a la butaca. L’auditori de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 ha demostrat una vegada més tenir una acústica perfecta per aquest tipus de formacions musicals i això ha col.laborat i molt en l’èxit del concert.
El trompeta Pep Gol ha començat parlant i dient que “no recordava perquè” no havien pogut celebrar el quarantè aniversari de la banda i que per això mateix volien commemorar el 40 + 1. Un concert que ha començat amb ritme dixie, amb temes més pausats i propers al blues, com Indian Summer, de Glenn Miller, que ha sonat suau i amb notes gairebé tristes, però amb una frescor indiscutible.
La Vella Dixieland ha volgut convidar tres músics al concert de Sabadell i que han demostrat una categoria impressionant. La primera a aparèixer ha estat la Irene Reig, amb un currículum ja força ple, que va començar a l’ESMUC i va continuar a la Sant Andreu Jazz Band. Roig s’ha lluït amb el tema Idaho, de Jesse Stone, amb un solo de saxo que ha estat aplaudit llarga estona pel públic que omplia l’auditori. Més endavant ha interpretat diversos temes intercanviant el saxo alt, el saxo baríton i el clarinet.
Un altre convidat ha estat en Joan Mar a la trompeta, on ha mostrat també un domini absolut de l’instrument, fent que, aquesta vegada també, el públic piqués de mans i repetís la paraula everybody, present a la lletra de la cançó. El Joan Mar també ha passat per la Sant Andreu Jazz Band i pel prestigiós Taller de Músics. Ha estat el torn per l’últim dels convidats, el Pablo Martín al trombó, amb el tema Carnival in Town de Leroy Jones. Tots tres han interpretat amb tota la banda el tema de Duke Ellington The Mooche, on tots els artistes han pogut fer uns solos que després s’han fusionat amb l’orquestra.
No han faltat els tradicionals temes de La Vella Dixieland i un de molt especial, Joan Bounce de Pau Casares, el carismàtic clarinet de la banda que ha pogut barrejar la seva experiència i veterania amb la joventut de la Irene Reig en diversos temes. En Pep Gol ha volgut recordar la música de New Orleans, on sonen les ciutats, els carrers i la gent. Precisamente per aquest motiu , el concert ha acabat amb la gent picant de mans, cantant i amb la banda en rotllana a l’escenari interpretant tres bisos, entre ells, l’icònic When The Saints Go Marching In de Louis Armstrong.
Foto portada: un moment del concert. Autor: David B.
