• El Tigre, de Ramon Madaula, exhaureix totes les entrades.
• Mercè Martínez i David Olivares s’endinsen en la realitat de la happycràcia.

Primera nit del Fresc Festival i primer èxit de convocatòria. Amb totes les entrades venudes, El Tigre, una proposta teatral del sabadellenc Ramon Madaula, amb l’actriu també sabadellenca Mercè Martínez i l’ex del programa de TV3 Polònia, David Olivares, aprofundeix en la felicitat humana, en les mancances i en les mentides, en la falsa felicitat que ens volen crear. Tot plegat, una crítica a ser feliços per imposició.

El Fresc Festival ha iniciat la seva marxa amb El Tigre, dirigida per Ramon Madaula. Ho ha fet amb èxit total, amb totes les entrades exhaurides i amb un públic que ha gaudit de l’espectacle i del muntatge preparat abans. Un càtering amb entrepans diversos, dolç i salat per triar i també beguda, cava inclòs. L’altra novetat, un coixinet per poder estar més còmode. El que no s’ha pogut evitar han estat els mosquits que, com cada any, han voltat per l’escenari i pels cossos dels assistents.

El Tigre és una comèdia colpidora, que no pot deixar indiferent. El personatge del David Olivares, un músic que toca la trompa a l’Orquestra Ciutat de Barcelona, s’adona que no és feliç, malgrat disposar d’una bona posició econòmica, d’un pis a Sant Cugat i una bona relació de parella. Ho deixa tot per esdevenir coach, per ajudar a altres persones a “desplegar el seu potencial”, perquè “ser feliç és una elecció”. Després d’estudiar psicologia i neurociència, es dedica a fer conferències i a vendre el seu llibre Trobant la felicitat. Per al Sebastià Manascal, que així es diu el personatge, tot es basa en el rigor, el coratge i el compromís.

Però ves per on, que aquesta autofelicitat que impulsa el Manascal trontollarà davant la realitat implacable del personatge de la Mercè Martínez, Angelita Franco, una fotògrafa que ha de fer-li unes fotos per a una important revista. L’Angelita acaba de descobrir que el seu marit l’enganya i s’enfronta a aquest “tigre” que apareix sovint i que hem d’intentar apartar de les nostres vides buscant precisament la felicitat. Dues visions, l’optimista irreal i la realista més crua que mai, que farà que els dos personatges s’enfrontin en diverses ocasions, el Manascal intentant fer veure a la fotògrafa que està equivocada, que ha de treballar el “reforç positiu”, mentre que per a ella l’actitud la fa la nòmina. L’obra és un estira-i-arronsa entre la posició més obertament optimista, una happycràcia imposada des de diversos sectors, on s’assegura que “el riure cura”, i la de la vida que ens toca viure, amb els seus moments durs que es perpetuen.

L’obra de Madaula és dura, plena de moments còmics, però que indiquen les incongruències de la nostra societat, on ens obliguen a seguir diferents models on la felicitat ha de guanyar, encara que aquesta sigui un autèntic frau, un autoengany que hem de sostenir en el temps per anar tirant. Però el personatge de l’Angelita Franco és, no només un cop de realitat, sinó l’autenticitat personificada, amb el que això significa. Els problemes són reals, mentre que el “tigre” no existeix. “L’home veritablement feliç no riu”, i no ho fa d’aquesta manera falsa que el personatge del Sebastià Manascal vol fer veure a les fotos que, segons ell el portaran a l’èxit.

Un gir inesperat ho canviarà tot. El Manascal es veurà immers en una situació semblant a la de l’Angelita i llavors no sabrà com sortir-se’n. Els dos personatges trauran el pitjor i el millor d’ells, en una faula sobre la necessitat de tirar endavant sense la teranyina de l’autoajuda irreal. Sense ànim de fer espòiler, per si algun dels nostres lectors la vol anar a veure més endavant, cal destacar diferents moments d’aquesta comicitat negra que esclata de manera inesperada. En concret, l’escena de la conversa telefònica entre l’Angelita Franco i el seu marit al qual li confessa que està amb el veí hindú a casa seva i la reacció del Manascal. Una glopada d’humor, però també d’alliberament personal.

Cal destacar també el personatge del Gustau que, des de la taula de llums, interactua amb els dos personatges. De fet, després d’aquest joc entre els personatges principals, després d’aquest canvi tan radical que es produeix al final, és ell qui fa la gran pregunta: “s’ha de buscar la felicitat?”.

Torn per a Nedeermann

El Fresc Festival continuarà dilluns 26 a les 21 hores, amb l’actuació de Judit Neddermann, que arriba a Sabadell per presentar el seu últim disc, Lar.