Durant molts anys he vist la cavalcada des de fora, com espectadora, primer amb la il·lusió d’una nena i més tard gaudint-la simplement com un espectacle escènic. Aquest any, en canvi he tingut l’oportunitat de viure-la des de dins, ja que els Reis ens van demanar que els ajudéssim a recollir les cartes dels infants sabadellencs que no havien pogut lliurar-les abans.

I val a dir que és una experiència molt maca inclús per algú tan poc donat a sentimentalismes com ho sóc jo. Aquest any tots sabem que serà molt dur tant financerament com psicològica. I el comentari que tothom feia durant les proves de vestuari o assajos era el següent:

Hem de fer que els nens siguin feliços aquest vespre. Que el desànim generalitzat a la societat no els robi el seu dret a il·lusionar-se i gaudir d’aquesta tradició”.

Tota la ciutat és conscient de les dificultats pressupostàries i de liquiditat de la Casa Gran. Tampoc s’hagués entès un malbaratament de diners públics en aquest esdeveniment si s’hagués fet de forma massa ostentosa, quan molta gent menja gràcies al Rebost Solidari cada dia.

I aquí ha entrat el caràcter participatiu de la societat sabadellenca, amb gairebé 20 entitats que s’han posat a disposició dels Reis per acompanyar-los en la seva visita a la ciutat. La majoria d’aquestes entitats estan relacionades amb el teatre, la música o la dansa, però també n’hi ha com la Joventut Atlètica o l’Associació de Veïns de la Creu de Barberà, que han volgut aportar el seu granet de sorra perquè la desfilada fos el més vistosa possible. A banda, destacar el treball de molts altres voluntaris que han organitzat, coordinat, posat els vestuaris a punt, maquillat etc… els 300 actors participants. Sense ells aquesta desfilada no hagués estat possible. El vestuari, prou vistós, era reciclat i reutilitzat. No importa. Els nens això no ho distingeixen ni falta que fa. S’ha intentat minimitzar costos i en bona part s’ha aconseguit.

Més modesta però amb caliu

Tot i la llargada del recorregut, i acabar amb els peus ben cansats, el somriure dels nens quan els saludes o quan veuen que dónes la seva carta a l’Ambaixador bé val la fatiga. Crec sincerament que tot i que més modesta, ha estat una cavalcada amb molt més caliu que les que s’han fet altres anys, quan es limitaven a contractar una empresa que ho fes tot.

Podeu veure l’àlbum ‘Cavalcada Sabadell‘ també a Flickr.

Com ja es va demostrar a Festa Major, Sabadell és ple d’entitats amb ganes i imaginació. No calen sumes estratosfèriques per fer feliç un infant. Cal, sobretot, caliu. La imaginació que ens van oferir les coreografies de Bots, les simpàtiques abelletes, els cuiners llançadors de caramels… segurament perduraran més a la memòria dels nens que qualsevol efecte especial lluminós.

Dos aspectes a millorar

Només faria dos petits comentaris “negatius” de l’experiència. Un, que donada la llargada del recorregut, i donat que dos incidents (un tècnic i un personal) ens van obligar a aturar-nos una bona estona, l’hora d’acabament fou quarts d’onze en lloc de les 21h. Tenint en compte les dates (gener, fa fred), i que els màxims interessats a la cavalcada són nens petits, és massa tard per ells. L’ideal fóra acabar realment a les 21h, cosa que amb els retards que sempre passen és impossible hores d’ara. Caldria doncs estudiar la possibilitat d’avançar la sortida mitja hora per guanyar aquest marge.

I segona, els adults (normalment madurets) que reclamen insistentment els caramels tot i veure que estàs recollint cartes o xerrant amb nens. Fan malbé un moment màgic que hauria de ser exclusiu dels nens. Llàstima que amb els anys, molts hagin oblidat la màgia d’aquesta nit i pensin només en ells mateixos… En resum, veure l’esforç i il·lusió de les entitats participants, treballant perquè els nens segueixin somiant, demostra que al món, i també a la ciutat, hi ha molta gent maca.

Foto portada: Coreografia a la cavalcada, aquest dissabte. Autor: David B.