Des del 4 de gener que la Simfònica no trepitjava els escenaris de la nostra ciutat i ho va fer divendres amb una de les obres cabdals i més representatives de Joseph Haydn. Els incondicionals de l’OSV i també públic en general van poder veure i escoltar una innovadora versió escenificada on la simbologia va quedar palesa des del primer moment.

Fins i tot l’escenari, enfosquit i amb les bigues de formigó al fons completament a la vista, donaven aquesta sensació d’un món a punt de donar a llum, on les tenebres substitueixen la claror i el naixement de la Terra. Haydn va tenir molta cura en fer una obra que ell volia eminentment primordial, de la que tothom en parlés quan ja fos mort. A la manera de grans artistes de l’època, Haydn volia deixar una empremta i La Creació va ser l’obra escollida. Estrenada al 1798 va suposar més de dos anys de treballs intensos i va aconseguir el seu objectiu.

L’OSV, acostumada ja als grans reptes, es va endinsar en l’obra de Haydn, oferint un espectacle únic i particular que repetirà avui dissabte al Palau de la Música. Acompanyats del seu Cor de Cambra els músics van iniciar la representació estirats per terra, aixecant-se i movent-se pausadament per indicar aquest naixement del món. Una vegada disposats a l’esquerra de l’escenari, el seu director, Rubén Gimeno, situat a la dreta, va dirigir en tot moment una orquestra dreta i un cor que anava participant, també teatralment, del discurs de la història.

Les magnífiques veus de la soprano Marta Matheu, del tenor David Alegret i del baríton Enric Martínez-Castignani, van resultar primordials per tal d’engrandir La Creació, amb una capacitat d’assemblatge total i que va conferir una grandiositat espectacular a tot el muntatge. La peça, sense pausa i amb més d’una hora de durada, consta de parts recitatives, cors i àries, on són també importants els diferents papers representats pels instruments que prenen part en la Creació, amb sons espectaculars i definitoris del món que s’està fent.

Val a dir que, malgrat que l’alemany és un idioma una mica dur per escoltar en aquest tipus d’obra, la música de Haydn, encisadora i agradable, pren tot el protagonisme aconseguint que música i veu formin un bloc d’una bellesa indiscutible. De fet, inspirats en els cors de Haendel, les seves maneres polifòniques combinen extraordinàriament amb l’orquestra i amb les veus solistes donant com a resultat una creació orquestral mereixedora d’esdevenir una obra mestra.

El públic assistent al concert, que gairebé omplia La Faràndula, ha aplaudit intensament durant força minuts els músics, els cantants, els dos dansaires i també els diferents directors dels conjunts que han sortit a l’escenari per agrair les mostres d’afecte. Com ja és habitual, l’OSV ha dedicat el concert a una entitat benèfica, en aquest cas a dues: la Fundació Idea i l’Associació Hlayiseka a Moçambic, aquesta última representada al vestíbul amb danses africanes abans de l’ inici del concert. Potser és una coincidència, però a partir de l’any següent de l’estrena de La Creació, Joseph Haydn va dirigir, mentre la seva edat l’hi permetia, un concert anual a Viena, sempre amb finalitats benèfiques.

El pròxim concert de la Simfònica tindrà lloc el divendres, 10 d’abril al Teatre Principal, dedicat als immortals del cinema, amb bandes sonores de pel•lícules com Pulp Fiction, La missió, La llista de Schindler, Star Wars i d’altres.

Foto portada: Concert de l’Orquestra Simfònica del Vallès a la Faràndula. Autor: David B.