La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, rebutja caure en el desànim per la pandèmia i ha reivindicat les sales com “la millor manera de veure el cinema” perquè reuneix les condicions idònies d’imatge i so per “captar l’emoció de l’art cinematogràfic”. L’homenatge ha inclòs l’elaboració d’un catàleg digital que recull la història de les tretze sales i que ha anat a càrrec del periodista Toni Vall.
El cas del Gran Saló Imperial
El 27 de setembre del 1911 marcà un punt d’inflexió en la història del cinema a Sabadell. Aquell dia s’inaugurà el Gran Saló Imperial, el primer edifici destinat exclusivament al cinema. El promotor fou Salvador Casas Roca, que va llogar el solar a Enric Turull Comadran, llavors president de Caixa Sabadell, qui va finançar les obres a través d’un préstec de 15.000 pessetes. Disposava d’una sala de 2.000 espectadors. Les sessions de cinema mut s’alternaven amb espectacles de varietats, i l’any 1913 hi va debutar una joveníssima Raquel Meller. Des de 1929, el cinema sonor es va afincar a l’Imperial. Com a curiositat, el prestigiós director de fotografia i Membre d’Honor de l’Acadèmia Tomàs Pladevall hi va treballar als anys 60 com a ajudant del projeccionista.
L’any 1989 va tancar portes, davant la decreixent assistència de públic. Però el 1993, davant l’amenaça d’enderroc, es va iniciar una campanya ciutadana per a la recuperació del Saló Imperial. Finalment va ser enderrocat i en el seu lloc, juntament a una operació immobiliària es van fer uns multicines, els actuals Cinemes Imperial, que van replicar la façana original. Des del 2003 va reobrir amb 11 sales.
Més informació:
Foto portada: els Cinemes Imperial de Sabadell, en una imatge d’arxiu. Acadèmia del Cinema Català
