L’Arxiu Històric de Sabadell ha celebrat una jornada de portes obertes en motiu del Dia Internacional dels Arxius, amb dues visites guiades on s’ha mostrat l’interessant recorregut que fa un document des de que arriba a les dependències de la casa Ponsà, fins que s’arxiva i posteriorment ésser consultat.
La casa Ponsà, seu de l’Arxiu Històric de Sabadell, es va construir a l’any 1891 sota la direcció de l’arquitecte sabadellenc Gabriel Borrell. La casa va ser la residencia familiar del comerciant Francesc de Paula Ponsà. L’edifici va quedar com a casa d’estiueig quan la família va decidir anar a viure a Barcelona. A l’esclatar la Guerra Civil, l’Ajuntament va confiscar la casa i hi va destinar l’Escola de Formació de la Llar, després es va habilitar com a hospital i finalment s’utilitzà com a jutjat i presó militar, un cop acabada la guerra la casa tornà a mans de la família Ponsà.
A l’any 1980 l’ajuntament va adquirir l’edifici per instal·lar-hi l’Arxiu Municipal, l’actual Arxiu Històric, que consta de tres plantes i soterrani amb una superfície de 2.000 metres quadrats.
Què hi podem trobar a l’arxiu?
Al llarg dels 5 quilòmetres de prestatgeries de l’arxiu hi podem trobar documents de l’ajuntament de Sabadell, fons privats que han estat donats a l’arxiu, arxius d’antigues empreses, fàbriques o entitats i de persones emblemàtiques com Joan Oliver, Andreu Castells, Joan Trabal, Ricard Simó, entre d’altres. També hi trobem una biblioteca amb més de 20.000 volums locals, 400.000 fotografies d’autors sabadellencs, 7.000 cartells, plànols, protocols notarials, material audiovisual i tots aquells materials que formin part de la història de la ciutat i que s’han de conservar.
L’Arxiu Històric compta en el seu fons amb un miler de pergamins que daten del segle XII, documents referents a la constitució dels òrgans de govern municipals i dels drets específics concedits pels senyors del segle XIV o les escriptures de venda censals per tal de finançar la incorporació de la vila a la corona.
L’arxiu compta amb el primer padró de 1824, de només 16 pàgines i el llibre de privilegis dels ciutadans de Sabadell datat del segle XVII. A l’edifici també hi podem trobar una impressionant biblioteca antiquària que la formen més de 1.300 volums dels segles XV al XIX, de temàtica eclesiàstica, jurídica, de geografia, d’història, farmàcia i d’arts i oficis. Entre aquests exemplars hi trobem dos incunables, un d’ells és la primera part de les obres de Publius Ovidius Naso, datada a Venècia a l’any 1486 i que no es troba en cap de les biblioteques espanyoles.
Com a curiositat, podem trobar un diari personal, datat de 1937, del sabadellenc Joan Bistúer, on explica les seves vivències de la guerra.
L’arxiu Històric, és doncs un lloc on es preserva i cuida tots els documents de la història de Sabadell, fugint de la idea preconcebuda d’un espai ple de papers, teranyines i pols, com ha explicat a l’inici de la visita el director de l’Arxiu, Joan Comasòlivas.
