Els jardins romàntics del castell de Can Feu són una de les principals reivindicacions de l’Associació Cultural d’aquest barri, encapçalada per Aleix González. Una exposició fotogràfica i un llibre especialitzat en la botànica dels jardins són les dues últimes accions que el sabadellenc, amb el suport de diferents entitats, ha dut a terme per visibilitzar el seu reclam. El recull de fotografies inèdites es pot veure al bar de la Unió Excursionista de Sabadell (UES) des d’aquest dimarts fins el 10 de gener. Can Feu i els jardins romàntics, que també inclou informació fins ara desconeguda, sortirà a la venda (35 euros) aquest dijous, el dia de la presentació, que també serà a la UES.
Aleix González és un sabadellenc que ha remogut cel i terra per aconseguir realçar els jardins romàntics del castell de Can Feu. Enguany ha publicat el seu segon llibre sobre aquest espai i assegura que és la primera obra que en recull una documentació completa i amb fotografies inèdites, com la majoria de peces que formen l’exposició.
Aquest és la tercera iniciativa que impulsa l’Associació Cultural Can Feu per reivindicar la recuperació dels jardins. Es tracta del projecte més potent fins ara?
Sí, correcte. El primer va ser el documental, que vam estrenar el 2014 i també va ser un èxit, però ara és un tema diferent: el documental era molt més global i aquest projecte és molt més concret. Tot el que s’explica és només del jardí.
Parla de tots els aspectes del jardí: a nivell botànic, a nivell de regadiu, d’espècies, d’arquitectura, de formació, de destrucció, tot. És molt complet, però també és molt temàtic. Vull dir, és un llibre que aporta informació de molta qualitat, però que si no t’interessa la botànica, millor que no te’l compris.
Com s’ha fet aquest estudi exhaustiu de la botànica que hi havia als jardins de la Torre d’en Feu?
Aquesta anàlisi s’ha fet a partir dels plànols originals, que es van fer l’any 37, per part de l’Ajuntament, quan el castell es va expropiar. Hi ha un plànol on surt el nom de totes les espècies.
Nosaltres hem agafat la base de tot el que hi havia escrit i de totes les fotografies antigues que teníem per afinar encara més quantes i quines espècies hi havia allà. Per tant, amb un grup d’experts analitzàvem el tronc, les fulles, els colors, les formes que apareixien als plànols i a les fotografies per identificar cada espècie.
Tota aquesta informació és inèdita. Com és que fins ara no es coneixia del tot la història de l’edifici o de totes les plantes i arbres que hi havia?
Això és una cosa molt de Sabadell. Com que a ningú li ha interessat mai, ni a cap historiador, ni cap entitat, ni a ningú mai li ha interessat, mai se n’ha sabut res. Ningú li dona valor perquè diuen que no val res, que és modern (però més antic que La Pedrera o la Casa Batlló), que és de totxo, etc.
Jo no he trobat tot això perquè sigui un expert en trobar coses; sinó que quan rasques, surten coses. Això és la gràcia del llibre: hem sigut els únics que han recuperat tota la informació (a nivell arquitectònic, quan es va fer i per què) sobre els jardins del castell de Can Feu.
I quant temps ha tardat per reunir tota aquesta informació?
Vejam, encara està en procés perquè sempre es van trobant coses noves. Però jo porto estudiant el castell així seriosament des del 2006. Imagina’t! 24 hores al dia.
L’any 2019, el procés participatiu ‘Construint ciutat’ va premiar un dels projectes pensats per recuperar aquest espai, però finalment no es va dur a terme. Creu que entre l’exposició fotogràfica i el llibre es reactivarà l’interès sabadellenc?
Aquest llibre és com una reivindicació perquè, que al final no es fes aquest projecte, va ser com un atac. Jo estic molt disgustat amb això; però, no per mi, sinó per la ciutadania.
Molta gent va votar el projecte. L’Ajuntament va dir que si sortien les votacions necessàries, faria alguna actuació al jardins; almenys, en una part. Surt a votació, guanyem la segona posició, va ser el segon projecte més votat, es canvia de govern i el govern d’ara ens diu que no perquè costa mantenir-lo. Això ens xoca perquè llavors et preguntes ‘i per què votem?’.
Espero que reactivi l’interès, sí. És com un crit d’ajuda: és com dir ‘hi ha això, però les forces administratives no ho veuen important’. Ja que el jardí no el podem tenir, almenys tenir el llibre.
Vostè ha tingut un paper molt actiu en reivindicar la recuperació dels jardins. Com està ara el tema?
Seguim intentant que això tiri endavant. L’Ajuntament diu que sí, que amb els Fons Europeus; però clar, això sí els Fons Europeus vénen, quan vénen i com vénen. Ara es farà el pavelló de Merinals, que és el sisè o el setè i costa vuit milions d’euros.
Això costaria un milionet! Estem parlant del jardí eh només, que és una hectàrea, i amb un milionet d’euros tindríem un espai super maco a Sabadell, a l’entrada. L’any 2024 serem la capital de la cultura catalana i què ensenyarem? Quatre sardanes? Quatre persones penjades a l’Estruch? Ja està? Perquè ara per ara quan la gent passi per Sabadell i hi entri, veurà això en ruïnes.
Em sap greu perquè amb tota la informació que ara tenim disponible i que sigui una cosa que la gent va votar, no deixin fer-ho. Un ajuntament que no aposta per espais històrics i espais verds, com és la torre de Can Feu, no sé quin ajuntament és.
L’exposició compta amb 19 fotografies antigues. De quins anys són i d’on les ha tret?
La majoria són d’arxiu i algunes són meves, que he trobat a diferents antiquaris o de gent que me les ha donat. També n’he trobat alguna als Encants de Barcelona. Però pràcticament totes són inèdites. Respecte als anys, la més antiga és de 1910 i la més moderna del 1932; però n’hi ha del 1913, 1921, 1935, 1939…
I pel que fa al llibre, abans comentava que “a qui no li interessi la botànica, millor que no se’l compri”. És molt tècnic?
No! Justament l’he tractat per gent que no en sap de botànica. Jo per exemple no en sé de botànica. L’he intentat tractar de tal manera que sigui molt fàcil d’identificar, d’una forma ben ràpida, a través d’un plànol que va inclòs en el llibre, tota la informació botànica al voltant de la situació dels arbres. En el llibre estan separats els arbres monumentals, dels fruiters, de les plantes amb flors…
Per una banda, hi ha la construcció del jardí a nivell arquitectònic, què hi havia abans de jardí, la part dels vivers i de les empreses que tenien els vivers i, per l’altra, tota la part botànica. Hi ha 10 capítols en total.
El llibre sortirà a la venda aquest mateix dijous, 16 de desembre. A quin preu i quants exemplars hi haurà en aquesta primera edició?
Hi ha 250 exemplars i cada un val 35 euros (amb les postals i el plànol inclòs).
On es podran comprar?
A la UES o a la Llar del Llibre.
L’any 2016 va publicar un llibre fotogràfic sobre els jardinets (Can Feu i les imatges del record). Can Feu i els jardins romàntics és el segon. Hi haurà més llibres pròximament?
Sí, n’hi haurà tres més. Aquest any és el del jardí; l’any que ve serà el de l’heràldica; el 2023, el bosc i el 2024 serà el totxo del castell. Tindran una línia similar. El de l’heràldica, per exemple, que ja està començat, serà un llibre que parlarà de tots els símbols, escuts, famílies, títols nobiliaris que hi havia al castell, de l’arbre genealògic, etc.
Foto portada: Aleix González mostrant el seu segon llibre sobre els Jardins del castell Can Feu davant de l’exposició fotogràfica sobre els mateixos, a la UES. Autor: David Chao.
