'Beatlemania' a la Llar del Llibre amb 'La cuadratura del círculo'

El professor de llengua i literatura espanyola i declarat beatlemaníac Enrique Torras Bosch ha presentat a La Llar del Llibre el seu nou treball, La cuadratura del círculo, un llibre que estudia en profunditat el que fou sisè àlbum de la banda de Liverpool, Rubber Soul, un àlbum que conté temes clàssics com Norwegian Wood, Drive my car, Nowhere Man, Girl o Michelle, o la mítica In my life, que John Lennon considerava una de les seves millors cançons. Un disc pràcticament perfecte -així ho considera Brian Wilson, ànima dels Beach Boys- tot i que la seva durada es d’apenes 35 minuts en total.

La presentació ha comptat amb la col·laboració d’un altre empedreït beatlemaníac, el periodista Josep M. Francino, que ha alabat la minuciositat amb la que Torras dissecciona cada tema del àlbum per tal que els oients entenguin amb molta més profunditat el treball de la banda, que anava molt més enllà del resultat final del disc. El pròleg està escrit per Jordi Melgosa, director del fanzine El Submarí Groc i coautor del llibre The Beatles. 501 historias que deberías conocer.

Amb anterioritat, Torras ja havia escrit sobre el tercer, quart i cinquè discos del grup – A hard day’s night, For sale i Help! respectivament – amb els títols: 1964 En lo más alto de lo alto, El éxito de todos mis fracasos i La eclosión del pop. Seguint amb la sèrie, podem deduir que el següent volum estarà dedicat a Revolver, del qual, per cert, George Harrison pensava que era una segona meitat de Rubber Soul fins al punt de considerar-los un sol disc. El mateix Torras ho ha confirmat així, tot i que també ha apuntat que està treballant en altres projectes com un llibre sobre les sessions amb Tony Sheridan- amb qui Francino ha tocat en concert en el passat-, o un altre sobre George Martin.

Rubber soul: el retrobament entre Orient i Occident al pop-rock

A La cuadratura del círculo, Torras narra el procés creatiu del disc, la seva gravació durant quatre setmanes – del 12 d’octubre a l’11 de novembre de 1965-, o els temes que es van quedar fora –12 bar original, rescatat a l’Anthology 2- o que, ans al contrari, foren recuperats entre els descartats d’antics discos –Wait, de les sessions de Help!, tema gravat al juny de 1965 i no al període referit per aquest àlbum-. Rubber Soul marca a més una fita en el retrobament cultural entre Orient i Occident. Fascinat pels sitars que apareixien a la pel·lícula Help! del mateix any, George Harrison va proposar-se estudiar-lo de la mà del mestre Ravi Shankar -pare de Norah Jones i Anoushka Shankar-. L’instrument hindú feu la seva primera aparició en un disc de música pop-rock en aquest àlbum, al tema Norwegian Wood, tot i que Harrison va declarar que fou més aviat per accident, i no va ser fins el disc següent, Revolver, on el sitar fou inclòs amb plena voluntat durant el procés de composició. Pocs mesos després també els Rolling Stones en traurien profit a un dels seus temes més emblemàtics, Paint it Black.

Detalls tan interessants com els horaris de les gravacions -l’últim dia, 11 de novembre, fins a tretze hores seguides de feina de sis de la tarda a set del matí- dividits en les cançons i preses de cada dia, els instruments que en formaren part – a banda del ja mencionat sitar destaca un un harmònium a We can work it out– i algunes curiositats de cançons especialment seleccionades per la presentació –Norwegian wood, Michelle, If I needed someone…- han arrodonit un vespre literari-musical on els assistents han apreciat l’extens coneixement de l’autor sobre la matèria. Un llibre imprescindible pels fans del grup més famós de la història.