- Presentada la biografia del prohom Joan Llonch i Salas, escrita per Josep Lluís Martín Berbois i editada per la Fundació Ars.
- L’obra posa al calidoscopi un personatge que “ha quedat una mica amagat” però és clau del tram central del segle XX sabadellenc.
Ple a la sala noble del Gremi de Fabricants per assistir a la presentació de la biografia Joan Llonch i Salas. Emprenedor, mecenes i polític catalanista, de Josep Lluís Martín Berbois i editada per la sabadellenca Fundació Ars. Un personatge “que ha quedat una mica amagat” però de gran importància en el tronc central del segle XX sabadellenc.
Entre la idiosincràcia sabadellenca, Joan Llonch i Salas va passar a la història pels seus Dillunsos del cal Llonch, les tertúlies que celebrava cada dilluns de la setmana a la biblioteca de casa seva durant els anys 20 i 30 del segle passat, a les que assistia el bo i i millor del món de l’empresa, els negocis però també la cultura. No obstant, el personatge, polièdric, casat des de molt jove amb Isabel Gorina Duran, va passar per la política, l’empresa i la societat de l’època, des del primer terç del segle XX fins a la desindustrialització, ja a mitjans dels anys 70 del segle passat.
Animal polític, ja quedar sepultat per la Guerra Civil. Si no el representant de Francesc Cambó a Sabadell, n’era un gran “fan”, diu Martín Berbois. “Don Francesc Cambó, com ell deia, i el doctor Lluis Carreras”, eren els seus dos grans referents, apunta el seu net Joan. Monàrquic, conservador i catalanista, l’opció de Llonch, la Lliga Regionalista, anava contra les costures del règim de la Restauració a començaments del segle XX, quan emergeix el catalanisme polític de la Lliga de Prat de la Riba. Però als anys 30, i amb la Segona República, la Lliga s’esvaeix.
Al 1936, a partir del cop d’Estat franquista del 18 de juliol, la revolució social el fa témer per la seva vida i les seves propietats. Diversos coneguts havien estat assassinats. Moltes fàbriques van ser col·lectivitzades. Així que Llonch, com Cambó i bona part dels industrials catalans “trampeja entre contradiccions” però acaba apostant per Franco i contra la República.
“Es va apuntar a Franco com a mal menor per recuperar les seves propietats”, assegura l’historiador Borja de Riquer. Marxa a París. De la mà de Cambó, dirigeix i finança durant un any i mig l’Oficina de Propaganda i Premsa per mirar de guanyar-se les simpaties de l’opinió pública francesa a favor de la causa franquista. Vençuda la República, començada la dictadura, iniciada la repressió, recuperades les propietats, Llonch i Salas torna a Sabadell. “Però quan torna, malgrat que ha estat al bàndol guanyador, ell ha perdut”, assegura Martín Berbois, autor de la seva biografia.
Monàrquic i catalanista, Llonch queda al marge del règim autàrquic i autocràtic. Mai no és regidor, ni diputat, ni procurador. L’home que havia dirigit publicacions, havia tingut a la biblioteca de casa destacades personalitats, que un dia abans del cop d’Estat de Franco dina amb Josep Pla, que departeix amb Francesc Cambó, qui marxa a França per fer de propagandista del bàndol nacional, no ostenta càrrec públic mai. Ni abans de la guerra ni després el seu catalanisme conservador té influència real.
Llonch: empresa, societat i banc
Decebut, en fora de joc, sense marge, Llonch i Salas se centra en l’empresa familiar (ubicada a l’actual Vapor Llonch) i en la cultura. Actua com a mecenes i patrocinador des de l’Acadèmia de Belles Arts, que presideix. És un dels fundadors de la Companyia d’Aigües de Sabadell. Presideix la mútua Sabadellenca d’Accidents de Treball (SAT) durant prop de dues dècades. I és un dels noms vitals de la història de Banc de Sabadell. Entre els tres principals, segons Josep Oliu, l’actual president: Joan Llonch i Salas, Joan Corominas i Joan Oliu. És conseller de l’entitat financera durant 30 anys, des dels anys 40 als 70. Tot un president a l’ombra: conseller delegat sense funcions executives. Però no pot presidir el banc fins pocs mesos abans de la seva mort perquè no era prou acòlit al franquisme.
La Fundació Ars ha editat la biografia de Llonch i Salas com un exemple del pes de la burgesia intel·lectual i una ciutat de la que en queda poc. L’encàrrec ha recaigut en l’historiador Josep Lluís Martín Berbois, qui ha dedicat diversos anys en la recerca, sobretot a partir dels arxius familiars. El resultat: un volum de 600 pàgines que conclou en Llonch i Salas però repassa tota la nissaga familiar i el Sabadell des de mitjans del segle XIX fins als anys 70 del segle XX, quan el tèxtil majoritàriament se’n va en orris.
“L’avi mai no va passar penúries però sí moltes vicissituds. Però al final de tot va tenir sort. Va morir poc abans del tancament de l’empresa, que hagués estat un trasbals per ell. Poc abans de la mort del seu fill amb 55 anys en un accident de trànsit, que també li hauria fet molt mal. Ho va fer presidint el banc. I, per altra banda, se’n va anar quan ja s’entreveia la democràcia i la reinstauració de la monarquia que ell sempre havia defensat”, ha destacat el seu net, Joan Llonch, actual president de Belles Arts, en representació de la família.
Des de l’any 1995, Joan Llonch i Salas té una plaça a Sabadell. Ben a prop del Banc Sabadell de la plaça de Catalunya. Ara també té la seva biografia. La presentació ha comptat amb la presència del tinent d’alcaldessa Lluis Matas i els regidors de Cultura, Carles de la Rosa, i de Promoció Econòmica, Antonio Rodríguez Galián, així com de més d’un centenar d’assistents, molts d’ells vinculats a la família Llonch i també al món de l’empresa i el tèxtil sabadellenc.
Foto portada: Josep Lluís Martín Berbois, autor, Manuel Costa, editor,, Borja de Riquer, Esteve Gené, president del Gremi de Fabricants, Josep Oliu, president del Banc Sabadell, Joan Llonch, net de Joan Llonch i Salas, i Benet Armengol. Autor: J.d.A.
