La guanyadora del Premi Sant Jordi, la periodista i escriptora sabadellenca Gemma Ruiz, ha presentat aquest dijous Les nostres mares davant d’una majoria commocionada amb la trama. El Casal Pere Quart ha omplert l’auditori amb unes 150 persones que restaven assegudes, dretes i fins i tot a les escales. La rebuda ha estat tan apoteòsica que hi ha hagut gent que no ha pogut entrar a la sala per manca de places.
Gemma Ruiz ha recollit el que ha sembrat un dia després del 8-M. Per aquesta raó, una multitud de persones, entre les quals destacava la presència de dones, han assistit a l’auditori per escoltar atentament una presentació amb to de conversa entre l’autora i la directora d’El matí de Catalunya Ràdio, la sabadellenca Laura Rosel. La introducció ha sigut a càrrec de la filòsofa i escriptora Montse Barderi. Amb un to amistós, però formal, Rosel ha dirigit una sèrie de preguntes que han donat lloc a reflexions de l’autora.
L’autora, a més de portar 26 anys treballant com a periodista pel servei d’informatius de Televisió de Catalunya, ja ha publicat tres novel·les. Es va estrenar al 2016 amb la novel·la Argelagues, una obra basada en la vida de tres dones nascudes a pagès als inicis del segle XX. Les protagonistes son treballadores del tèxtil que van arriscar la seva vida a la rereguarda durant la Guerra Civil Espanyola. La segona obra va ser publicada al 2020 amb el nom de Ca la Wenling. Les tres novel·les tenen com a protagonistes dones. “Ja hi ha masses novel·les protagonitzades per homes, no els hi vull treure protagonisme” ha bromejat l’autora.
L’autora ha plantejat la seva tercera novel·la, Les nostres mares com un tribut a totes aquelles mares nascudes a l’opressió. En aquest cas, les deu dones ficcionades que apareixen a l’obra van néixer durant la dictadura. Al llarg de la trama, l’autora, relaciona la sororitat i la companyonia com les claus de volta del que era una vida condemnada a la gàbia domèstica. Tot i ser una ficció, les protagonistes han estat inspirades en dones de carn i ossos, algunes d’elles han estat presents durant la presentació, aquest ha estat l’exemple de la ‘Tere’, qui havia bromejat amb què el premi també li pertanyia.
“Aquest premi també és per elles. Les nostres mares que van néixer durant el franquisme. (…) Elles en el fons són el mirall d’on venim nosaltres” ha assegurat la Gemma Ruiz. La guanyadora del Premi Sant Jordi no ha tingut pèls a la llengua a l’hora de posar contra les cordes les desigualtats de gènere durant el franquisme i l’herència que resta a les filles d’aquelles que van enfrontar, patir i resistir. “El franquisme tenalla els seus drets fonamentals de la dona passant pels drets sexuals i reproductius”.
El matrimoni com a contracte simbolitzava sovint la submissió de la dona a un home. Gemma Ruiz ha comentat que durant el franquisme el Codi Penal combinava l’adulteri amb el dret de l’home de matar a la seva dona. Però no tan sols ha carregat contra les lleis escrites per homes. Ha convertit amb les seves reflexions la dita de “la història l’escriuen els vencedors” per “la història l’escriuen els opressors”.
“El virus de la falocràcia ha fet que la història no s’expliqués des de la perspectiva de les dones. (…) Si no canviem la mirada dels elements de la societat, els protagonistes sempre seran els mateixos. (…) Tinc la dèria de ‘el què ens han estafat’ quan rasques una mica la història sempre trobes una dona al darrere”.
Respecte al premi ha comentat que se sent estimada pels cercles culturals i aquest reconeixement del sector ho avala. A més, ha obert la porta a la traducció de la seva última obra a l’anglès. En aquest context, ha comentat que Argelagues era un llibre més complicat de traduir i ja es pot trobar a les botigues en francès. Fins i tot ha bromejat amb fer una sèrie.
Foto portada: l’escriptora i periodista Gemma Ruiz i la periodista Laura Rosel, aquest dijous. Autor: S.Alburquerque.
