La justícia sovint genera molts interrogants a les parts afectades i també a la societat en general: per què els processos judicials es dilaten tant en el temps? Són els jutges realment objectius? Hi ha suficients garanties per recórrer una sentència? Un advocat amb més de 30 anys d’experiència respon totes aquestes preguntes (i quatre més) a través de reflexions personals, casos pràctics i estadístiques. Per què advocats i procuradors van a l’infern de dos en dos (2022) és un llibre que explica a trets generals com funciona el món de la justícia. Hi ha una versió en paper, una versió online i una altra amb castellà.

David Torras és un sabadellenc que exerceix com a advocat des de fa més de 30 anys. Fa tres setmanes que va publicar el seu primer llibre, Per què advocats i procuradors van a l’infern de dos en dos, i en aquesta entrevista en detalla les principals claus. Torras també reconeix que ha optat pel format de l’autoedició per evitar les dinàmiques amb què funcionen les editorials i s’està plantejant publicar una segona obra relacionada amb els mals exemples dels polítics i d’altres autoritats influents.

Les explicacions que desplega en aquest llibre, les pot entendre tota mena de públic o cal tenir un cert coneixement del món del dret?
Les pot entendre tothom: el llibre és un recull on tracto de manera amena temes que m’he trobat durant l’exercici. Parlo d’una qüestió sabuda per tothom (com és la lentitud amb què funciona la justícia), reflexiono sobre si els jutjats són realment un teatre, parlo també de la veritat (hi ha molts refranys que diuen que els advocats són mentiders) i coses així.

Toco temes de la justícia que tots coneixem, però d’una manera diferent: intento ser amè perquè la resposta sigui entenedora i interessant per a tothom. Sense perdre el rigor, clar. Per tant, és una lectura apta per a advocats, estudiants de dret i també per al públic en general.

De fet, el llibre conté jocs en línia en format QR, com per exemple ordenar els refranys que cito en el llibre. El títol mateix (Per què advocats i procuradors van a l’infern de dos en dos?) així com el dimoniet de la portada ja deixen clar que el llibre utilitza l’humor i la ironia. També hi ha una versió en castellà i el títol canvia una mica per mantenir el refrany: ¿Por qué abogado, juez y procurador deben estar cuanto más lejos mejor?.

I què l’ha impulsat a publicar les seves experiències en un llibre?
Tenia un amic que va publicar un llibre fa cosa d’un any i em va animar. Jo no ho veia gaire clar, però va anar insistint i al final se’m va ocórrer aquest format d’experiències. Crec que tenint en compte que porto més de 30 anys d’exercici, potser ara era un bon moment per fer-ne un recull. Segurament, si l’hagués redactat fa 15 anys, el contingut seria molt més pobre. M’ha semblat que era un bon moment.

Seria capaç d’explicar breument perquè, en general, la justícia acostuma a ser complexa i pesada?
És complex, hi ha moltes coses. En alguns capítols acabo dient que, segurament, la resposta haurà decebut al lector si algú espera una resposta blanca o negra. Per què la justícia és lenta, per exemple? Podríem distingir, d’entrada, que els jutjats de Barcelona tramiten amb més agilitat que els de Sabadell per qüestions de personal i de mobilitat. Hi ha altres motius, però els principals serien aquests dos.

Després també tenim tota la qüestió de les garanties processals. Estem en una legislació que és molt garantista (no ho dic com un defecte, eh): hi ha moltes oportunitats per recórrer i això contribueix a fer que els processos siguin lents.

Per tant, a trets generals és per una falta de mitjans materials i personals? Sí, sense dubte. Però no s’acaba aquí. Insisteixo: no és el mateix un jutjat que és capital de província que el de qualsevol altra població. En el llibre ho tracto d’una manera més personal això, però també amb dades i estadístiques. Sempre dic que quan un va al jutjat, hi ha d’anar com quan va al restaurant: amb poca pressa i poca gana.

Una peculiaritat dels jutjats de Sabadell és la contínua regeneració dels magistrats: canvien molt sovint en comparació amb d’altres.
Els jutjats de Sabadell tenen molta càrrega. Tots els jutjats tenen unes estadístiques en funció de la població i aquí hi ha un partit judicial amb moltes empreses i una densitat de població força elevada. Si a això li sumem que si ve un jutge d’una altra província d’Espanya es troba amb el català… això suposa sovint un motiu per tornar a canviar de destinació.

Per això molts jutges que vénen a Sabadell demanen el trasllat a poblacions més properes a la seva residència o bé prefereixen anar a destinacions amb menys càrrega, com capitals de província.

Això no és una percepció meva, eh, sinó que està estudiat: la càrrega i la llengua (que no és un requisit, sinó que és un mèrit per optar a una plaça) influeixen.

Ha autopublicat el seu primer llibre. Per què ha optat per aquesta via en lloc de dirigir-se a una editorial?
He optat per aquesta via perquè fa uns anys ja vaig escriure un llibre. Aquest ha estat el meu primer llibre publicat, però no fet o escrit. I és per això, perquè fa uns anys vaig escriure un altre llibre i vaig fer el que fa el típic autor novell: enviar-lo a diverses editorials. En aquest cas, em va contestar una editorial bastant coneguda i em va dir que li agradava el llibre, però com que era un autor novell havia de pagar 1.800 euros.

Una editorial no deixa de ser negoci i pel fet de ser un autor nou, que res assegurava la tirada, em van dir que hauria de cobrir part de les despeses. I ara no volia passar per aquest tràmit, no volia fer el pelegrinatge per les editorials.

Així que he optat per autoeditar-lo i posar-lo a Amazon. Segurament no és tan professional, però vaig pensar que seria molt més pràctic si volia que el llibre veiés la llum.

Diu que va escriure un altre llibre. Ara que ja s’ha estrenat en el món de l’autopublicació, ha pensat a fer el mateix amb aquest altre?
Ho he pensat, però per la temàtica potser l’hauria d’actualitzar. És possible si el reformulo.

Per estar a l’aguait en cas que hi puguin haver futurs lectors interessats, de què tracta?
És un llibre que es diu Mals exemples i recull un seguit de declaracions i de fets de persones rellevants en la societat (polítics, empresaris…) que constitueixen mals exemples. Si una persona diu que s’ha d’estalviar energia i resulta que contamina i malbarata energia, és un mal exemple. Però clar, ara s’hauria d’actualitzar una mica amb exemples més recents o actualitzar determinats contextos que es van donar aleshores.

Foto portada: David Torras, advocat i autor del llibre. Autor: cedida.