- Anna Belmonte i Marco Mezquida es retroben al Principal
- Proposta personalíssima de reivindicació de l’artista granadí
Vespre intimista al Principal. La presència del pianista Marco Mezquida i de la soprano Anna Belmonte, augurava moments realment atractius. Tots dos posseeixen experiència en el món de la música com per imaginar-se el que podia passar. Tot plegat, envoltat d’una proposta màgica, unir-los als dos amb les poesies de Federico García Lorca, compostes o arranjades per la mateixa Anna Belmonte. Una fusió trepidant, plena també d’improvisacions i instants fascinants.
El Principal acollia una proposta si més no, agosarada. La mateixa Anna Belmonte ho explicava en un moment del concert. Una reivindicació de la poesia de Federico García Lorca amb la seva personalíssima mirada, la de les composicions, els arranjaments i una melodia molt particular. L’escenari, enfosquit i intimista, comptava amb la presència del pianista menorquí Marco Mezquida, tot un luxe per a un espectacle d’aquestes característiques on la poesia acaba barrejant-se amb la música. Però això no és tot, perquè la característica interpretació de Mezquida, encara li ha donat més èmfasi al lirisme i la senzillesa dels poemes de Lorca. L’Anna Belmonte, amb un vestit negre, mantón vermell i dos clavells al cap, ha afegit la veu, trobant-se còmoda en un espai que ha volgut esdevenir plenament lorquià.
El repertori del concert ha estat conformat per poemes dels Cantares Populares i del Romancero Gitano especialment, però també dels Sonetos del amor oscuro, i on no han faltat Los cuatro muleros, la Nana de Sevilla, Alma ausente i el Romance de la Luna. Alguns dels temes han anat encadenats i han comptat amb la improvisació pianística del Marco Mezquida que, com a ell li agrada, ha utilitzat també la percussió, ja sigui amb les mateixes cordes del piano tocades amb els dits o amb instruments com ara campanes o cascavells. Alguns poemes de Federico García Lorca com Verde que te quiero verde o Alma ausente han sonat en off amb una fotografia del mateix poeta en una pantalla al final de l’escenari. També s’han pogut veure dibuixos fets per la creadora de l’espectacle, l’Anna Belmonte, fruit de la seva inspiració per a aquesta Lorcura que es presentava al Principal.
La cantant, col·laboradora com a soprano amb els Amics de l’Òpera de Sabadell en diverses ocasions, ha agraït al públic assistent la seva presència, així com als tècnics, als amics i als familiars, alguns d’ells presents a la sala, i a la Joana Soler, presidenta de Joventuts Musicals. Per la seva banda, Marco Mezquida, també ha volgut reconèixer la tasca de la Joana, recordant que va ser ella precisament la que el va portar a actuar a Sabadell per primera vegada. Mezquida ha aprofitat per recordar que tornarà a la nostra ciutat pròximament, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès a finals de maig amb música de Gershwin, i el 8 de juliol, dins la programació del 24è Festival Internacional de Música de Sabadell, on presentarà el seu nou disc Tornado.
Lorcura, creació exclusiva de la sabadellenca Anna Belmonte, ha esdevingut un petit viatge pel món poètic i oníric de Federico García Lorca, on s’han barrejat cançons tradicionals amb nanes com Duérmete niñito i altres. Belmonte ha utilitzat diversos registres vocals, fins i tot ha sorprès el públic assistent amb l’acompanyament oral a la música del piano. En molts moments, s’han pogut captar melodies jazzístiques, aquell estil musical del qual Federico García Lorca va quedar enamorat durant la seva estada a Nova York. Una barreja de música clàssica, popular i jazz, que ha captivat als assistents. “Amb Lorcura he volgut fer una mostra original d’alguns dels poemes de Lorca. He fet harmonitzacions meves i també he musicat des de zero alguns dels poemes de Lorca, com per a El poeta dice la verdad i Media luna, entre d’altres.”, ha confessat la soprano catalana. Precisament amb Media Luna ha acabat l’espectacle que, davant dels aplaudiments del públic, ha tingut un bis, Me han traído una caracola, a partir d’aquesta petita cançó de García Lorca, pertanyent a Canciones para niños (1921-1924): Dentro le canta un mar de mapa. Mi corazón se llena de agua con pececillos de sombra y plata. Me han traído una caracola. Tot plegat, novament, amb una actuació impressionant del Marco Mezquida al piano, afegint-hi uns pizzicatos molt particulars, afegint, en definitiva, una atmosfera també peculiar a aquest univers que envolta la figura de Federico García Lorca, present, també al final, en una foto a l’escenari.
Foto de portada: Belmonte i Mezquida, durant l’actuació. Autor: David Jiménez.
