- Gran interpretació del Rèquiem en Re menor.
- El Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados i els solistes, grans destacats.
Amb totes les entrades exhaurides, l’Orquestra Simfònica del Vallès ha tornat a la Faràndula en un concert on el Rèquiem de Mozart era l’obra destacada. Les veus dels cantants solistes, les del Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados i la magnífica actuació de la Simfònica, han conformat un conglomerat musical digne de ser considerat dels millors que han passat per la nostra ciutat.
El concert ha començat amb una breu introducció per part del director titular de la Simfònica, Xavier Puig. Com és habitual en ell, ha volgut explicar breument el programa de la vetllada, incidint en el caràcter sacre dels temes a interpretar. Ha sorprès la peça inicial, Al principi era el vent, del jove compositor tortosí, Josep Ollé, on el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados ha estat l’encarregat de posar veu al text d’Enric Cassases. La senzillesa, la trista i lànguida melodia i el simplisme de les seves notes han fet pensar en com el vent i la natura en general esdevenen música. Poesia i música, música i poesia, s’han fos d’una manera espectacular i, com havia dit Xavier Puig al principi, cal tenir en compte les paraules finals, i amb prou feines ser-hi ara és més que viure i morir.
Abans del plat fort del concert s’ha interpretat l’Ave Verum de Mozart, una petita obra musical a partir d’un himne eucarístic datat al segle XIV. Escrita per a cor, cordes i orgue, en destaca el seu simplisme que no desmereix la seva bellesa. Quatre minuts de pau absoluta, de notes melòdiques sense estridències que Mozart va escriure sis mesos abans de la seva mort.
Enllaçant amb l’Ave Verum ha començat el cèlebre Rèquiem mozartià, una obra envoltada d’uns enigmes que encara duren en l’actualitat. Un encàrrec que es vol anònim i l’estranya sensació del compositor austríac que estava escrivint la seva pròpia música fúnebre. Tot plegat, com si es tractés d’una novel.la de misteri. Pel que fa a la música, estem al davant d’una obra d’un poder exultant, d’una grandesa solemne. Malgrat tot, posseeix una bellesa indiscutible, i amb tota seguretat reflecteix l’estat d’ànim d’un Mozart que ja mostrava una pèrdua en les seves capacitats físiques i mentals.
La música sacra de Mozart no es diferencia tant d’una òpera en l’aspecte musical, ja que la religió mundana del Classicisme s’uneix d’una manera gairebé natural amb la música sacra, unint-se també als seus elements més representatius, és a dir, l’actitud positiva enfront de la mort, que és un alliberament i una entrada en un món millor. A l’època, però, l’església no veia amb bons ulls la preeminència de la música instrumental; així doncs, especialment en un Rèquiem, la força ha de ser de la veu. I així ha estat. La soprano Marta Mathéu, la mezzosoprano Gemma Coma-Alabert, el tenor Albert Casals i el baix Toni Marsol, han conformat una simbiosi perfecta amb les veus del Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados i tots ells, amb els músics de la Simfònica
La genialitat de Mozart, segons diversos experts, rau, no només en oferir una melodia constant en els instruments, sinó també eixamplar-la al conjunt polifònic. Això mateix s’ha pogut observar en tot el concert on, n’han destacat diversos fragments, tant per la seva grandiositat com per les seves característiques més rítmiques. Kyrie, Dies irae, Tuba mirum i Benedictus han fet palesa la qualitat vocal dels solistes, amb un final gairebé explosiu, Communio Lux aeterna on, poc després de la introducció de la soprano Marta Mathéu, el cor ha anat a més, acabant d’una manera realment impressionant.
L’esforç fet pels músics i cantants ha estat recompensat en forma de continus aplaudiments per part d’uns assistents que han omplert la Faràndula tenint en compte la situació epidemiològica. Fins a cinc vegades han hagut de sortir els cantants solistes a l’escenari acompanyats d’un Xavier Puig eufòric que ha hagut d’assenyalar el seu rellotge per indicar que s’acostaven les deu del vespre, hora d’estar a casa. El pròxim concert de la Simfònica, la Novena Simfonia de Beethoven, el divendres 28 de maig.
Foto portada: un moment del concert d’aquest divendres. Autor: David B.
