- El pati del Casal Pere Quart esdevé pura màgia.
- Presentació de l’últim treball No hay dos sin tres.
Expectació total al pati del Casal Pere Quart, en un vespre que no va resultar tan xafogós com s’esperava. L’actuació de Marco Mezquida al piano, Juan Gómez ‘Chicuelo’ a la guitarra i Paco de Mode a la percussió, s’intuïa màgica. I ho va ser; temes encisadors, amb una connexió total entre els dos instruments i al mateix temps amb el públic, amb una qualitat tan impressionant, que farà, sense dubte, que aquest concert passi a formar part dels mítics celebrats a Sabadell.
Què passa quan dos monstres, dos grans artistes, dos genis, s’uneixen per barrejar els seus talents? Doncs que el resultat no pot ser un altre que un producte seductor, atractiu, fascinant. Ja des de les primeres notes del piano, com gotes d’aigua que cauen amb suavitat, s’endevina una vetllada que queda, que deixa empremta. Marco Mezquida inicia l’espectacle amb el tema Romesco on la delicadesa inicial es transforma en una melodia igualment exquisida. La guitarra de Chicuelo, que en un primer moment només acompanya, es fusiona amb el piano, mentre que el percussionista Paco de Mode entra en el duet de manera sibil·lina. Amb un final ràpid i enèrgic, la primera melodia és el presagi d’una gran nit.
Marco Mezquida parla al públic assistent amb la convicció que hi ha ganes de tornar als escenaris, de deixar anar aquesta energia que corre per dins, disposats a donar-ho tot, a ser feliços. Acaba presentant els dos altres artistes i el tema Menorca, un viatge compost pel pianista menorquí que esdevé des del primer moment un diàleg entre el piano i la guitarra i que, com si es tractés d’un recorregut en tren, va agafant velocitat, amb una música cristal·lina i transparent. Amb un final pausat i tranquil el tren es para.
I arriba una de les sorpreses de la nit, Sin espinas, un “guiño a la Santa Espina“, “una sardana casada con una buleria“, en paraules de Chicuelo; “a ver si así nos entendemos“, afirma el guitarrista de Cornellà amb contundència. Pura genialitat; una combinació on la guitarra porta tot el pes de la melodia, tot i que el piano s’incorpora de mica en mica. “Casen bé”, afirma Mezquida quan s’acaba aquesta experiència captivadora. Els aplaudiments són instantanis. També ho són i amb força amb el Zapateado caminos i amb la samba suau La reina del tambor. En aquesta última, Chicuelo comença sol, després entra el piano i finalment ho fa la percussió, amb un de Mode espectacular, interromput pels aplaudiments del públic que encara són més intensos al final. I la cosa va a més amb Lenta, andante y trepidante, del seu disc Conexión una seguiriya amb sentiment, com si volgués explicar-nos alguna història, amb una intensitat impressionant, amb unes pauses, inclús amb alguns petits silencis, que la fan sublim. “una suite amb tres moviments”, diu Mezquida en acabar. Ell s’encarrega de parlar amb el públic, animant-lo a fer que portin a la gent als concerts, a “enredar a la penya perquè vinguin”. Agraeix a la presidenta de Joventuts Musicals, la Joana Soler, que els hagin convidat a aquesta edició del Festival Internacional de Música de Sabadell, esperant tornar aviat. Ho farà ell personalment el 26 d’abril de 2023 amb l’Orquestra Simfònica del Vallès on estrenarà un concert per a piano en primícia.
El concert continua amb una altra genialitat de Marco Mezquida, una cançó de bressol, Canción de Tina. Amb una atractiva i delicada melodia, ens demostra el gran artista que porta a dins, fent un pizzicato amb les cordes del piano i amb una petita col·laboració de la guitarra al final que resulta realment impressionant. Per acabar bulería pura, poderío del bueno, Gloria bendita, que així es diu el tema i que és el resum d’un concert espectacular. Els tres artistes mostrant la seva força a l’uníson, un veritable castell de focs artificials en forma de música. “Sense el Paco (referint-se a Paco de Mode, el percussionista) no anem enlloc”, diu Marco Mezquida en un moment del concert. “Aquests tres no toquen, interpreten, diu algú entre el públic assistent. Aquest és el resum, doncs.
Un encert de contractació dels que es veuen pocs a Sabadell i que caldrà repetir en algun moment. “No pot ser que hagi estat més vegades al Japó que a Sabadell” diu Mezquida. “Tornaràs a venir a Sabadell”, li respon la Joana Soler des dels seients del públic. Esperem que així sigui.
Foto portada: Chicuelo al pati del Casal Pere Quart, aquest dimecres. Autor: David B.
