• Víctor Pablo Pérez dirigeix un concert amb música americana.
• Marco Mezquida interpreta a George Gershwin.

La Faràndula s’ha omplert divendres per gaudir de l’últim concert de la temporada. El reclam, una suite de Porgy & Bess, una de les composicions més importants del músic americà mundialment reconegut, George Gershwin. A l’escenari, el pianista menorquí Marco Mezquida que, amb la seva banda, contrabaix i bateria, han donat una visió diferent de l’obra de Gershwin.

Més de dos mesos després de l’últim concert, l’Orquestra Simfònica del Vallès ha tornat a la Faràndula per oferir un concert d’aquells que creen adeptes, d’aquells que sobten perquè no s’ajusten als cànons establerts de la música clàssica o del que la majoria creu que és la música clàssica. Per això és tan important que compositors com George Gershwin apareguin als programes de les orquestres, perquè obren una porta cap a altres melodies, més clàssiques, més estereotipades. No seria la primera vegada que aquesta explosió de música, de sonoritats diverses i de solemnitat, representada per la música americana de principis del segle XX, aporta nous assistents a la considerada clàssica.

L’espectacle ha començat amb l’agraïment al públic fidel de la Simfònica per part d’una membre de la formació, informant del que vindria immediatament, un concert amb unes característiques especials, no només per la presència del pianista Marco Mezquida, sinó també per la del director Víctor Pablo Pérez, ja molt conegut i estimat pel públic sabadellenc. A aquest elenc d’artistes se n’unia l’efímera però important contribució d’Òscar Camps, activista i fundador de l’ONG Proactiva Open Arms. Camps ha posat la veu a una peça d’Aaron Copland anomenada Retrat de Lincoln on, que des que es va estrenar el 1942 ha comptat amb la participació de diverses personalitats llegint textos amb les paraules el setzè president dels EUA, Abraham Lincoln. La col·laboració del rescatista barceloní ha estat cabdal per entendre també la música de Copland, una barreja de melodies folklòriques, ritmes alegres i irregulars i una grandiositat solemne en alguns moments. Aaron Copland expressa en Retrat de Lincoln la personalitat misteriosa i fins i tot fatal que envolta al president americà. Aquest misteri queda atrapat per l’època convulsa en què va viure i per una simplicitat en la melodia que fa que, tot plegat, amb la senzillesa dels seus pensaments, esdevingui una obra d’una gran potència. És important assenyalar que Copland va rebre l’encàrrec per compondre aquesta obra del director André Kostelanetz i que, originàriament volia retratar a Walt Whitman, tot i que ràpidament es va adonar que calia trobar un personatge amb una més gran rellevància política. La decisió de triar a Lincoln va ser molt encertada de manera que Retrat de Lincoln s’ha convertit en un cant a la llibertat, a la democràcia, a uns valors humanistes que, malauradament es van perdent. Una joia de la música nord-americana que ha esdevingut ja universal.

La segona part del concert ha estat dedicada a George Gershwin, contemporani de Copland i uns dels representants més significatius de la música nord-americana de principis del segle XX. La seva Rhapsody in Blue és mundialment coneguda i reconeguda, però la Simfònica ha regalat al públic assistent una adaptació, una suite, que, a més ha comptat amb la participació de Marco Mezquida al piano, de David Xirgu a la bateria, i de Marko Lohikari al contrabaix, Porgy & Bess. Aquesta contribució, com ja va fer amb Rhapsody in Blue, ha sumat elements d’improvisació molt característics de Mezquida, però que, segons alguns assistents al concert, a vegades no es fusionen amb la melodia de l’orquestra. Es diria que el conjunt dels músics han de parar per escoltar una peça diferent i, consegüentment, es perd el significat de l’obra completa. No obstant això, altres han vist en aquesta adaptació, en aquesta simbiosi, un afegit, una contribució que li dona un caràcter peculiar, una particularitat que només Mezquida pot fer i, per tant, virtuosa i magnífica.

Porgy & Bess, escrita el 1935 per Gershwin com a una òpera mestissa i racial i que va portar no pocs problemes al músic americà pel tractament que feia dels personatges, incorpora elements jazzístics i melodies afroamericanes i gòspel, tot i que el que s’ha interpretat a la Faràndula ha estat una adaptació no cantada. Tota ella és una riuada intensa de sons espectaculars, però és molt probablement un tema delicat i senzill, el cèlebre Summertime, una de les cançons de Gershwin més interpretades i versionades a tot el món, el que més ha agradat als assistents.
Malauradament, Gershwin va morir molt jove, amb només trenta-vuit anys, tal com ha recordat un Mezquida emocionat i convençut de la seva vàlua com a compositor. Abans, però, el pianista menorquí havia fet un al·legat en favor de la pau, de la capacitat de la raça humana per fer el bé, per fer l’amor, per crear coses boniques, per ser feliços, però també amb una disposició a la destrucció que fa mal. Ha tingut paraules contra la guerra i la situació a Gaza, acabant amb una frase l’alè i força cap a Palestina.

Els aplaudiments a la interpretació d’aquesta òpera de Gershwin han estat intensos, la qual cosa ha fet que Marco Mezquida seiés novament davant el piano per interpretar una bellíssima composició inclosa en Porgy & Bess anomenada I Loves You, Porgy i que el pianista ha volgut començar amb els seus característics pizzicatos. Finalment, l’orquestra sencera ha interpretat Sing, sing, sing, del compositor americà Louis Prima, una petita peça intensa, molt intensa, solemne i amb una grandiositat espectacular, un colofó a la temporada de la Simfònica en gran, una música americana fidel a les grans orquestres d’aquella part del planeta que, sortosament, ha arribat a Sabadell.

Foto portada: el contrabaix Marko Lohiraki, aquest divendres. Autor: D.Jiménez.