Dos passis, ambdós amb entrades pràcticament exhaurides, han servit per acomiadar el grup coral sorgit de l’Escola de Música Creu Alta. Potser alguns ja ni ho recordin, però fa deu anys que TV3 va llançar un concurs de talents anomenat Oh, Happy Day! amb la particularitat que els que hi actuaven no eren cantants en solitari, sinó grups corals d’arreu de Catalunya. El boom va ser prou poderós, i molts d’ells, cadascú amb la seva estètica i estil propis, van fer gires i concerts, alguns d’ells – Friendship Sound, Sound Six, In Crescendo.. – visitant la nostra ciutat. Sabadell va estar representada a la tercera edició per Oriol Quintana, un dels membres del Quartet Mèlt, que de fet en van ser els guanyadors, però abans, a la segona edició ja ho havia estat en cos i ànima pels Vakomba, un grup mixt de joves veus, tots ells vinculats a l’ Escola de Música Creu Alta, sota la direcció de la sempre incansable Mariona Sánchez.
Després del seu pas pel programa, on van acabar en sisena posició, van arribar un bon grapat d’actuacions a la nostra ciutat – concerts solidaris, Festa Major, Fresc Festival…- i fins i tot un disc, Petjades. Gairebé una dècada després d’aquella experiència televisiva, la coral s’acomiada per sempre del públic. Ho han fet amb dos concerts seguits, d’una hora i mitja cadascun, sota el nom d’Última parada, aquest dissabte 25 de febrer al Teatre Principal.
La nostàlgia i l’emoció s’han barrejat amb l’alegria musical i el públic ha gaudit d’allò més un repertori composat, entre d’altres, per temes com La Flama (Obrint pas), Wa Yeah (Antònia Font) o Llença’t (Lax’n’Busto), clàssics del rock com Your Song (Elton John) o Africa (Toto), la banda sonora de la Pantera Rosa, la versió en català del mític You’ll never walk alone, o alguns temes tradicionals. La coral ha estat acompanyada per una banda formada per Eulàlia Sànchez (piano), Oriol Pérez (guitarra elèctrica), Dani Aragües (baix), Quim Fernàndez (bateria), i Marc Monzonis, Marc Casanovas i Aleix Herranz a la secció de vents.
Fidels a la seva estètica informal– vestuari blau texà, negre i blanc- , i com sempre donant gran importància a les coreografies i petites teatralitzacions, el grup, òbviament més madur que en aquells primers anys, ha deixat palesa la seva qualitat vocal i escènica, que restarà per sempre a la memòria dels que els han gaudit durant aquests deu anys de carrera, mentre esperem que un futur potser no gaire llunyà, una nova generació els hi agafi el relleu.
