Giuseppe Verdi era ja un reconegut compositor que havia estrenat les seves òperes més colossals (Nabucco, Rigoletto, La Traviatta i Aida, per ordre cronològic) quan va compondre el Rèquiem, aprofitant un llarg període de quinze anys en el qual no es va dedicar al gènere que el va fer famós. Després arribarien encara dues grans òperes més – Otello i Falstaff respectivament- , per la qual cosa podem dir que el Rèquiem, estrenat el 1874, és l’última gran obra no operística del compositor, tot i que probablement siguin majoria els que pensin abans en els Requiems compostos per Mozart o Brahms que en el de Verdi quan senten aquest títol.
Tot i que aquest Rèquiem estava dedicat al poeta romàntic Alessandro Manzoni, mort el 1873 i amb qui Verdi compartia ideals polítics i humans, la seva llavor prové de la peça Libera Me, escrita com a part d’un encàrrec per un Requiem a Gioachino Rossini que finalment mai veié la llum. Precisament és Libera me la peça que conclou els noranta minuts de concert, i segurament la més coneguda de les set que el componen – Rèquiem i Kyrie.; Dies Irae, Offertorium, Sanctus, Agnus Dei, Lux Aeterna i el mateix Libera me– . A Dies Irae, marcada pels vents i el bombo, trobem la particularitat d’unes trompetes tocades des del primer pis del teatre en lloc de l’escenari, creant un intens diàleg instrumental.
L’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Xavier Puig, ha portat a escena aquesta obra, amb quatre grans veus – Maribel Ortega, soprano; Laura Vila, mezzosoprano; Albert Casals, tenor i Gerard Farreras, baix – i acompanyats pel Cor Amics de l’Òpera de Sabadell, sota la direcció de Daniel Gil de Tejada; el Cor Ciutat de Tarragona dirigit per Xavier Pastrana i la Coral Mixta d’Igualada dirigida per Alfred Cañamero. Un conjunt nombrós però perfectament integrat, on músics i veus han estat impecables en tot moment.
Xavier Puig ha aprofitat també per recordar, ara que s’acosta Sant Jordi, que una de les integrants de l’OSV, la violinista Canòlich Prats, ha publicat el llibre El violí de la llibertat, inspirat en el projecte social que du a terme com a professora voluntària a centres penitenciaris. Un llibre farcit d’històries reals, “molt dures”, com ha comentat la mateixa autora.
Aquesta ha estat la segona funció de la gira, després de l’estrena la passada setmana a Terrassa. Les següents representacions, totes abans dels dies pròpiament festius de Setmana Santa, seran a Lleida, Barcelona, Tarragona i Igualada. No trigaran però a tornar a la Faràndula, ja que els propers 27 i 29 d’abril, a més de l’1 de maig, presentaran un altre Verdi; ara sí, operístic, el drama Rigoletto, amb Luís Cansino , Antoni Lliteres , Elisa Vélez i Jeroboám Tejera als papers principals.
Foto portada: un moment del concert d’aquest divendres. Autor: David B.
