La música catalana torna a l’escenari del festival Observa de la mà de Joan Dausà. A diferència d’altres caps de cartell que han començat la gira d’estiu a Sabadell, com Iseo&Dodosound, o d’altres que han presentat àlbums de rabiosa actualitat, com Els Catarres, Dausà desplegarà els principals temes del disc Ho tenim tot (2021). És la primera vegada que el cantant de Sant Feliu de Llobregat actua en format festival a la ciutat i no se li ha acut millor manera de fer-ho que amb la col·laboració d’un cor egarenc.

Joan Dausà és un artista polifacètic que ha destacat per la seva veu i la seva música tranquila. La vida és més que això (2021), Tot anirà bé (2019), Caure no feia mal (2018), Quan soni la tendresa (2014) o Truca’m (2011) són alguns dels títols que més representen la seva essència. Dausà va començar la gira ja fa uns mesos i el festival Observa serà la següent parada del recorregut.

Vostè està llicenciat en Administració d’Empreses per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), però on ha fet carrera realment és damunt dels escenaris. Ja ho volia així o s’hi va trobar de manera fortuïta?
La veritat és que sempre m’havia agradat cantar, sempre he estat relacionat amb la música, però no m’ho plantejava com una cosa professional. Quan pensava en feina, pensava en una cosa més pràctica. Direcció i Administració d’Empreses em semblava una cosa que em podia donar sortida a un tipus d’activitat interessant. Però va arribar el dia en què vaig tenir les ganes de fer un disc propi i em va sorprendre el fet que podia tenir prou públic com per plantejar-me viure d’això. Això va passar fa 10 anys i fa 10 anys que em dedico exclusivament a la música.

Una de les seves cançons, 1979, explica que la seva mare va morir pocs dies després de tenir-lo. Com és això de transformar una vivència tan dura amb una cançó que després acaba sent un èxit?
La sort que tenim els que ens dediquem a la música, a l’art o a l’expressió és que moltes vegades podem vehicular les emocions a través d’allò que ens surt i plasmar-ho en alguna cosa; en aquest cas, en una cançó. Va ser molt bonic tot el procés de creació de 1979, com moltes altres cançons que em permeten fer viatges emocionals a vivències pròpies o de gent que tinc al voltant.

Això es reflecteix molt bé a l’àlbum Som gegants, on exposa de manera molt clara com entén la vida, en general. És un àlbum molt personal.
Sí, és un àlbum que així com els dos anteriors eren més una suma de cançons, aquest té un punt més conceptual. Exposa com entenc la vida, què estem fent aquí i ensenya una altra manera d’entendre l’evolució de la vida, si hi ha un més enllà o no… és un disc més profund que té diferents capes i cadascú es queda amb la que creu.

Inicialment, es va presentar com a Joan Dausà i Els Tipus d’Interès. Què el va fer canviar el nom artístic?
En el primer disc, el Jo mai mai, tenia molts amics músics que em donaven un cop de mà i em semblava estrany posar només Joan Dausà quan em sentia molt acompanyat. Però sí que és veritat que al final era una mica absurd; en el sentit que el projecte és meu, les cançons són meves… ells continuen sent-hi, però sí que despistaven una mica. Va ser per aclarir millor el projecte.

Vostè va guanyar un premi Gaudí per la banda sonora de la pel·lícula Barcelona, nit d’estiu i un Enderrock al millor artista segons la crítica.
Sí, però quan donen un premi a un nom concret i propi és perquè a darrere hi ha tot un equip que ho ha fet possible. Jo sempre ho menciono.

Quina diagnosi faria de la música catalana: té bona salut actualment?
Fa uns anys que sembla que ens hem començat a creure que hi pot haver una indústria aquí. Hi ha un públic, uns grups que creen… per tant, podem ser una mica més professionals com a circuit. La diferència amb anys enrere potser és que ara hi ha molts tipus de música catalana que tenen públic. Abans hi havia l’època del rock català i tothom anava a per allò; ara, en canvi, hi ha molts estils que tenen públic.

Després de dos anys de pandèmia, ara ha pogut recuperar els concerts sense mesures Covid. Com ho està vivint?
Molt bé! Tots estàvem molt impacients per arribar a aquest moment perquè tot ja s’ha posat a lloc. Sembla que ens podrem tornar a trobar, a gaudir de propostes com el festival Observa; no és només el concert, també és l’estona prèvia, el passeig, les foodtracks… crec que serà una experiència que valdrà molt la pena i que la gent gaudirà. Jo estic molt content de formar part d’aquest festival, encara més per ser al cartell de la primera edició. Dissabte serà un concert que encara presenta les cançons del Ho tenim tot, però que també incorpora cançons d’altres discs que la gent gaudeix i demana en els concerts. No faltarà de res i, a més, hi ha una petita sorpresa.

Una sorpresa?
Sí, hi haurà un cor que ens acompanyarà. Es diu Ohana i són de Terrassa.

De Terrassa?! Amb la polèmica que hi ha entre Sabadell i Terrassa? I això?
Es tracta d’unir, la música uneix (Riu). Jo visc a La Cerdanya i, un dia, em van venir unes noies a saludar. Em van dir que estaven a un cor i que els agradaria cantar amb mi; i jo els vaig dir que quan cantés a Terrassa o prop de Terrassa les avisaria. Com que no tinc previst un concert a Terrassa, els vaig dir que tocava a Sabadell i que si volien venir, podien. I elles felices.

Foto portada: Joan Dausà, cantant català. Autor: cedida.