Play the Game és un dels clàssics de Queen, la famosa banda de rock britànica, però també és el nom amb què cinc músics l’han fet reviure 30 anys després del seu últim concert. El tribut ha tocat en escenaris de grans dimensions arreu del país i aquest dijous ho farà a dos quarts de nou del vespre a l’amfiteatre del Parc Catalunya sota el paraigua del festival Observa.

Nacho Rosselot simula a Freddie Mercury, el cantant principal de Queen, damunt de l’escenari. És un dels vocalistes del tribut Play The Game, que enguany supera els 10 anys de trajectòria. De fet, aquesta banda és considerada una de les propostes més completes per fer reviure el llegat del rock anglès i, en aquesta entrevista, el seu fundador ens explica què els caracteritza.

Freddie Mercury era un personatge únic, com la banda de Queen en general. Què el va dur a emprendre el repte de reproduir la seva música?
Jo des de ben jove, des dels 18 anys, que m’agradava molt Queen. M’apassionava. L’any 2004 vaig anar coneixent músics i al 2009 se’m va ocórrer fer un homenatge a Queen muntant un tribut. Entre el 2009 i 2010 vaig reclutar als músics suficients per fer un quintet i fer un homenatge a Queen. Actualment, som quatre cares visibles (com a Queen), més el pianista. Per tant, cinc en total.

Què va ser el que més el va captivar d’aquest grup?
Jo em vaig fer fan de la fusió musical de Queen. Són incomparables: no hi ha cap altra banda que reuneixi aquests estils en un mateix concepte. La fusió d’estils és el que caracteritza a Queen, igual que la riquesa que transmetien en els seus concerts. Potser algú no coneix el nom d’una cançó, però segur que les ha sentit totes.

Vostè va tenir l’oportunitat de viure un dels seus concerts?
No, jo no. Però companys meus, sí, i m’han dit que era increíble. Una passada.

Que el tribut dugui per nom una de les cançons de Queen és per què Play The Game els identifica a tots quatre?
Per mi un tribut sempre ha sigut un joc; un joc d’imitar, de recordar, d’homenatjar, d’admirar. Aleshores, en aquell moment, jo estava escoltant el disc The game (en anglès, ‘El joc’), que és on hi ha aquesta cançó, i vaig pensar que seria bonic invitar a la gent a jugar a aquest joc; a Play the game (en anglès, ‘Juga al joc’). El nom vol dir això, és aquesta invitació.

Estan acostumats a actuar davant de milers de persones, com en les festes de la Mercè i altres festivals arreu del país. Que n’esperen del format Observa?
Bua! Esperem un gran so, un públic super entregat, molt rock, molt volum… però sobretot tornar a sentir que compartim la música amb llibertat i que tornem a respirar sense mascareta. Com es feia abans!

El fet d’haver fet sold out (totes les entrades venudes) al concert de Luz de Gas (Barcelona) durant dos dies seguits els fa pensar que el rock encara té un públic consolidat?
A diferència de la música actual, el rock no és una moda. Igual que el reggae o el hip-hop, el rock és un estil que no ha parat de sonar des del seu inici. És un gènere que l’han escoltat persones des que eren nens, a diferència del reggaeton i les ximpleries d’ara.

El seu tribut és considerat una de les propostes més completes a nivell estatal per reviure el llegat de Queen. Què els caracteritza?
Potser que portem gairebé 11 anys escoltant altres tributs per millorar i per aconseguir que la gent s’emporti el record i les vibracions de Queen.

Foto portada: Tribut de Queen, ‘Play the game’. Autor: cedida.